Les sis exposicions del Museu Diocesà de Barcelona per visitar aquestes festes de Nadal

Tres exposicions temporals per visitar aquest Nadal al Museu Diocesà de Barcelona

Rutuchicuy i baptisme: La benvinguda a la comunitat – 2 d’octubre de 2025 – 15 de febrer de 2026 / Casa de l’Almoina

La mostra transporta el visitant al segle XVI i a dues cosmovisions molt allunyades: l’andina i la cristiana. L’exposició se centra en els dos rituals d’entrada a la comunitat que caracteritzaven ambdues religions: el Rutuchicuy, cerimònia inca que donava la benvinguda a un infant com a nou membre de la comunitat. Se celebrava després del deslletament, un cop superada l’etapa de més risc de mortalitat. El ritual consistia en
tallar el cabell del nen o nena per primera vegada i donar-li un nom. En segon lloc el Baptisme: sagrament cristià d’entrada a la comunitat de fidels. A causa de l’alta mortalitat infantil de l’època, es realitzava al més aviat possible per assegurar la salvació de l’ànima. La cerimònia inclou la unció amb oli de crisma i l’ús de l’aigua i la llum d’un ciri com a símbols de la fe i la presència de Crist. Entrada lliure i gratuïta.

Gideon Mendel. Germà Foc, Germana Aigua – 10 d’octubre de 2025 – 25 de gener de 2026 / Casa de l’Almoina

Aquesta exposició inèdita entrellaça l’espiritualitat franciscana amb l’emergència climàtica contemporània, a través de l’obra del reconegut fotògraf sud-africà Gideon Mendel; proposa una trobada entre la composició poètica de sant Francesc i les imatges contemporànies de Mendel que documenten inundacions i incendis en més d’una dotzena de països. En les seves fotografies apareixen cossos i llars submergits, boscos arrasats esdevenen paisatges lunars, i objectes quotidians cremats o xops es transformen en testimonis silenciosos d’una crisi global. La mirada de Gideon Mendel, que converteix la crisi climàtica en un acte de memòria i d’esperança.

Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani – 5 de novembre de 2025 – 2 de febrer de 2026 / Església de St. Jaume

La intervenció “Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani” és l’inici d’un nou projecte cultural i pastoral per a l’església de Sant Jaume a la ciutat de Barcelona. El motiu d’aquesta proposta arrela en la celebració del Jubileu de 2025, que duu per lema “Pelegrins en l’esperança”. Les obres exposades ens conviden al diàleg entorn de l’esperança, tant per si mateixes, des del seu interior, com un díptic, com entre elles i el patrimoni existent a la Capella del Santíssim. Amb aquestes obres es vol donar visibilitat a allò que esperem i no es veu i també als qui no esperem ni veiem; donar veu al silenci i als silenciats. Se’ns convida així a disposar-nos al llindar d’una esperança que supera les nostres expectatives; una esperança que, com indicava el papa Francesc al Jubileu dels Artistes, és una crida a la construcció de ponts i la creació d’espais de trobada i diàleg. Entrada lliure i gratuïta.

Tres exposicions permanents per visitar aquest Nadal al Museu Diocesà de Barcelona

Barcino, Barchinona, Barcelona: Una ciutat, un bisbe, un territori

Al final del segle III, l’emperador Dioclecià va fer una nova distribució territorial de l’Imperi romà: des d’aquell moment es dividirà en dues demarcacions, l’Oriental i l’Occidental, i cadascuna d’aquestes en diòcesis i províncies. A partir d’aquesta divisió territorial, l’Església es va anar configurant i distribuint per tot l’Imperi; també aquí, a la Tarraconense, on la capital de la província serà Tarragona (Tàrraco) i hi haurà algunes diòcesis –seus episcopals– que naixeran posteriorment, com Bàrcino al segle IV i Ègara al segle V.

Aquesta organització territorial –amb alguns petits canvis– es va mantenir fins el 15 de juny de 2004, moment en què el papa Joan Pau II va erigir dues noves diòcesis: Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, convertint Barcelona en seu metropolitana i aquestes dues en les seves sufragànies.

Al llarg dels segles, la parròquia ha estat i continua sent una institució fonamental en la història de l’Església i en la de la mateixa cultura, perquè ha anat configurant el territori, els pobles i la gent tal com els coneixem avui. Gràcies a les peculiaritats de cada zona, el mapa de parròquies de l’antiga diòcesi de Barcelona forma un ric mosaic geogràfic, humà i cultural, una bona mostra del qual la podem veure al Museu Diocesà de Barcelona.

Barcelona al carrer: Veure i ser vist. La processó de Corpus

Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets espunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.

L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.

En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.

La façana de la catedral 1408-1913: Històries singulars al voltant de l’escultura

L’exposició, consagrada al projecte de construcció de la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, obre una finestra al projecte arquitectònic i a la seva part escultòrica, en la que té un pes preponderant la figura d’Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905).

La mostra proposa descobrir un dels espais arquitectònics i programa iconogràfic més emblemàtics i representatius de la ciutat, situat en un edifici religiós de singular envergadura per al paisatge cultural de casa nostra. Recorrerem una història en la que s’entrellacen el món contemporani i el medieval, la bellesa i la tècnica, el mecenatge i l’art. Alhora, us farà partícips d’episodis concrets que s’escapen dels grans relats, tot posant l’èmfasi en la part humana i les històries personals que configuren els particulars de la història. Es tracta de les “històries singulars” de la Catedral.

Per a més informació, consulteu a la web del Museu Diocesà.