Un reconeixement per als equips de Litúrgia

El Centre de Pastoral Litúrgica lliura el IV Memorial Pere Tena a l'equip Litúrgic de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina

19 Febr, 2018
Església de Barcelona

El Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) de Barcelona ha celebrat la quarta edició del Memorial Pere Tena, enguany, lliurat a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, amb motiu de la tasca que desenvolupa el seu equip de litúrgia. El president del CPL, Mn. Josep Maria Romaguera, va lliurar el guardó a la responsable de l’equip de litúrgia, Montserrat Salgado, amb presència del rector de la parròquia, Mn. Felip Juli.

En el moment de la concessió, el CPL va destacar especialment el treball que, “amb constància i preparació, fan; una tasca pastoral imprescindible perquè els cristians puguem comprendre, participar, viure i assaborir plenament la celebració comunitària de la nostra fe”. Segons va dir el president del CPL, “una  font i cimal, do gratuït, memòria viva de la Pasqua del Senyor que ens empeny a transmetre el seu Evangeli”.

Agraïment pel guardó

En el moment del lliurament del guardó, la responsable de l’equip de litúrgia de Santa Eulàlia de Vilapicina, Montserrat Salgado, va adreçar unes paraules d’agraïment donant veu, també, als altres equips de les parròquies de Catalunya. “Equips – deia Salgado- que setmana rere setmana, amb il·lusió i esforç, intenten i volen, viure la litúrgia per fer-la viure a cada una de les comunitats parroquials”. “Viure la litúrgia és fer Església, aquesta Església, en la qual, cadascú és deixeble, membre de Jesús” va destacar.

La responsable de l’equip va explicar com un l’equip de litúrgia coordina i vetlla als membres de la comunitat parroquial a celebrar i viure com a cristians. Una tasca per la qual els membres de l’equip es formen periòdicament en cursets i trobades d’animació per tal que, en el moment de posar-ho en pràctica es mostri el veritable rostre de l’Església. Recordant el que es va dir en el Concili Vaticà II, va citar: “la litúrgia no és l’única activitat de l’Església, però sí que podem dir que n’és el centre, en el sentit que tota la vida cristiana, personal i comunitària, culmina en la celebració litúrgica, i alhora d’ella en torna a sorgir una vida cristiana renovada; com un aliment per tornar a la vida”.

8 tasques clau pels equips de litúrgia

El delegat diocesà de catequesi de Barcelona i membre del CPL, Mn. Enric Termes, el qual va destacar que  “com a cristians i com a parròquies no podem viure de manera fragmentària sinó en una profunda i real unitat” i “les tasques que realitzen els equips parroquials de litúrgia”.

També, va subratllar vuit tasques per a aquests equips dedicats a la litúrgia: preparar les celebracions; revisar-les; vetllar perquè en la celebració es reflecteixin les dimensions de la vida cristiana (servei, comunió, testimoni, litúrgia); vetllar perquè les noves generacions entrin en l’esperit i en el contingut de la celebració cristiana; preocupar-se per la formació dels qui participen en la celebració; estar atents a la vida parroquial, del barri, del poble, de la ciutat del món…; ajudar la comunitat a descobrir el sentit i la profunditat de la litúrgia; i buscar la tasca específica que haurien de realitzar tenint en compte la realitat de la comunitat cristiana que acompanyen en la celebració de la seva fe.

Col·lecta solidària amb Puebla de los Ángeles

L’acte també va incloure una col·lecta solidària amb l’arquebisbat de Puebla de los Ángeles (Mèxic), del qual és arquebisbe Mons. Víctor Sánchez, III Memorial Pere Tena, ja que aquelles terres de Mèxic van patir dos terratrèmols el mes de setembre de l’any passat amb conseqüències greus per a la seva població i el seu patrimoni eclesial.

Fotografies (A. M. C. Canal i M. Solé)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)