«Germà Foc, Germana Aigua», una exposició sobre el canvi climàtic al Museu Diocesà

L'exposició «Germà Foc, Germana Aigua. Obres de Gideon Mendel» es podrà visitar fins el 25 de gener del 2026 al Museu Diocesà de Barcelona

10 Oct, 2025
smunoz

El fotògraf i activista social, Gideon Mendel, ha aterrat a Barcelona amb la seva exposició sobre el canvi climàtic al Museu Diocesà. Sota el lema «Germà Foc, Germana Aigua», les obres de Gideon Mendel s’han presentat aquest dijous amb una taula rodona, on s’ha conversat sobre les causes i els efectes del canvi climàtic des de diferents perspectives. Des de la ciència amb la presència del Dr. Eduard Pla, des de la teologia i l’espiritualitat franciscana amb Fra Eduard Rey, i des de la visió dels dos fotògrafs i activistes Mandy Barker i Gideon Mendel. Tot plegat, commemorant els 10 anys de la publicació de l’encíclica Laudato sí’ del papa Francesc (2015) aquesta tardor.

«El canvi climàtic crea més trauma i estic interessat a documentar-ho»

Durant la conversa, Mendel ha comentat que «l’eix central de les seves fotografies és retractar les persones a les inundacions i als incendis davant de casa seva». Mendel ha explicat que ell sempre ha viscut al voltant de situacions traumàtiques personals i «el canvi climàtic crea més trauma».

Mandy Barker, fotògrafa i activista ambiental, ha manifestat que l’exposició representa la «quietud». «No necessites més paraules per explicar el què està passant», ha destacat. Alhora, ha remarcat que «és impressionant com Gideon retracta tothom amb la mateixa posició, independentment del país o si és ric o pobre». «Això em fa pensar que no puc dir, això no em pot passar a mi!, quan veig les imatges», ha emfatitzat.

«Ens crida a una responsabilitat per arribar al foc i l’aigua com a germans i germanes»

Fra Eduard Rey, caputxí i professor de la FTC, ha recordat que el llibre on es recullen les imatges de l’exposició parla de la lloança de Sant Francesc a la creació. Fra Eduard Rey ha assenyalat que l’exposició de Mendel mostra «no només el poder de la naturalesa, sinó també el que nosaltres estem fent amb aquesta naturalesa i com el germà i la germana –foc i aigua– queden alternats per la nostra manera d’actuar».

Així, ha apel·lat a tenir una relació de germanor amb el foc i l’aigua i evitar la «lluita pel poder». «Mentre ens relacionem amb la naturalesa com a lluita de poders o de sotmetre, estem en una guerra que va augmentant», ha emfatitzat. Per això, ha demanat responsabilitat per «arribar al foc i l’aigua com a germans i germanes». «Sabem que estan plens de vida, no de violència i desgràcia, formen part d’allò que Déu ens ha donat», ha dit.

Margarita Bofarull, responsable de la Delegació de Fe i Cultura de l’Arquebisbat de Barcelona i moderadora de la taula rodona, ha explicat que l’exposició ajuda a «denunciar les injustícies, treballar per la pau, no passar per sobre del que passa al món i veure com la fe i la cultura es conjuren, així com treballar per un món més conforme amb què Déu ha volgut». 

«És urgent estabilitzar el nostre clima i preparem el territori per ser més resistent i resilient”

Eduard Pla, doctor en ecologia i investigador del CREAF, ha explicat que molts dels impactes que es veuen a l’exposició sovint són perquè s’ha considerat que el territori no estava a mercè d’aquestes condicions. «Quan hem construït les nostres societats a l’esquena d’aquests episodis s’agreugen efectes».

Per això, ha enviat dos missatges. «És urgent estabilitzar el nostre clima i preparem el territori per ser més resistent i resilient».

L’exposició sobre el canvi climàtic fins al 25 de gener al Museu Diocesà de Barcelona

En acabar la taula rodona, s’ha inaugurat una mostra de l’obra del fotògraf Mendel. Es podrà visitar al Museu Diocesà de Barcelona des d’aquest dijous fins al 25 de gener. El recull de fotografies són al voltant de catàstrofes naturals degudes al foc o a l’aigua, i de la seva incidència en la població humana. 

La taula rodona que s’ha presentat enguany és la continuació del col·loqui celebrat ara fa un any “Oceans: bellesa i destrucció. Reflexions al voltant de les obres de Mandy Barker i el pensament del papa Francesc” amb la participació de Mons. Vincenzo Paglia, Mandy Barker i el Dr. Joan Grimalt.

 

Sílvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

7 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)