Les «villas» argentines a PuntBCN

“Hogar de Cristo” neix de les últimes paraules del Pare Hurtado qui, poc abans de morir, va expressar com a últim anhel la construcció d’un país amb justícia, respecte i solidaritat. Un projecte mogut per l’acollida amb amor i dignitat dels més pobres entre els pobres. És per això que el pare Eduardo i la Romina han vingut de les “villas” argentines per explicar la seva experiència a PuntBCN, un esdeveniment anual per fomentar la trobada del diàleg.

Què són “las villas”?

Són barris obrers, humils, de la capital d’Argentina, Buenos Aires. Així, es van anar formant en la perifèria de les ciutats urbanes, en zones abandonades. D’aquesta manera, va ser la mateixa gent els qui van anar construint un assentament. Més endavant van formar les cases i els sistemes de clavegueres. Finalment, l’Estat va acabar prestant algunes ajudes, però inicialment es tractava, en la majoria de casos, d’espais abandonats tranfosmrats en llocs urbans.

Unes zones on la pobresa hi és present. Ara bé, tal com indica el Pare Eduardo, la pobresa s’ha de mirar, sigui d’on sigui, «de manera concreta, tenint en compte el context i la història de cada persona». Es tracta, tal com diu el papa Francesc, de promoure la «cultura de la trobada», sortir de la zona de confort per trobar-se amb l’altre.

Pare Eduardo Drabble i Romina ‘Rucu’ Escalante

El Padre Eduardo és un sacerdot catòlic que treballa des del 2007 amb els veïns del barri Padre Carlos Mugica de Retiro, a Buenos Aires. Allà, van crear “l’Hogar de Cristo” en adonar-se de la gran problemàtica que es vivia en barris envaïts per la droga. Així, impulsats pel Papa intenten transformar el barri, allunyant-los de l’exclusió social. Ha estat capellà a villa 31 i actualment treballa a Villa Carcova, colze a colze amb el pare Pepe, el rostre públic dels villeros a Argentina. La seva experiència de servei als barris bonarenses més humils i violents, on l’Estat ha deixat d’estar present, pot ajudar a il·luminar problemes creixents en la societat catalana com la pobresa, la immigració o la drogoaddicció.

Per altra part, la ‘Rucu’ ha trobat la fe i l’acollida a “l’Hogar de Cristo”, on va arribar a causa de la seva addicció a les drogues i els embarassos. Allà la comunitat, capitanejada pels capellans villeros, acull als drogodependents. Ella s’hi acostava a menjar i beure, es burlava del que feien i tenia els seus fills. Fins que va tenir el seu fill Lucas i tot va canviar. Així, tal com diu la ‘Rucu’ va passar de ser “algú a qui els metges no volien ni tocar” a “algú qui criden des d’Espanya per explicar la seva vida”.

Actualment, ha deixat enrere la vida de carrer, formant la seva pròpia família. També, acull un noi que es troba en la seva mateixa situació d’abans de la seva rehabilitació: necessita que se’n facin càrrec fins que torni la seva mare.

Què és Punt BCN?

PuntBCN és un esdeveniment anual que fomenta la cultura de la trobada i el diàleg a Barcelona. Aquest any, sota el lema «lo cor de l’home és una mar, tot l’univers no l’ompliria«. Aquesta iniciativa, doncs, està sostinguda per la gratuïtat de més de 120 voluntaris. Així, un cap de setmana a l’any es reuneix a les Cotxeres de Sants una trobada d’homes i dones que s’esforcen per compartir la passió que els mou. Sense renunciar al rigor i a pluralitat, a PuntBCN es treballa per “inventar camins”.

En resum, es tracta de tres dies en què es porten a l’espai públic els temes que consideren que interpel·len per fer una aportació pertinent als reptes del dia a dia de PuntBCN. Amb tot, és al servei de la “construcció de la convivència”. D’aquesta manera, es tracta  de tres dies d’activitats per viure la cultura nova que es desitja. Només així es pot enfortir la cultura de l’acollida, que és el fonament de l’autèntic diàleg.