Les Càritas catalanes han augmentat l’atenció social un 12% respecte l’any 2019

Al Seminari de Vic, ha tingut lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2021 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. A l’acte han intervingut monsenyor Romà Casanova, bisbe de Vic i president de Càritas Diocesana de Vic; Caye Gómez, representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya; Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya i Francesc Roig, president de Càritas Catalunya.

El bisbe Casanova ha recordat que des de l’any 2008 fins a l’actualitat vivim una situació de crisi permanent. Primer va ser la crisi econòmica (2008-2015); posteriorment, la crisi dels refugiats sirians (2015); més endavant, la pandèmia de la COVID-19 (2020-2021) i, darrerament, la crisi humanitària provocada per la guerra a Ucraïna. Per al prelat, “totes aquestes situacions ens interpel·len per a un canvi urgent: una conversió econòmica, social, cultural i també personal.”

Caye Gómez, representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, ha explicat que el 2021, 98.797 llars on viuen 241.864 persones es van beneficiar de l’acció social de les deu Càritas diocesanes catalanes, el que suposa un augment del 12 % des dels nivells d’abans de la pandèmia (2019).

Tot seguit ha comentat les dades sobre les famílies ateses per les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, destacant que:

• Continuen essent majoritàries les famílies amb infants i adolescents, amb una proporció del 49 % dins el D’aquestes, destaquen les llars monoparentals amb un percentatge del 17 %. Pel que fa a les persones soles, representen el 26 % del total.
• Les formes d’habitatge que no es consideren dignes afecten un nombre elevat de les llars ateses (43 %). En concret, la proporció de persones ateses que viuen de relloguer és el 14 % del total. La proporció de persones sense habitatge se situa en el 5 %; les que estan acollides en cases de familiars o d’amics en el 9 %; les que estan acollides en entitats socials en el 5 % i les que estan ocupant se situen en el 10 %. Pel que fa a la resta, el 49 % viu en règim de lloguer, i el 8 % restant, en règim de
• Respecte a la situació administrativa, es distribueix en proporcions pràcticament idèntiques entre les de nacionalitat espanyola (35 %), en situació administrativa regular (32 %) i en situació administrativa irregular (33 %). “Les actuals polítiques de migració no posen la persona en el centre, al contrari, dificulten l’accés d’aquestes persones a drets tan bàsics com la sanitat, el treball o la participació en la nostra societat, i fomenten pràctiques abusives o l’explotació laboral”, ha advertit Gómez.
• Finalment, segons la situació laboral, el 61 % de les persones ateses està a l’atur o en recerca de feina, cosa que reflecteix l’estreta relació entre les situacions d’atur i l’exclusió social. El 19 % de les persones ateses tenen una feina, que sempre és precària i no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques.

Per al representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, l’any 2021 “ens ha deixat problemàtiques estructurals recurrents, sobre les quals Càritas ha alertat des de fa anys, així com d’altres de noves, com la bretxa digital”. Aquest nou factor d’exclusió arriba en forma de manca de dispositius de connexió, d’una connectivitat inadequada a les llars, així com de la manca d’habilitats o competències en un món cada vegada més digitalitzat, afectant especialment les persones més vulnerables.

Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya, ha posat en relleu que l’impacte de la pandèmia ha estat major a les llars sense ingressos, i que moltes famílies s’han hagut d’enfrontar a situacions que han empitjorat la seva situació de precarietat. “No poder assumir les despeses de l’habitatge, les factures dels subministraments (llum, aigua, gas, Internet), les despeses escolars, mèdiques o alimentàries les ha obligat a demanar ajuda econòmica a familiars i amics o a institucions socials”, ha indicat Anna Roig. En alguns casos, les persones s’han mudat a un habitatge més barat, han demanat micropréstecs tot i no tenir diners al compte, o bé han sol·licitat ajudes a les administracions locals. “Són algunes de les pedres que es troben al camí”. Aquesta precarietat ha debilitat els seus lligams socials, ha fet augmentar els conflictes familiars o ha incrementat les malalties mentals dels més vulnerables.

En la darrera part de la roda de premsa, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya ha recordat que, tot i l’impressionant treball en xarxa efectuat per les entitats del Tercer Sector social de Catalunya i la necessària coordinació entre les administracions públiques i les organitzacions socials, passen els anys i a Càritas “ens cansem de presentar una vegada i una altra les nostres propostes per tal de redreçar aquesta situació, i tanmateix, no s’avança al ritme que requereixen les persones que viuen cada dia en la pobresa”.

Per a Roig, “cal recuperar una política de consensos en matèria social, que estableixi com a prioritats la garantia del dret a un habitatge digne per a totes les persones, la garantia d’uns ingressos mínims amb un encaix adequat entre l’ingrés mínim vital (IMV) i la renda garantida de ciutadania (RGC) (ampliant-ne la cobertura i suavitzant les traves burocràtiques que tenen lloc en l’actualitat), i l’establiment de plans d’ocupació específics per als col·lectius més vulnerables”.

Finalment, també ha destacat que no només és important l’augment de la despesa social, sinó també la seva redistribució, de manera que arribi a les persones en situació de més vulnerabilitat. “S’ha de continuar treballant per recuperar la comunitat com a lloc on es teixeixen les relacions de protecció entre les persones”.

Font: Càritas Catalunya

Passen els anys i a Càritas ens cansem de presentar una vegada i una altra les nostres propostes per tal de redreçar aquesta situació, i tanmateix no s’avança al ritme que requereixen les persones que viuen cada dia en la pobresa. Les solucions hi són… pic.twitter.com/jyac3L4mnP

— Caritas Catalunya (@CaritasCataluny) July 7, 2022