El Santuari de Sant Josep de la Muntanya acull la celebració de la Pasqua del Malalt

“Pelegrins d’esperança” ha estat el lema que ha inspirat enguany la celebració de la Pasqua del Malalt a l’Arxidiòcesi de Barcelona

26 Maig, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

Aquest diumenge 26 de maig, l’Arxidiòcesi de Barcelona ha celebrat la Pasqua del Malalt al Santuari de Sant Josep de la Muntanya, amb una eucaristia presidida per Mn. Bruno Bérchez, arxiprest de la zona i delegat de la Delegació d’Anunci i d’Iniciació Cristiana. La celebració ha comptat amb la participació d’agents pastorals de diverses parròquies i hospitals de la diòcesi, a més de fidels i persones malaltes, que han viscut una jornada plena de comunió i esperança.

Celebrar el Jubileu amb els qui més pateixen

Enguany, la celebració s’ha inscrit dins l’Any Jubilar de l’Esperança, convocat pel papa Francesc. Per aquest motiu, des del Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut s’ha volgut viure la Pasqua del Malalt en un espai especialment significatiu: el Santuari de Sant Josep de la Muntanya, per la seva tasca d’acollida de nenes òrfenes i persones malaltes, a càrrec de les Mares dels Desemparats, i per la seva proximitat a l’Hospital de l’Esperança.

“El lema ‘Pelegrins d’esperança’ ens recorda que la malaltia no treu la dignitat a la persona, sinó que fa aflorar les preguntes últimes. És una crida a fer vincles i acompanyar des de la fe”, explica Carmen Benito, directora del Secretariat que es va sumar a la celebració. “Aquest camí l’hem de fer des de les parròquies, amb voluntaris formats i preparats per portar esperança a qui més la necessita”, afegeix.

La celebració també ha estat viscuda amb especial emoció pels feligresos habituals del Santuari, que enguany han compartit la seva tradició amb tota la diòcesi. Maria Àngels Arrabal, membre de la comunitat, ha destacat que “unir-nos a la commemoració general ens ha fet sentir molt més diocesans”, i ha agraït que el Santuari hagi estat escollit per acollir aquesta celebració jubilar tan significativa.

Una celebració viscuda amb intensitat i fe

La missa ha estat concelebrada per Mn. Juan Barrio, referent pastoral del Santuari i de l’Hospital de l’Esperança, i ha comptat amb una àmplia representació d’agents pastorals de la salut de la diòcesi. Durant l’homilia, Mn. Bérchez va remarcar el paper de l’Esperit Sant com a acompanyant i consolador en el procés de malaltia, i va subratllar el valor de l’esperança cristiana com a camí cap a l’encontre amb el Pare.

Un dels elements més destacats de la celebració va ser la participació de la Coral del Col·legi de Metges de Barcelona, que va oferir una interpretació musical d’alta sensibilitat i molt ben adaptada al to litúrgic de la jornada. El seu repertori va saber combinar moments participatius amb altres de més íntims, especialment durant l’ofertori i la comunió. Tal com destaca Carmen Benito, “la coral va mostrar una sensibilitat especial en tota la cerimònia, i el ‘Laudate Dominum’ després de la benedicció final va ser viscut com un autèntic cant d’alabança al Senyor”.

Des del Secretariat de Pastoral de la Salut es continua impulsant la tasca d’acompanyament i formació per tal que cada vegada hi hagi més laics implicats en la visita a persones malaltes, soles o hospitalitzades. “Els malalts de la parròquia són una prioritat”, recorda Carmen Benito. “I calen comunitats sensibles, acollidores i properes que sàpiguen veure en ells una presència viva de Crist”.

Amb aquesta celebració, la diòcesi continua caminant com a comunitat de pelegrins d’esperança, sembrant llavors de consol i de fe enmig de la fragilitat i el patiment.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)