Més de 200 persones participen a la vetlla al CIE

Les entitats socials reivindiquen la dignitat de les persones "sense papers" sota el lema: "Vides tancades"

22 Gen, 2018
Montse Punsoda

Més de dues-centes persones es van reunir dissabte passat, 20 de gener, davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Era la quarta edició d’una vetlla de pregària que organitza el grup de la Fundació Migra Studium (entitat del Servei Jesuïta a Migrants) que visita habitualment els interns del CIE, i que va comptar amb l’adhesió d’una vintena d’entitats. El mateix dia es va celebrar també una pregària a les portes del CIE d’Aluche, a Madrid, convocada per una altra organització del Servei Jesuïta a Migrants, Pueblos Unidos.

«Vides tancades»

Enguany el lema era “Vides tancades” i buscava alertar de la gravetat de la situació que viuen les persones internes als CIE. Són persones privades de llibertat que no han comès cap altre delicte que el “delicte” de buscar una vida digna. Aquesta privació de llibertat, segons Migra Studium humilia, criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada, amb l’objectiu de generar en l’opinió pública la idea que només s’expulsa a delinqüents perillosos. Enfront d’això, la vetlla reivindicava la dignitat de les persones “sense papers”, dels sol·licitants d’asil, dels apàtrides… una dignitat que tenen pel sol fet de ser persones.

Pregària

La primera part de la pregària va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos de Mohamed, Difariad, Said, Murad… eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrera els murs d’un CIE. Testimonis de menors no acompanyats, de persones malaltes a l’espera de rebre un tractament adequat, de persones que l’únic que volien és reunir-se amb els seus familiars… Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Si m’expulsen, tornaré a entrar” deia en Mohammed; “el meu interior, és l’únic espai de llibertat” deia en Difariad.

A la segona part de la pregària, es van llegir textos religiosos musulmans i cristians. Aquest any, i per primera vegada van participa a la vetlla l’Associació senegalesa Dahira Jazbuou Xoulob i el Centre cultural Islàmic de Catalunya. El cant de l’associació senegalesa va ser un dels moments més emotius, ja que va transmetre la intensitat de qui ha sobreviscut a un trajecte migratori i ha passat i passa a través de totes les barreres. La pregària va acabar amb la lectura de l’Evangeli «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats» , amb l’encesa d’espelmes i amb el cant de Pare Nostre.

Tot i ser una nit més càlida que altres anys, la fredor dels murs, de les tanques i la llunyania del lloc van servir per tots els qui es van acostar a la Zona Franca, per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i patiment que genera el nostre món. Com acostumen a dir la gent de Migra Studium: “seguirem acompanyant i seguirem denunciant, fins que el darrer dels CIE tanqui”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)