‘Gaudete et Exsultate’, la nova exhortació apostòlica

El Sant Pare crida a la santedat en el context contemporani per involucrar-la a l'actualitat del nostre món

09 Abr, 2018
Església de Barcelona

El Sant Pare publicarà una nova exhortació apostòlica amb el nom de Gaudete et Exsultate. El text neix amb un objectiu molt clar: “fer ressonar la crida a la santedat encarnada en el context actual”. El Vaticà ofereix una roda de premsa per presentar  l’exhortació apostòlica que consta de cinc capítols on es desenvolupa el text del papa Francesc.

Crida a la santedat

En el primer capítol el papa Francesc relata la quantitat de persones corrents amagades als llibres d’història que han estat decisives per canviar el món.

La santedat és tan diversa com la humanitat

El papa Francesc també s’ha referit al paper femení de santedat “per totes aquelles dones santes famoses i també per tantes dones desconegudes o oblidades que han transformat les seves comunitats”.

La santedat et manté fidel en el més profund de tu mateix, t’allibera de l’esclavitud

Dos subtils enemics de la santedat

El gnosticisme i el pelagianisme són les dues “falsificacions de la santedat” segons el Papa. Els gnòstics mesuren “la perfecció de les persones per la quantitat de dades i coneixements que acumulen”, en comptes de fer-ho per la seva caritat, Aquesta “separació de l’intel·lecte i la carn” redueix els ensenyaments de Jesús a una “lògica que busca adoctrinar-ho tot”.

La veritable saviesa cristiana mai ha de desconnectar-se de la misericòrdia cap a l’altre

Amb aquesta afirmació, el papa Francesc afirma que, en definitiva la gràcia “no ens fa superhomes de cop sinó que ens pren i ens transforma de manera progressiva”. El Papa anuncia que s’ha d’anar amb compte amb el fet de sobrevalorar la voluntat humana perquè es pot arribar a tenir una obsessió per la llei o per mostrar les conquestes socials o polítiques, entre moltes altres coses. Segons el Sant Pare això “priva a l’Evangeli de la seva senzillesa i el redueix a un projecte sense l’obra de la gràcia”.

A la llum del mestre

Pel papa Francesc la paraula feliç o benaventurat és “sinònim de sant perquè expressa que la persona és fidel a Déu”. En la seva exhortació apostòlica descriu cadascuna de les seves benaventurances concloent cada secció. Alguns exemples serien “ser pobre en el cor, això és santedat”, “mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat” o “sembrar la pau al nostre voltant, això és santedat”.

Signes de santedat en el món d’avui

El papa remarca en aquesta exhortació apostòlica, cinc grans “expressions d’amor a Déu i a l’altre”: La perseverança, la paciència i la docilitat és el primer punt basat amb la fortalesa interior. Alegria i sentit de l’humor seria el segon punt on s’afirma que el sant és capaç d’irradiar als altres un esperit positiu i esperançat, inclús en els moments difícils. El tercer punt és l’audàcia i el fervor amb l’evangelització que deixa marca al món. El quart punt el trobem a la comunitat referint-se al camí que vivim en comunitat. Finalment el cinquè punt és la constant oració.

Combat, vigilància i discerniment

El papa Francesc en la seva exhortació apostòlica Gaudete et Exsultate afirma que el “camí cap a la santedat és un combat constant amb el qual tenim les armes poderoses que el Senyor ens ofereix” aquestes armes són la fe o la meditació. El Sant Pare explica que l’única forma de saber si quelcom prové de l’Esperit o del diable és a través del do discerniment.

El discerniment és una gràcia que requereix la disposició d’escoltar

El Papa acaba la seva exhortació apostòlica afirmant que “Déu ens ho demana tot, i també ens ho dóna tot. Demanem que l’Esperit Sant infundeixi en nosaltres l’intens anhel de ser sants i així compartirem una felicitat que el món no ens podrà treure”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)