La postveritat a la Jornada de Comunicació de l’ACO

David Fernàndez i Joan Guerrero, fotografia i periodisme per relatar una representació de la realitat cada cop més enganyosa i menys veraç

09 Abr, 2018

 Amb la postveritat com a tema central, Acció Catòlica Obrera (ACO) va organitzar la seva tercera Jornada de Comunicació. Aquest cop amb dos ponents molt particulars i referents en la seva professió: el fotoperiodista Joan Guerrero i el periodista i activista David Fernàndez. Un acte que va constar de tres parts que s’enllaçaven entre si. Primerament, es va començar amb la benvinguda. A l’apartat del diàleg, on els dos ponents van poder explicar el seu concepte de postveritat. Després es va iniciar un debat on es van citar a Francesc Marc Àlvaro i a Dostoievski i finalment es va dur a terme l’apartat de preguntes per part d’un públic participatiu i entregat.

El diàleg

Les vides mediàtiques es basen en la mentida i l’engany

Així va començar el diàleg David Fernàndez qui també va assegurar que “la veritat està a baix de tot i només cal endinsar-s’hi”. Fernàndez va expressar a una Església de Santa Madrona plena i atenta a les seves paraules que el que més el preocupava era “l’estat de règim general d’indiferència que s’està vivint en la població en general”.

Però no és només la paraula la que viu aquesta indiferència i aquesta postveritat constant per part dels mitjans. També hi és inclosa la fotografia, un tema que Joan Guerrero domina a la perfecció.

La fotografia vol ser autèntica, vol ser veritat, ha d’ajudar a canviar les coses

Per Guerrero l’eix de la seva professió és el fet de poder “plasmar el que és tan complicat i fàcil alhora com és l’amor després d’una trajectòria plena d’anècdotes de bones experiències i també de dolentes, el fotoperiodista va oferir al públic un seguit d’històries viscudes a l’Amèrica Llatina. Històries entranyables que Guerrero guarda a la memòria i a les seves fotografies.

El debat

Entrats en el debat, es van poder llegir dos fragments, un de l’article diari del periodista Francesc Marc Àlvaro que parlava sobre la història i com aquesta era sempre escrita pels guanyadors i un altre fragment de Dostoievski qui feia referència a l’autoengany.

Pel que fa a la realitat tergiversada, David Fernàndez ho té clar. “Falsegen el passat, el present i el futur que plantegen com un miracle impossible” l’activista social també ha afirmat que “ens hem de preguntar on passen les coses i la resposta és la vida quotidiana. Les noves tecnologies s’estan carregant la raó, la reflexió crítica i la imaginació, que significa saber viure en realitats diferents”. Pel que fa a Joan Guerrero hi ha una cosa que té molt present. “Primer és la persona i després ve el fotògraf”. El fotoperiodista relata que les “històries que he viscut rere la foto és la realitat amb la qual em quedo”.

L’autoengany

La pitjor mentida és l’autoengany

Fernàndez va dir una gran veritat on tota l’Església de Santa Madrona va estar d’acord i és que “tots anem a buscar una retroalimentació d’allò que ens diu el que volem que estigui passant” Segons el periodista, tothom busca aquelles fonts que són afins a les seves ideologies i no contrasta amb les que li són contràries, un autoengany molt comú que provoca la ignorància de la veritable realitat. Guerrero ha anat més enllà i va afirmar que “avui en dia ho tenim tot però no sabem el que està passant en realitat”. Entre riures el fotoperiodista ha dit que és dels que opina que no val més una imatge que mil paraules perquè “una imatge no pot contextualitzar una notícia, en canvi la paraula sense la imatge pot ser efectiva”.

S’ha de fer dieta informativa

Amb aquest concepte David Fernàndez ha acabat el seu relat, demanant una mica de neteja amb la informació que es publica, moltes vegades poc periodística i similar a la premsa groga. “El bon periodista no explica el que has de pensar sinó que fonamenta l’esperit crític”.

Els ponents

David Fernàndez és periodista, activista social i cooperativista a La Directa i Coop57. També és membre del Grup de periodistes Ramon Barnils i publica a diferents mitjans com el diari Ara o Vilaweb. A més, va ser diputat del Parlament de Catalunya de la X legislatura per la CUP. Per altra banda, Joan Guerrero és fotoperiodista, tot i que ja està retirat. S’ha especialitzat en el reportatge social amb una atenció especial pels desfavorits.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)