La postveritat a la Jornada de Comunicació de l’ACO

David Fernàndez i Joan Guerrero, fotografia i periodisme per relatar una representació de la realitat cada cop més enganyosa i menys veraç

09 Abr, 2018

 Amb la postveritat com a tema central, Acció Catòlica Obrera (ACO) va organitzar la seva tercera Jornada de Comunicació. Aquest cop amb dos ponents molt particulars i referents en la seva professió: el fotoperiodista Joan Guerrero i el periodista i activista David Fernàndez. Un acte que va constar de tres parts que s’enllaçaven entre si. Primerament, es va començar amb la benvinguda. A l’apartat del diàleg, on els dos ponents van poder explicar el seu concepte de postveritat. Després es va iniciar un debat on es van citar a Francesc Marc Àlvaro i a Dostoievski i finalment es va dur a terme l’apartat de preguntes per part d’un públic participatiu i entregat.

El diàleg

Les vides mediàtiques es basen en la mentida i l’engany

Així va començar el diàleg David Fernàndez qui també va assegurar que «la veritat està a baix de tot i només cal endinsar-s’hi». Fernàndez va expressar a una Església de Santa Madrona plena i atenta a les seves paraules que el que més el preocupava era «l’estat de règim general d’indiferència que s’està vivint en la població en general».

Però no és només la paraula la que viu aquesta indiferència i aquesta postveritat constant per part dels mitjans. També hi és inclosa la fotografia, un tema que Joan Guerrero domina a la perfecció.

La fotografia vol ser autèntica, vol ser veritat, ha d’ajudar a canviar les coses

Per Guerrero l’eix de la seva professió és el fet de poder «plasmar el que és tan complicat i fàcil alhora com és l’amor« després d’una trajectòria plena d’anècdotes de bones experiències i també de dolentes, el fotoperiodista va oferir al públic un seguit d’històries viscudes a l’Amèrica Llatina. Històries entranyables que Guerrero guarda a la memòria i a les seves fotografies.

El debat

Entrats en el debat, es van poder llegir dos fragments, un de l’article diari del periodista Francesc Marc Àlvaro que parlava sobre la història i com aquesta era sempre escrita pels guanyadors i un altre fragment de Dostoievski qui feia referència a l’autoengany.

Pel que fa a la realitat tergiversada, David Fernàndez ho té clar. «Falsegen el passat, el present i el futur que plantegen com un miracle impossible» l’activista social també ha afirmat que «ens hem de preguntar on passen les coses i la resposta és la vida quotidiana. Les noves tecnologies s’estan carregant la raó, la reflexió crítica i la imaginació, que significa saber viure en realitats diferents». Pel que fa a Joan Guerrero hi ha una cosa que té molt present. «Primer és la persona i després ve el fotògraf». El fotoperiodista relata que les «històries que he viscut rere la foto és la realitat amb la qual em quedo».

L’autoengany

La pitjor mentida és l’autoengany

Fernàndez va dir una gran veritat on tota l’Església de Santa Madrona va estar d’acord i és que «tots anem a buscar una retroalimentació d’allò que ens diu el que volem que estigui passant» Segons el periodista, tothom busca aquelles fonts que són afins a les seves ideologies i no contrasta amb les que li són contràries, un autoengany molt comú que provoca la ignorància de la veritable realitat. Guerrero ha anat més enllà i va afirmar que «avui en dia ho tenim tot però no sabem el que està passant en realitat». Entre riures el fotoperiodista ha dit que és dels que opina que no val més una imatge que mil paraules perquè «una imatge no pot contextualitzar una notícia, en canvi la paraula sense la imatge pot ser efectiva».

S’ha de fer dieta informativa

Amb aquest concepte David Fernàndez ha acabat el seu relat, demanant una mica de neteja amb la informació que es publica, moltes vegades poc periodística i similar a la premsa groga. «El bon periodista no explica el que has de pensar sinó que fonamenta l’esperit crític».

Els ponents

David Fernàndez és periodista, activista social i cooperativista a La Directa i Coop57. També és membre del Grup de periodistes Ramon Barnils i publica a diferents mitjans com el diari Ara o Vilaweb. A més, va ser diputat del Parlament de Catalunya de la X legislatura per la CUP. Per altra banda, Joan Guerrero és fotoperiodista, tot i que ja està retirat. S’ha especialitzat en el reportatge social amb una atenció especial pels desfavorits.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)