XV Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa

Germanes Hospitalàries organitza una trobada de reflexió a l'Hospital Sant Rafael entorn la "neuroespiritualitat" des de l'abordatge assistencial

16 Oct, 2019
Església de Barcelona

[Germanes Hospitalàries] Les XV Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa, celebrades l’11 d’octubre a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona i organitzades pels serveis PAER dels centres de Barcelona de Germanes Hospitalàries, van congregar a 130 persones. El lema de les jornades d’aquest any va ser la Neuroespiritualitat, una temàtica que, tal com es va posar de manifest, suggereix l’enriquiment de l’abordatge assistencial a partir d’integrar de manera professional l’atenció biològica, psicològica, social, espiritual i religiosa.

Del cervell a l’espiritualitat

Iván Pérez, coordinador del servei PAER de Benito Menni CASM, va obrir l’acte amb una projecció audiovisual que evocava al silenci, a parar, en una societat marcada per la immediatesa i l’individualisme, per a poder conèixer-se a un mateix, connectar amb la vida i amb el moment present i, així, poder atendre l’altre de manera adequada. La inauguració de la jornada va ser a càrrec de Sor Llum Divina, superiora de l’Hospital Sant Rafael; del doctor José Antonio Larraz, director assistencial i educatiu de Germanes Hospitalàries Província d’Espanya, i de Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona.

La superiora de l’Hospital Sant Rafael es va remuntar als orígens de la Congregació amb el Pare Menni i la seva vocació d’oferir una atenció de la millor qualitat possible als pacients, una atenció integral, que sempre ha tingut en compte la dimensió espiritual. Per part seva, el director assistencial i educatiu de Germanes Hospitalàries Província d’Espanya es va referir a la complexitat, quan es parla de neuroespiritualitar, d’unir el material (cervell) amb l’immaterial (espiritualitat). El Dr. Larraz va explicar que, a més del pensament, la persona compta amb una part immaterial, un món intern, que és on es troben les emocions i on es vivencien les qüestions de tipus espiritual. I va afegir, que aquest món intern és el que marca com un individu es relaciona amb si mateix i amb el seu entorn, per la qual cosa no s’ha d’obviar la dimensió espiritual de l’atenció, que és la que ajuda a la persona a trobar un sentit a la seva vida.

Conexió amb la religió

A la importància que el pacient connecti amb l’espiritualitat i la religió també va al·ludir el representant de l’Arquebisbat de Barcelona a partir d’una experiència que li va ocórrer aquest passat estiu on un pacient en una situació de fragilitat extrema va poder, després de descobrir al Senyor, viure els seus últims dies amb tranquil·litat i de manera plena. A continuació, el doctor Ramón Mª Nogués, catedràtic emèrit d’Antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, va dur a terme una ponència sobre cervell, espiritualitat i transcendència, en la qual va destacar que el món emocional, l’interior de la persona és el que marca la conducta de l’individu molt per davant de la seva racionalitat. Així mateix, va posar en relleu la importància creixent que atorga la ciència a l’espiritualitat, quan anteriorment era un factor oblidat. En aquest sentit, es va referir als efectes saludables de les pràctiques espirituals, com la meditació o el ioga, i a la necessitat tenir-les en compte en l’atenció sanitària.

L’espiritualitat practicada

La següent conferenciant, la doctora Mª Isabel Rodríguez, doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Madrid, i mèdic psiquiatre i màster en Psicoteràpia per la Universitat Autònoma de Madrid, va definir la meditació com una pràctica d’atenció i concentració, i va alertar que ha de dur-se a terme de manera equilibrada i madura. La Dra. Rodríguez va parlar dels aspectes positius de la meditació en el cos, cervell, ment i en les relacions interpersonals. També va apuntar els possibles efectes negatius d’aquesta pràctica, per exemple, en persones amb poca estructura de la personalitat, amb trastorns mentals greus o narcisistes.

La humanització en assistència

A continuació, es va dur a terme una experiència pràctica de la mà de Maite Rodríguez, supervisora d’Infermeria de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Sant Rafael, qui va explicar que el Centre va crear recentment un grup de treball sobre humanització en assistència. Així, aquesta professional ja ha dut a terme sessions formatives a professionals d’Infermeria de l’àmbit de la Salut Mental, a fi que aprenguin recursos i eines per a cuidar-se i estar en harmonia aconsegueixo mateixos i amb l’entorn. Maite Rodríguez va finalitzar la seva intervenció amb un emotiu vídeo del cantautor Facundo Cabral. El doctor Pedro Roy, director mèdic de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè, va ser l’encarregat de clausurar les XV Jornades d’Atenció Espiritual i Religiosa fent un repàs dels temes abordats i destacant la gran qualitat de les ponències i dels ponents. L’acte titulat Neuroespiritualitat va reobrir la ferida que la tradició occidental ha deixat al tallar l’ésser humà en dos, cos i ànima, amb la finalitat de reflexionar tant filosòfica com científicament sobre quins són els ponts que en realitat els uneixen i sanen.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)