La parròquia de Sant Vicenç estrena nou orgue

Les celebracions musicals milloraran a l'església de Sarrià amb l'instrument construït per Albert Blancafort, que serà inaugurat aquesta setmana pel Cardenal Omella

11 Nov, 2019

L’esglèsia de Sant Vicenç de Sarrià inaugura el seu nou orgue. L’acte inaugural serà el proper 16 de novembre amb la benedicció del Cardenal Omella. L’instrument substituirà el vell per revifar la vida musical i religiosa al barri, millorant la qualitat i quantitat de les celebracions amb concerts i audicions.

La Comissió de Construcció del Nou Orgue

La iniciativa va començar gràcies a la gent del barri que reclamava un orgue de qualitat perquè el vigent en el seu moment estava vell i fet malbé. Un grup de persones de Sarrià, el rector de la parròquia de sant Vicenç, organers i organistes es van agrupar per formar la Comissió de la Construcció del Nou Orgue amb la intenció de recaudar fons per fabricar-lo i planificar com seria la seva inserció a l’Esglèsia integrada dins el projecte arquitectònic de l’instrument de vent. «Entre nosaltres, ens ajuda a trobar la pau al cor, ens ajuda a obrir-nos al misteri, a fugir dels neguits», deia el rector de la parròquia Salvador Bacardit lloant els efectes que en un pot despertar la música de l’orgue.

La marca Blancafort

L’instrument està dissenyat per Albert Blancafort, un mestre orguener català que va seguir el camí dels seus avantpassats. L’arbre genealògic denota una tradició de músics, organistes i orgueners que va començar el seu besavi, Joan Baptista Blancafort. Va ser fundador de la fàbrica de rotlles de pianola Victoria. Blancafort és actualment una marca de més de 150 orgues a Catalunya. 

Orgues desapareguts

Catalunya comptava amb una admirada col·lecció d’orgues a nivell mundial, però durant la Guerra Civil, molts van ser destruïts o reaprofitats per crear armament. El de Sant Vicenç va ser un dels desapareguts. Al 1941, es va poder reemplaçar nomès per un petit orgue de segona mà que s’havia fabricat al 1925. La intenció era que fos provisional perquè no hi havia prous recursos com per estrenar-ne un. No obstant, el substitut s’ha mantingut durant 80 anys. «Ha durat fins ara, que ja està molt bé», opina Albert Blancafort, l’arquitecte del nou orgue. 

Un tub, un altaveu

L’orgue actual té unes dimensions mitjanes si el comparem amb altres, com el del Monestir de Montserrat, el més gran de Catalunya i dels més grans d’Europa. 4000 tubs i 12,5 metres d’alçada són les dimensions del teclat montserratí. En canvi, el de Sarrià compta amb uns 2500 tubs distribuïts en 40 registres, tres teclats i un pedal.

La música de l’orgue sempre ha estat considerada com la transmissora del missatge de Déu i l’ha apropat a totes les persones. El mateix Concili Vaticà II a l’article 120 alaba la seva funció, tal com cita Albert Blancafort: “es tindrà en compte l’orgue de tubs pel seu gran poder d’elevar les ànimes a Déu i a les realitats celestials”. La vibració que transmet un orgue és immensa. «Cada tub de l’orgue fa funció d’altaveu» assegurava. Per tant, quan es posa en marxa, és com si gairebé 3000 altaveus «transmetessin el so de l’instrument musical més venerat de la Constitució eclesiàstica» concloïa. 

Les properes celebracions

Dissabte 16 de novembre a les 18.00 h l’arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Omella presidirà l’eucaristía amb la participació dels organistes parroquials, l’Orfeó i la Capella de Música. Els següents diumenges a les 18.00 hores faran el relleu una sèrie de concerts inaugurals. L’entrada és lliure i l’aportació voluntària. El Diumenge 24 de novembre, a càrrec de Juan de la Rubia. El Diumenge 15 de desembre, a càrrec de Montserrat Torrent. El Diumenge 19 de gener de 2020, a càrrec de Bernat Bailbé, orgue, i Marcos Faus, trompeta. I l’últim serà el Diumenge 2 de febrer, a càrrec de Manuel Rodríguez a l’orgue, i Marc Monzonis a la trompeta.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)