La cúpula de l’església de Sant Andreu de Palomar finalitza la seva restauració
La cúpula de l’església de Sant Andreu de Palomar finalitza la seva restauració
L’actuació ha sigut finançada per l’Arquebisbat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, en el marc del programa de l’1% cultural, i l’Ajuntament de Barcelona
23 Nov, 2020
Església de Barcelona
Aquest mes han finalitzat les obres de restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar, situada a la plaça Orfila del barri de Sant Andreu de Barcelona. Aquestes s’han centrat en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna d’aquest edifici característic del paisatge de Sant Andreu.
L’actuació ha estat promoguda per l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Andreu de Palomar; el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’INCASÒL, en el marc del programa de l’1% Cultural, i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Les obres han suposat una inversió total d’1.101.966,00 euros, incloent les inversions dutes a terme els darrers anys en concepte de mesures de seguretat i protecció. Un 39,57% ha estat aportat per l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de l’església i la resta, el 60,43%, a parts iguals, per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Restauració de la cúpula, la llanterna i l’estructura que la suporta
Les obres de restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar, basades en el projecte de Bis Arquitectes i dirigides per l’arquitecte Josep Esteve, juntament amb l’aparellador Francesc Belart (DEO i CQ) i l’aparelladora Elvira Altadill (S S), han estat executades per l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques S.L. S’han centrat en la cúpula, la llanterna i l’estructura que la suporta. Aquests elements presentaven lesions, envelliment i desgast dels materials al tractar-se dels elements més exposats de l’edifici a les inclemències climàtiques com el vent, l’aigua i especialment els canvis de temperatura i la radiació del sol.
Les peces vermelloses del casquet de la cúpula s’han col·locat totes noves. Tot i que la previsió era conservar-les fent un cosit de les esquerdes, va ser inviable perquè la degradació era massa important i, a més, estaven preses amb morter de ciment. Pel que fa a les peces ceràmiques dels 8 nervis, s’han pogut recuperar i consolidar, excepte les peces d’un dels nervis que estaven caigudes que s’han restituït amb peça ceràmica nova, seguint el criteri de restauració avalat pel Departament de Cultura. A més, s’ha pogut restaurar els vitralls originals de la llanterna, i s’ha restaurat i reforçat la creu original de la part superior de la cúpula.
Per poder executar aquestes intervencions s’han hagut de muntar 2.000 m2 de bastides amb una alçària màxima de 66 m amb una marquesina exterior. Les obres ha tingut una durada de 12 mesos sense comptar el temps de paralització per la pandèmia de la Covid-19.
Sant Andreu de Palomar, patrimoni protegit
L’església de Sant Andreu de Palomar està protegida urbanísticament, amb el nivell de protecció C, pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. És de planta de creu llatina, de tres naus i amb una gran cúpula sobre el creuer, acabada amb un cupulí o llanterna. La façana, concebuda monumentalment amb un llenguatge eclèctic amb influències historicistes, destaca per la seva solució de gran portal, que inclou la rosassa, i per la potent torre que el flanqueja. Tota ella està resolta amb pedra de Montjuïc, llevat de la torre, realitzada en obra de maó a cara vista.
L’església actual es va iniciar el 1850, probablement sobre restes d’una anterior d’origen romànic. Posteriorment, en la dècada dels anys 70, pren la direcció de les obres l’arquitecte sant andreuenc Pere Falqués i Urpi el qual va bastir les naus i la cúpula. L’any 1882 la cúpula es va esfondrar. A partir d’aquí, pren la direcció de les obres i la reconstrucció de la cúpula l’arquitecte Josep Domènech i Estepà, fent-la doble i afegint-hi una llanterna. També, serà qui projectarà la façana actual que, en un principi, es resolia simètricament amb dues torres.
Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909), el seu interior va ser cremat totalment, i es va refer posteriorment. En la dècada dels anys 1960 es va decorar interiorment amb pintures al fresc, obra del pintor local J. Verdaguer. Arran de les obres de construcció del ferrocarril Metropolità (1965-67) es van produir nous assentaments en l’edifici que van provocar importants lesions. L’any 1984-85 es van realitzar una operació de consolidació, sota la direcció de l’arquitecte David Barrera Viladot.
Podeu visionar el vídeo final de l’obra en aquest enllaç. Podeu utilitzar aquest vídeo indicant-ne l’autoria: Rècop Restauracions Arquitectòniques.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...