El cardenal Omella convida els confrares a ser «testimonis d’esperança en el món»

Davant d’uns quatre-cents congressistes, el cardenal Omella ha valorat molt positivament la tasca que duen a terme els confrares en l’actual context social

11 Oct, 2025
smunoz

Fotos: Archisevilla

El cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, ha estat l’encarregat d’inaugurar el I Congrés Internacional de Confraries sota l’advocació de l’Esperança, amb la conferència que ha impartit al teatre de capitania. El ponent ha estat presentat per l’arquebisbe de Sevilla, monsenyor José Ángel Saiz Meneses. També hi han intervingut el germà major de la confraria de l’Esperança de Triana, Sergio Sopeña, i el delegat del Govern de la Junta d’Andalusia, Ricardo Sánchez.

Davant d’uns quatre-cents congressistes, el cardenal Omella ha valorat molt positivament la tasca que duen a terme els confrares en l’actual context social. Els ha convidat a ser «testimonis d’esperança en el món» i ha destacat «l’augment entre els joves del desig de posar-se en contacte amb l’Església. És impressionant (…) Són brots verds que ens donen esperança», ha afirmat.

«Quanta gent s’emociona veient això!»

En aquesta línia, ha reconegut l’impacte que li produeix la manera com la religiositat popular «dona sentit a les vides de tanta gent». A més, ha assenyalat que «els confrares tenim la missió de portar al carrer l’Evangeli de Jesucrist, perquè la gent cregui». «Quanta gent s’emociona veient això!», ha subratllat.

En referència a la Missió de l’Esperança, que organitza la Confraria de l’Esperança de Triana, el cardenal ha felicitat l’Arxidiòcesi de Sevilla per «voler fer aquesta missió als barris marginals i pobres»: «No voleu passar de llarg i impliqueu les confraries. Felicitats».

A la part final de la seva conferència, s’ha aturat en la faceta social de les confraries, i ha recordat la manera en què el cardenal Amigo Vallejo li destacava aquesta dimensió de les corporacions confraries. En aquest punt, l’arquebisbe de Barcelona ha fet èmfasi en la «relació entre el misteri eucarístic i el compromís social (…) L’Eucaristia, si la vius, et toca per dins». «Tots vosaltres, amb la vostra acció, esteu portant a l’esperança», ha conclòs.

Missa a Sant Pius X

Posteriorment, els congressistes s’han traslladat a la parròquia de Sant Pius X, al Polígon Sud, on es troba aquests dies la imatge de l’Esperança de Triana. El cardenal ha presidit l’Eucaristia amb la qual s’ha clos una jornada intensa que tindrà continuïtat demà dissabte, amb la ponència de l’arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Luis Argüello.

Font: Arquebisbat de Sevilla

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

6 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)