Més de 200 persones participen a la vetlla al CIE

Les entitats socials reivindiquen la dignitat de les persones "sense papers" sota el lema: "Vides tancades"

22 Gen, 2018
Montse Punsoda

Més de dues-centes persones es van reunir dissabte passat, 20 de gener, davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Era la quarta edició d’una vetlla de pregària que organitza el grup de la Fundació Migra Studium (entitat del Servei Jesuïta a Migrants) que visita habitualment els interns del CIE, i que va comptar amb l’adhesió d’una vintena d’entitats. El mateix dia es va celebrar també una pregària a les portes del CIE d’Aluche, a Madrid, convocada per una altra organització del Servei Jesuïta a Migrants, Pueblos Unidos.

«Vides tancades»

Enguany el lema era “Vides tancades” i buscava alertar de la gravetat de la situació que viuen les persones internes als CIE. Són persones privades de llibertat que no han comès cap altre delicte que el “delicte” de buscar una vida digna. Aquesta privació de llibertat, segons Migra Studium humilia, criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada, amb l’objectiu de generar en l’opinió pública la idea que només s’expulsa a delinqüents perillosos. Enfront d’això, la vetlla reivindicava la dignitat de les persones “sense papers”, dels sol·licitants d’asil, dels apàtrides… una dignitat que tenen pel sol fet de ser persones.

Pregària

La primera part de la pregària va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos de Mohamed, Difariad, Said, Murad… eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrera els murs d’un CIE. Testimonis de menors no acompanyats, de persones malaltes a l’espera de rebre un tractament adequat, de persones que l’únic que volien és reunir-se amb els seus familiars… Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Si m’expulsen, tornaré a entrar” deia en Mohammed; “el meu interior, és l’únic espai de llibertat” deia en Difariad.

A la segona part de la pregària, es van llegir textos religiosos musulmans i cristians. Aquest any, i per primera vegada van participa a la vetlla l’Associació senegalesa Dahira Jazbuou Xoulob i el Centre cultural Islàmic de Catalunya. El cant de l’associació senegalesa va ser un dels moments més emotius, ja que va transmetre la intensitat de qui ha sobreviscut a un trajecte migratori i ha passat i passa a través de totes les barreres. La pregària va acabar amb la lectura de l’Evangeli «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats» , amb l’encesa d’espelmes i amb el cant de Pare Nostre.

Tot i ser una nit més càlida que altres anys, la fredor dels murs, de les tanques i la llunyania del lloc van servir per tots els qui es van acostar a la Zona Franca, per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i patiment que genera el nostre món. Com acostumen a dir la gent de Migra Studium: “seguirem acompanyant i seguirem denunciant, fins que el darrer dels CIE tanqui”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)