L’Arquebisbat de Barcelona posa en valor l’acció social de l’Església amb la campanya “XTants”

Al voltant d'una vintena de ciutadans han participat en una ruta a peu que ha recorregut Santa Anna, Sant Agustí i la basílica de la Mercè

27 Maig, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

L’Arquebisbat de Barcelona ha organitzat recentment la campanya “XTants”, una iniciativa per donar a conèixer la tasca social que l’Església desenvolupa a la ciutat gràcies a les aportacions de la declaració de la renda. Aquesta campanya ha convidat la ciutadania a descobrir de primera mà com l’Església contribueix activament al benestar social i espiritual de la ciutat. Al voltant d’una vintena de ciutadans han participat en una ruta a peu que ha recorregut tres parròquies emblemàtiques de Ciutat Vella: Santa Anna, Sant Agustí i la basílica de la Mercè.

Recórrer l’acció social a Santa Anna

La ruta ha començat a la parròquia de Santa Anna, on Hanna Bori, responsable dels programes socials de l’Hospital de Campanya Santa Anna, ha explicat en detall com funciona aquesta iniciativa solidària. L’Hospital de Campanya és un projecte integral que ofereix serveis essencials a persones en situació de vulnerabilitat, amb un enfocament centrat en l’atenció i la promoció de la dignitat humana.

Un dels seus serveis principals és el menjador social, que acull diàriament més de 300 persones sense llar o en situació vulnerable, oferint-los un àpat calent i un espai de suport. Paral·lelament, l’hospital desenvolupa un servei d’escolta, acolliment, promoció i integració, gràcies a un equip format per professionals del sector social i més de voluntaris compromesos.

A més del menjador, l’Hospital de Campanya Santa Anna compta amb el grup “Salut Sense Sostre”, format per metges jubilats que realitzen visites mèdiques a persones sense llar, una iniciativa clau per atendre necessitats de salut sovint ignorades. També destaca la llar d’acollida que ofereix allotjament i tutorització a joves menors de 30 anys, amb l’objectiu de facilitar-los accés a formació i oportunitats laborals per construir un futur digne.

Sant Agustí, amb el menjador social de les Missioneres de la Caritat

La segona parada ha estat a la parròquia de Sant Agustí, on Santiago Pérez, membre del consell parroquial, ha presentat les activitats que es duen a terme amb la comunitat filipina. Sobretot ha posat en relleu la gran tasca social que duen a terme les Missioneres de la Caritat a través del seu menjador social. Aquest servei, creat i gestionat per la congregació fundada per Santa Teresa de Calcuta, ofereix dos àpats diaris a gairebé 500 persones en situació de vulnerabilitat que viuen al Raval i zones properes.

Durant el matí, les religioses es dediquen a preparar els àpats amb la cura i el compromís que caracteritzen la seva missió, mentre que a la tarda dediquen temps a l’apostolat, anant allà on es troben les persones més necessitades. Com ha explicat una de les Missioneres presents, “la seva acció està guiada pel carisma d’ajudar i donar un servei incondicional als pobres”, tal com el carisme que va mostrar-los la seva fundadora, Santa Teresa de Calcuta. El menjador no només proporciona aliment, sinó que també esdevé un espai de caliu i dignitat per a molts, que sovint no tenen altres suports.

Basílica de la Mercè, suport als privats de llibertat

La darrera parada de la ruta ha tingut lloc a la basílica de la Mercè, on Núria Ortin, directora de la Fundació Obra Mercedària, ha explicat l’acció social que duen a terme per acompanyar persones privades de llibertat, així com a les seves famílies. La Fundació neix de la congregació dels religiosos mercedaris, una ordre fundada per Sant Pere Nolasc, amb una llarga tradició dedicada a la redempció i la reinserció social des del segle XIII.

La Fundació està present no només a Barcelona sinó també en sis països del món, treballant per reconduir conductes i prevenir recaigudes en delictes, oferint suport integral que va més enllà del temps que les persones estan a la presó. A Barceolna, destaca especialment les llars mercedàries, que acullen presos en règim de tercer grau, oferint-los un espai de convivència i acompanyament que facilita la seva reintegració social.

Núria Ortin ha subratllat la importància de proporcionar suport tant dins com fora dels centres penitenciaris, ja que “la vulnerabilitat d’aquestes persones és especialment alta un cop són alliberades”. “La Fundació ofereix recursos i acompanyament per garantir que puguin construir un projecte de vida estable i evitar la reincidència”, ha explicat.

La campanya “XTants” ha estat una oportunitat única perquè la ciutadania pugui conèixer de prop com l’Església treballa cada dia per ajudar el proïsme i fer visible la seva acció social.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)