L’Arquebisbat de Barcelona posa en valor l’acció social de l’Església amb la campanya “XTants”

Al voltant d'una vintena de ciutadans han participat en una ruta a peu que ha recorregut Santa Anna, Sant Agustí i la basílica de la Mercè

27 Maig, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

L’Arquebisbat de Barcelona ha organitzat recentment la campanya “XTants”, una iniciativa per donar a conèixer la tasca social que l’Església desenvolupa a la ciutat gràcies a les aportacions de la declaració de la renda. Aquesta campanya ha convidat la ciutadania a descobrir de primera mà com l’Església contribueix activament al benestar social i espiritual de la ciutat. Al voltant d’una vintena de ciutadans han participat en una ruta a peu que ha recorregut tres parròquies emblemàtiques de Ciutat Vella: Santa Anna, Sant Agustí i la basílica de la Mercè.

Recórrer l’acció social a Santa Anna

La ruta ha començat a la parròquia de Santa Anna, on Hanna Bori, responsable dels programes socials de l’Hospital de Campanya Santa Anna, ha explicat en detall com funciona aquesta iniciativa solidària. L’Hospital de Campanya és un projecte integral que ofereix serveis essencials a persones en situació de vulnerabilitat, amb un enfocament centrat en l’atenció i la promoció de la dignitat humana.

Un dels seus serveis principals és el menjador social, que acull diàriament més de 300 persones sense llar o en situació vulnerable, oferint-los un àpat calent i un espai de suport. Paral·lelament, l’hospital desenvolupa un servei d’escolta, acolliment, promoció i integració, gràcies a un equip format per professionals del sector social i més de voluntaris compromesos.

A més del menjador, l’Hospital de Campanya Santa Anna compta amb el grup “Salut Sense Sostre”, format per metges jubilats que realitzen visites mèdiques a persones sense llar, una iniciativa clau per atendre necessitats de salut sovint ignorades. També destaca la llar d’acollida que ofereix allotjament i tutorització a joves menors de 30 anys, amb l’objectiu de facilitar-los accés a formació i oportunitats laborals per construir un futur digne.

Sant Agustí, amb el menjador social de les Missioneres de la Caritat

La segona parada ha estat a la parròquia de Sant Agustí, on Santiago Pérez, membre del consell parroquial, ha presentat les activitats que es duen a terme amb la comunitat filipina. Sobretot ha posat en relleu la gran tasca social que duen a terme les Missioneres de la Caritat a través del seu menjador social. Aquest servei, creat i gestionat per la congregació fundada per Santa Teresa de Calcuta, ofereix dos àpats diaris a gairebé 500 persones en situació de vulnerabilitat que viuen al Raval i zones properes.

Durant el matí, les religioses es dediquen a preparar els àpats amb la cura i el compromís que caracteritzen la seva missió, mentre que a la tarda dediquen temps a l’apostolat, anant allà on es troben les persones més necessitades. Com ha explicat una de les Missioneres presents, «la seva acció està guiada pel carisma d’ajudar i donar un servei incondicional als pobres», tal com el carisme que va mostrar-los la seva fundadora, Santa Teresa de Calcuta. El menjador no només proporciona aliment, sinó que també esdevé un espai de caliu i dignitat per a molts, que sovint no tenen altres suports.

Basílica de la Mercè, suport als privats de llibertat

La darrera parada de la ruta ha tingut lloc a la basílica de la Mercè, on Núria Ortin, directora de la Fundació Obra Mercedària, ha explicat l’acció social que duen a terme per acompanyar persones privades de llibertat, així com a les seves famílies. La Fundació neix de la congregació dels religiosos mercedaris, una ordre fundada per Sant Pere Nolasc, amb una llarga tradició dedicada a la redempció i la reinserció social des del segle XIII.

La Fundació està present no només a Barcelona sinó també en sis països del món, treballant per reconduir conductes i prevenir recaigudes en delictes, oferint suport integral que va més enllà del temps que les persones estan a la presó. A Barceolna, destaca especialment les llars mercedàries, que acullen presos en règim de tercer grau, oferint-los un espai de convivència i acompanyament que facilita la seva reintegració social.

Núria Ortin ha subratllat la importància de proporcionar suport tant dins com fora dels centres penitenciaris, ja que «la vulnerabilitat d’aquestes persones és especialment alta un cop són alliberades». «La Fundació ofereix recursos i acompanyament per garantir que puguin construir un projecte de vida estable i evitar la reincidència», ha explicat.

La campanya “XTants” ha estat una oportunitat única perquè la ciutadania pugui conèixer de prop com l’Església treballa cada dia per ajudar el proïsme i fer visible la seva acció social.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)