Reunió dels preveres extradiocesans amb el cardenal Omella abans de tornar a les seves diòcesis

El Cardenal agraeix als sacerdots estrangers el seu servei com a pastors adscruts a les diferents parròquies de l'Església de Barcelona

07 Jul, 2022
Església de Barcelona

Els preveres extradiocesans de l’arxidiòcesi de Barcelona, s’han reunit amb l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella abans de l’estiu. Es tracta de la segona i última trobada d’aquest curs 2021-22, durant el qual aquesta trentena de preveres, procedents d’altres països, s’han format i han servit com a pastors adscrits a diferents parròquies de l’Església de Barcelona. 

Període d’estudi i de servei

La trobada ha tingut lloc al Seminari de Barcelona, un dels espais que han sovintejat més durant la seva estada aquí, ja que han vingut per cursar part dels seus estudis. La majoria d’ells, a l’Institut Superior de Litúrgia, de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Entre els assistents a la reunió destacava el delegat per la formació del Clergat, Mn. Salvador Bacardit, que els ha acompanyat durant aquest temps a Barcelona. 

El cardenal Joan Josep Omella els ha felicitat per aquesta temporada d’entrega en la seva formació i els ha agraït la seva col·laboració a les parròquies, on han estat adscrits durant aquest període. Ha destacat especialment el seu paper amb les diferents unitats pastoral, on han actuat també com a vincle amb les comunitats d’immigrants que hi ha, amb qui molts d’aquests preveres comparteixen procedència. 

Riquesa intercultural

Aquest vincle amb el territori d’origen de les diferents comunitats d’origen estranger presents a l’Església de Barcelona, com la filipina, l’africana, l’ucraïnesa, entre d’altres, els ha portat a col·laborar amb les iniciatives del Secretariat Diocesà de Pastoral amb migrants. Una implicació que els ha agraït l’arquebisbe Omella, ja que han pogut aportar el seu gra de sorra en algunes de les accions dirigides per aquesta pastoral, coordinada per Mn. Joan Cabot, també present durant la reunió. 

Tal com exposa el Delegat del clergat, Mn. Bacardit, el seu pas, tant per a ells com per a nosaltres, suposa un gran intercanvi de riquesa eclesial i cultural».  En aquest sentit, el cardenal ha subratllat la tradició que molts d’aquests preveres porten dels seus llocs d’origen, especialment els que venen de sud- Amèrica o de l’Àfrica on la tradició religiosa més viva contrasta amb la realitat més secularitzada que es viu a Europa. 

Aquesta trobada ha estat per a molts el comiat i punt final del seu pas per l’arxidiòcesi barcelonina, ja que molts d’ells emprenen aquest mes el viatge de tornada cap al seu país. Per això no ha faltat un bon àpat de germanor, per donar gràcies per tot el que han viscut. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)