Fer que l’Evangeli arribi a les persones

Fotografies: Ramon Ripoll

El segon dia del congrés sobre l’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, organitzat per l’Ateneu Sant Pacià, s’ha posat en marxa. Aquest cop ho ha fet amb el cardenal Walter Kasper, Mons. Joan Planellas i el professor Maurizio Gronchi com a protagonsites.

La decepció de l’extrem

La conclusió a la qual el cardenal Walter Kasper, president emèrit del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians ha arribat sobre el pontificat del Sant Pare és la decepció de les dues parts més extremes de l’Església. “Les objeccions vénen de dos llocs oposats” assegurava Kasper.

Els ultraconservadors

Per un lloc, “La dinàmica del missatge evangèlic no és bona per a alguns. Confonen la perenne novetat de l’evangeli amb la innovació, una església renovada amb una nova església, una església sortint amb una església en retirada. No volen una església sortint, sinó una a casa. Una església com a refugi de seguretat, un món que es troba en un moviment cada cop més accelerat que a vegades sembla haver descarrilat”.

Els liberals

Per altra banda el cardenal proposa com “els altres volen una Església dinàmica, però amb una orientació liberal: la democratització de l’Església, l’abolició del celibat, l’ordenació de les dones, etc. Projecten aquestes expectatives sobre el papa Francesc”.

«El papa no és un liberal, és un radical»

Així explica com el Sant Pare “es veu pressionat per l’alternativa per als pobres, la crítica al capitalisme desenfrenat, el suport als migrants, una nova relació amb la creació i una nova cultura de la moderació i l’alegria. Al seu torn, per a molts això no encaixa amb la seva concepció liberal i progressiva de cada vegada més, de sempre més ràpida, sempre a la moda. Per tant, els ultraconservadors com els progressistes més extrems es deceben. Els extrems es toquen” .El cardenal Kasper arriba a la conclusió que “el papa Francesc, no és un liberal, és un radical: aquell que torna a les arrels”

Unir la teología i la pastoral

“Una teologia atenta a la vida de les persones, serà una teologia preocupada per les seves ferides, tot acarant les situacions difícils. La teologia ha de saber explicitar la bondat, la simplicitat i l’alegria de la vida cristiana, que aquesta serà la predicació més eficient”. Aquesta és la conclusió que ha mostrat l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, citant sant Mateu. L’objectiu ha estat reflexionar sobre quines són les solucions que s’estan aplicant per unir la pastoral amb la teologia, un projecte impulsat pel papa Francesc.

El bon teòleg pel papa Francesc

“Els teòlegs, per Francesc, són bons quan amb la seva reflexió es posen al servei de la intrínseca acció evangelitzadora de l’Església, quan esdevenen atents a la vida de les persones” ha assegurat Planellas “Els bons teòlegs són els qui fan olor de poble –indicava- Es tracta d’una teologia atenta a la vida”.

No complicar allò que és simple

“Per què complicar el que és tan simple? Els aparells conceptuals estan per afavorir el contacte amb la realitat que pretenen explicar, i no per allunyar-nos-en”. Ha sentenciat l’arquebisbe de Barcelona en la seva ponència que ha acabat amb la cita: l’Església anirà tendint «constantment a la plenitud de la veritat divina fins que es compleixin en ella les paraules de Déu» (DV 8).

Consciència moral i discerniment espiritual

“L’Església catòlica és universal, perquè és una religió de l’amor: no atreu a tota la humanitat al mateix temps, sinó a cada persona en la seva intimitat més profunda». Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat el professor de la Pontifícia Universitat Urbaniana de Roma, Maurizio Gronchi.

La seva reflexió ha arribat de la mà de la interrelació entre la consciència moral, guiada fidelment per la pedagogia de Déu que permet decidir lliurement. Així com el discerniment, que ajuda a ampliar la consciència reconeixent-nos més en l’altre que en un mateix. «només qui està disposat a escoltar té la llibertat per a renunciar al seu propi punt de vista parcial o insuficient». Assegurava el sacerdot italià citant el Christus vivit.

Una lliçó moral

Interpel·lant al públic, donava una lliçó moral per a poder aplicar el conte a la quotidianitat: «Quan et preguntis qui sóc? millor rectificar a per a qui sóc jo? Ets per a Déu, sens dubte. Però Ell va voler que siguis també per als altres, i va posar en tu moltes qualitats, inclinacions, dons i carismes que no són per a tu, sinó per a uns altres” finalitzava Gronchi.

Un matí intens a l’Aula Magna que ha reflexionat sobre la radicalitat del Sant Pare, passant per la part més teològica sense descuidar la pastoral i finalitzant amb el discerniment. Un conjunt d’aportacions que ens porten una mica més a prop de l’objectiu del congrés: conèixer en la seva globalitat la teologia i la pastoral del papa Francesc.