El testimoni de John Roig
Entrevista realitzada a Maria Casanovas, cosina del màrtir John Roig
En Joan Roig Diggle va morir assassinat la matinada del 12 de setembre de 1936, per la seva condició de catòlic. Tenia 19 anys. Era una persona molt estimada per la seva família i pel seu entorn. Dirigia un equip de la Federació de Joves Cristians de Catalunya a El Masnou, on residia. Un cop rebuda l’autorització del papa Francesc, l’Església de Barcelona espera la data de la beatificació d’aquest màrtir. La Maria Dolors Casanovas era cosina segona d’en John, nom com l’anomenaven en ser fill de mare anglesa.
Per què mereix ser beatificat?
Per la vida que va portar i per la manera com va ser assassinat, crec que ha de ser beat… i sant! El tenien fitxat per catòlic i el van anar a buscar a casa seva, com si fos un delinqüent. Quan va veure que se l’endurien, va combregar; era la sagrada forma que li va donar uns dies abans de l’assassinat el seu confessor, Mn. Llumà. Li va dir que la guardés i que la podia combregar si es trobava en un moment difícil. Les darreres paraules del John van ser per als seus botxins: “Que Déu us perdoni como jo us perdono”.
Com era en John?
Jo era petita, tenia tres anys. Tinc un record superficial. El conec més pel que he llegit i m’han explicat d’ell. A casa, tothom el venerava. Era alt, ros, molt maco. El seu pare, en Ramon, era cosí germà de la meva mare i va morir al cap d’un any; no va superar el tràngol de veure com es van endur el seu fill. Va ser molt dur. La seva mare el tenia agafat i li van prendre… Les seves dues germanes van quedar marcades per tota la vida.
En John, li ha marcat la seva fe?
Sí, molt. Tinc una estampa d’ell amb relíquia i sempre la porto amb mi, a la bossa. Una vegada me la van robar i només vaig recuperar l’estampa que, malgrat la pluja de tota la nit, estava sota la fulla d’un arbre. És ben curiós. Enforteix la fe, certament. Li tens com una confiança… Tinc un retrat seu i cada dia, quan vaig a dormir, li parlo com si m’hagués de contestar. Reso pels meus pares, pel meu germà i li demano a en John que vetlli per nosaltres, els vius.
Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 17 de novembre
