XV Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa

Germanes Hospitalàries organitza una trobada de reflexió a l'Hospital Sant Rafael entorn la "neuroespiritualitat" des de l'abordatge assistencial

16 Oct, 2019
Església de Barcelona

[Germanes Hospitalàries] Les XV Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa, celebrades l’11 d’octubre a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona i organitzades pels serveis PAER dels centres de Barcelona de Germanes Hospitalàries, van congregar a 130 persones. El lema de les jornades d’aquest any va ser la Neuroespiritualitat, una temàtica que, tal com es va posar de manifest, suggereix l’enriquiment de l’abordatge assistencial a partir d’integrar de manera professional l’atenció biològica, psicològica, social, espiritual i religiosa.

Del cervell a l’espiritualitat

Iván Pérez, coordinador del servei PAER de Benito Menni CASM, va obrir l’acte amb una projecció audiovisual que evocava al silenci, a parar, en una societat marcada per la immediatesa i l’individualisme, per a poder conèixer-se a un mateix, connectar amb la vida i amb el moment present i, així, poder atendre l’altre de manera adequada. La inauguració de la jornada va ser a càrrec de Sor Llum Divina, superiora de l’Hospital Sant Rafael; del doctor José Antonio Larraz, director assistencial i educatiu de Germanes Hospitalàries Província d’Espanya, i de Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona.

La superiora de l’Hospital Sant Rafael es va remuntar als orígens de la Congregació amb el Pare Menni i la seva vocació d’oferir una atenció de la millor qualitat possible als pacients, una atenció integral, que sempre ha tingut en compte la dimensió espiritual. Per part seva, el director assistencial i educatiu de Germanes Hospitalàries Província d’Espanya es va referir a la complexitat, quan es parla de neuroespiritualitar, d’unir el material (cervell) amb l’immaterial (espiritualitat). El Dr. Larraz va explicar que, a més del pensament, la persona compta amb una part immaterial, un món intern, que és on es troben les emocions i on es vivencien les qüestions de tipus espiritual. I va afegir, que aquest món intern és el que marca com un individu es relaciona amb si mateix i amb el seu entorn, per la qual cosa no s’ha d’obviar la dimensió espiritual de l’atenció, que és la que ajuda a la persona a trobar un sentit a la seva vida.

Conexió amb la religió

A la importància que el pacient connecti amb l’espiritualitat i la religió també va al·ludir el representant de l’Arquebisbat de Barcelona a partir d’una experiència que li va ocórrer aquest passat estiu on un pacient en una situació de fragilitat extrema va poder, després de descobrir al Senyor, viure els seus últims dies amb tranquil·litat i de manera plena. A continuació, el doctor Ramón Mª Nogués, catedràtic emèrit d’Antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, va dur a terme una ponència sobre cervell, espiritualitat i transcendència, en la qual va destacar que el món emocional, l’interior de la persona és el que marca la conducta de l’individu molt per davant de la seva racionalitat. Així mateix, va posar en relleu la importància creixent que atorga la ciència a l’espiritualitat, quan anteriorment era un factor oblidat. En aquest sentit, es va referir als efectes saludables de les pràctiques espirituals, com la meditació o el ioga, i a la necessitat tenir-les en compte en l’atenció sanitària.

L’espiritualitat practicada

La següent conferenciant, la doctora Mª Isabel Rodríguez, doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Madrid, i mèdic psiquiatre i màster en Psicoteràpia per la Universitat Autònoma de Madrid, va definir la meditació com una pràctica d’atenció i concentració, i va alertar que ha de dur-se a terme de manera equilibrada i madura. La Dra. Rodríguez va parlar dels aspectes positius de la meditació en el cos, cervell, ment i en les relacions interpersonals. També va apuntar els possibles efectes negatius d’aquesta pràctica, per exemple, en persones amb poca estructura de la personalitat, amb trastorns mentals greus o narcisistes.

La humanització en assistència

A continuació, es va dur a terme una experiència pràctica de la mà de Maite Rodríguez, supervisora d’Infermeria de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Sant Rafael, qui va explicar que el Centre va crear recentment un grup de treball sobre humanització en assistència. Així, aquesta professional ja ha dut a terme sessions formatives a professionals d’Infermeria de l’àmbit de la Salut Mental, a fi que aprenguin recursos i eines per a cuidar-se i estar en harmonia aconsegueixo mateixos i amb l’entorn. Maite Rodríguez va finalitzar la seva intervenció amb un emotiu vídeo del cantautor Facundo Cabral. El doctor Pedro Roy, director mèdic de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè, va ser l’encarregat de clausurar les XV Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa fent un repàs dels temes abordats i destacant la gran qualitat de les ponències i dels ponents. L’acte titulat Neuroespiritualitat va reobrir la ferida que la tradició occidental ha deixat al tallar l’ésser humà en dos, cos i ànima, amb la finalitat de reflexionar tant filosòfica com científicament sobre quins són els ponts que en realitat els uneixen i sanen.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)