Més de 200 persones participen a la vetlla al CIE

Les entitats socials reivindiquen la dignitat de les persones "sense papers" sota el lema: "Vides tancades"

22 Gen, 2018
Montse Punsoda

Més de dues-centes persones es van reunir dissabte passat, 20 de gener, davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Era la quarta edició d’una vetlla de pregària que organitza el grup de la Fundació Migra Studium (entitat del Servei Jesuïta a Migrants) que visita habitualment els interns del CIE, i que va comptar amb l’adhesió d’una vintena d’entitats. El mateix dia es va celebrar també una pregària a les portes del CIE d’Aluche, a Madrid, convocada per una altra organització del Servei Jesuïta a Migrants, Pueblos Unidos.

“Vides tancades”

Enguany el lema era “Vides tancades” i buscava alertar de la gravetat de la situació que viuen les persones internes als CIE. Són persones privades de llibertat que no han comès cap altre delicte que el “delicte” de buscar una vida digna. Aquesta privació de llibertat, segons Migra Studium humilia, criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada, amb l’objectiu de generar en l’opinió pública la idea que només s’expulsa a delinqüents perillosos. Enfront d’això, la vetlla reivindicava la dignitat de les persones “sense papers”, dels sol·licitants d’asil, dels apàtrides… una dignitat que tenen pel sol fet de ser persones.

Pregària

La primera part de la pregària va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos de Mohamed, Difariad, Said, Murad… eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrera els murs d’un CIE. Testimonis de menors no acompanyats, de persones malaltes a l’espera de rebre un tractament adequat, de persones que l’únic que volien és reunir-se amb els seus familiars… Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Si m’expulsen, tornaré a entrar” deia en Mohammed; “el meu interior, és l’únic espai de llibertat” deia en Difariad.

A la segona part de la pregària, es van llegir textos religiosos musulmans i cristians. Aquest any, i per primera vegada van participa a la vetlla l’Associació senegalesa Dahira Jazbuou Xoulob i el Centre cultural Islàmic de Catalunya. El cant de l’associació senegalesa va ser un dels moments més emotius, ja que va transmetre la intensitat de qui ha sobreviscut a un trajecte migratori i ha passat i passa a través de totes les barreres. La pregària va acabar amb la lectura de l’Evangeli “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats” , amb l’encesa d’espelmes i amb el cant de Pare Nostre.

Tot i ser una nit més càlida que altres anys, la fredor dels murs, de les tanques i la llunyania del lloc van servir per tots els qui es van acostar a la Zona Franca, per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i patiment que genera el nostre món. Com acostumen a dir la gent de Migra Studium: “seguirem acompanyant i seguirem denunciant, fins que el darrer dels CIE tanqui”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)