El «Pere Tena Mexicà» és guardonat en el tercer Memorial

El Centre de Pastoral Litúrgica premia a l'arquebisbe mexicà de Puebla per la seva contribució en la implementació de la reforma de la Pastoral Litúrgica en els països llatinoamericans

11 Maig, 2017
Montse Punsoda

El Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) de Barcelona ha celebrat la tercera edició del Memorial Pere Tena, lliurat a l’arquebisbe mexicà de la diòcesi de Puebla, Mons. Victor Sánchez Espinosa. Un guardó en memòria al pedagog de la litúrgia  i un reconeixement al premiat, amb motiu de la seva intensa tasca pastoral per “una millor celebració i vivència de la litúrgia a les esglésies locals de Mèxic”, ha argumentat el responsable del Centre de Pastoral Litúrgica, Jaume Fontbona.  

«L’estafeta de la litúrgia»

Fontbona va ser l’encarregat d’entregar el guardó que, segons va explicar, vol significar com la reforma litúrgica, motivada en gran part pel bisbe Mons. Pere Tena, “ha arribat també per quedar-se a les Eglésies locals de d’Amèrica Llatina i del Carib. És en aquest territori on l’arquebisbe Espinosa, expresident del Departament  Misión y Espiritualidad de la zona va fer una gran tasca que ara continua a la diòcesi de Puebla. 

Mons. Victor Sánchez Espinosa, va acceptar el reconeixement amb “molta humilitat” i es va mostrar molt honrat de merèixer el premi, el qual suposa “prendre el relleu de treballar per seguir fent vida en la reforma litúrgica volguda pel Concili Vaticà II”, va explicar posteriorment en declaracions. Segons va dir, suposa «prendre l’estafeta d’una reforma que cerca la participació de les nostres comunitats i dels nostres pobles d’Amèrica llatina, plena, conscient, activa fructosa, comunitària”. “Jo vaig conèixer l’amic a liturgista, al pedagog de la litúrgia, al membre de la Congregació del Culte Diví des de fa molts anys, i per això m’enorgulleix rebre aquest reconeixement”, va afegir el premiat.  

El director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, el Dr. Gabriel Seguí va iniciar l’acte amb una conferència sobre La reforma liturgica a Llatinoamèrica i al Carib. Durant la seva intervenció va referir-se al guardonat com el “Pere Tena Mexicà”, que ha treballat la litúrgia incansablement a la zona, la qual presenta entrebancs com la “pobresa”, “l’herència cultural” o el “secularisme”, i on Espinosa “ha sabut inserir una bona pastoral litúrgia que ha revifat l’unió entre cristians”. D’altra banda, com a factors positius Llatinoamericà, el Dr. Seguí, va destacar la lectura de la Paraula que s’ha fet a las comunitats populars que ha “revifat l’unió entre els cristians” o l’empeny per la formació de nous mossens i docents.

Diàleg entre Europa i Amèrica Llatina

El cardenal, aquebisbe emèrit de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistach, que va assitir també a l’acte, així com, l’arquebisbe de la Seu d’Urgell Mons. Joan Enric Vives, va tancar l’acte felicitant a l’arquebisbe de Puebla. A més a més, va demanar una “actitud oberta de diàleg amb Europa” per impregnar-se de la seva presencia, i per una comunicació cristiana de bens espirituals. Davant la gran presència de sacerdots que arriben de Sud Amèrica, va demanar “alguna indicació per accentuar a les celebracions litúrgiques que se celebren aquí”, va dir el Cardenal.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)