Article del cardenal Omella: «Per un pacte educatiu sòlid»

Tots som conscients que l’educació és una matèria molt sensible i que sovint ha estat instrumentalitzada per uns i per altres amb finalitats no sempre lloables. La nostra història recent és plena d’exemples en aquest sentit.

És per això que fa poc el papa Francesc (15-10-2020) ha fet una crida a totes les nacions i les institucions a participar en un Pacte Educatiu Global a fi d’arribar a un acord que permeti generar un canvi en àmbit planetari que promogui una educació que sigui creadora de fraternitat, pau i justícia.

És una invitació a posar-nos tots d’acord per fomentar un nou humanisme que contribueixi a la formació de persones obertes i responsables, disposades a trobar temps per a l’escolta, el diàleg i la reflexió i capaces de construir un teixit de relacions que ens enriqueixin a tots els nivells.

El clamor de la immensa majoria de la societat per un pacte educatiu a Espanya, que sigui a llarg termini i que incorpori totes les forces polítiques, i també les entitats civils i religioses actives en el camp de l’educació, no ha parat de créixer. Seria convenient que d’aquest pacte educatiu se’n pogués concretar una llei sòlida que no sigui objecte de debat amb cada canvi de color polític al Govern.

La tasca de l’Església en l’àmbit educatiu a Espanya arriba a gairebé dos ­milions de famílies, moltes als enclavaments més pobres i populars de la nostra societat. Treballem com altres institucions per fomentar el desenvolupament humà i integral de cada persona. Per això lamentem profundament tots els obstacles que es volen imposar a l’acció de les institucions catòliques concertades. No és el moment de posar traves, d’enfrontar institucions públiques i privades, sinó de treballar conjuntament, de cooperar de manera eficaç i eficient per oferir una educació adequada a tots els nens, adolescents i joves del nostre país, respectant el dret constitucional dels pares i mares a escollir lliurement el centre i el model educatiu per als seus fills i assegurant sempre el dret constitucional a la lliure iniciativa privada.

Sempre que s’actualitzin correctament i es garanteixin les necessitats econòmiques per a una bona prestació del servei educatiu, considerem que la fórmula de la concertació pública com a mecanisme de finançament de l’educació general continua sent plenament vàlida i útil. Ara bé, no podem deixar de valorar altres mesures interessants adoptades en països del nostre entorn europeu (com és el cas del xec escolar) a fi de garantir els drets constitucionalment reconeguts als pares i a la lliure iniciativa privada.

Finalment, i en el camí del Pacte Educatiu Global promogut pel papa Francesc, el nostre afany es concentra a posar la persona al centre del procés educatiu, garantint una educació integral de la mateixa en totes les seves dimensions —humana, relacional, psicològico-intel·lectual i espiritual—. Per això, defensem la presència de l’assignatura de religió. De fet, en una societat tecnocràtica en què un minúscul virus ens ha desbordat, es fa més que mai necessari l’ensenyament i el cultiu de la filosofia, de la teologia i de l’espiritualitat com a forjadores d’esperança.

Lamentem les traves a les institucions catòliques concertades i defensem l’assignatura de religió.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona i president de la CEE

Article publicat el 21 de novembre de 2020 al diari La Vanguardia.