Tres fonamentalistes van posar al maleter d'un cotxe a Maurice Agob i el van segrestar ara fa set anys
13 Nov, 2019
Església de Barcelona
El 19 d’octubre de 2012, Maurice Agob era a la botiga de begudes alcohòliques oberta pels seus fills a Alep, Síria. Van irrompre tres fonamentalistes islàmics, li van apuntar amb una arma i li van lligar les mans. Li van robar tot el que tenia i el van ficar al maleter d’un cotxe. Després van passar dos dies sense menjar en una habitació abandonada al costat d’altres presos, esperant el destí fatal. Ha explicat el seu testimoni a Rome Reports al Comitè Catòlic Episcopal d’Alep, un òrgan que recopila històries de cristians exemplars. “El primer que un sent és por, perquè les notícies que ens arribaven deien que assassinaven a tots els que segrestaven. Tenia por de la mort” explicava.
L’oració com a defensa
La fe va salvar a Maurice Agob. “El que vaig experimentar gràcies a l’oració, la més llarga de la meva vida, va ser serenitat i fe en Déu. Quan abans de l’interrogatori em vaig abandonar en Ell, vaig sentir una pau interior que em va fer superar aquesta dolorosa experiència”.
El perdó total
A Maurice el van acusar de promoure el consum d’alcohol, una cosa prohibida per als musulmans. A l’interrogatori els va convèncer que el negoci no era seu i que ell no era enemic dels musulmans. Els va dir que com a cristià resava per ells. El seu testimoniatge va acabar per convèncer-los. Fins i tot va commoure a un dels seus segrestadors, qui li va demanar perdó per haver-lo tractat malament. «Vaig experimentar què se sent en perdonar quan un d’ells em va demanar disculpes – va explicar el cristià síri- li vaig dir que no el considerava un enemic sinó un germà i que havíem de voler-nos els uns als altres per a perdonar-nos, caminar junts i millorar el nostre país junts”, narrava la víctima.
Maurice va ser alliberat i va tornar a casa. Ara viu refugiat a Bèlgica al costat de la seva família. Mai va parlar d’aquesta terrible experiència fins que va ser contactat pel Comitè Catòlic Episcopal d’Alep.
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
«Déu compta amb tu» és el lema de la campanya de la Diada de Germanor 2026, que se celebra enguany el diumenge 8 de novembre. Una crida al compromís des de l’agraïment,…
La ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ha estat escenari de violència gratuïta, saquejos i destrosses. Aquestes escenes de disturbis ens omplen de sorpresa i de dolor, i ens plantegen…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...