Pre-congrés de laics a Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Els laics catalans es preparen per al congrés a Madrid. El passat dissabte es van reunir tots els laics de l’Apostolat Seglar de Catalunya per acabar de concretar les propostes que defensaran a Madrid els propers 14, 15 i 16 de febrer. Una trobada que també va servir per reunir-se tots i crear més germanor.

Qüestions com els aspectes positius per ser una Església missionera o les dificultats que cal afrontar. Així com els obstacles que els laics troben per viure la seva vocació; o també determinar l’horitzó cap a on cal caminar en el futur, són les propostes que els més de 200 laics i laiques han oferit als membres dels Apostolats Seglars catalans en un pre-congrés que els portarà directes al Congrés del Laïcat 2020.

Introducció de Mons. Planellas

La inauguració de la jornada va començar amb l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas. Primerament, va encarar les dificultats actuals davant l’espiritualitat: La indiferència progressiva, el refredament espiritual, l’engany de l’aparença, la vanitat o la supèrbia, són només alguns dels problemes que l’arquebisbe va detectar.

Seguidament, Mons. Planellas va proposar als laics presents les maneres per arribar a rejovenir aquesta espiritualitat. “Intensificar la intimitat amb el Senyor, ser propers a les persones perquè puguin veure com vivim; paciència i estimar a Déu”. Aquestes són les quatre premisses que va proposar l’arquebisbe.

Responsabilitats, drets i deures del laïcat

Així mateix, va reafirmar en reiterades ocasions que “L’activitat missionera és un deure de «tots» els membres de l’Església” demanant més responsabilitats pels laics perquè així, deixin d’estar al servei dels sacerdots i comencin a tenir una rellevància substantiva a l’Església.

Per això, va proposar tres drets i deures per tot el laïcat. El primer dret i deure de tot laic és “exercir l’apostolat”. En segon lloc, l’apostolat té el dret d’exercir aquesta posició  “associat, sigui en diverses comunitats o  moviments laicals”. Per últim, l’apostolat pot ser cridat “a uns determinats ministeris i serveis” assegura Mons. Planellas que proposa des del ministeri de la paraula, fins a la substitució per manca de preveres.

Recuperar una Església sinodal

L’arquebisbe Planellas demanava a tots els laics presents la “necessitat de recuperar una Església més «corresponsable» i  «sinodal». Així, assegurava que “tots som necessaris, però cal un canvi de mentalitat”. També proposava que “tots els membres de l’Església han de ser actius, cada cristià posseeix el seu olfacte per a trobar nous camins que el Senyor obre a l’Església”. Per últim diferenciava que “no tots en l’Església tenim la mateixa missió” sinó que cadascú ha de donar el seu toc amb la missió que més se li adeqüi. Per assolir-ho només cal “una escolta atenta, una comunió fraternal i deixar espai a l’Esperit Sant” concloïa Mons. Planellas.

El laïcat, la immensa majoria del Poble de Déu

Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, va presidir l’Eucaristia de la jornada. Durant l’homilia va citar les següents paraules del papa Francesc: “Els laics i laiques són la immensa majoria del poble de Déu. Al seu servei estem la minoria dels ministres. A vegades hem de recordar-nos que tots naixem laics”. Així mateix, el bisbe explicava que l’Església “és una gran família, una comunitat de comunitats”. Afegia com tots els presents “som pedres vives de fidels que construïm aquesta Església”. Finalment, Mons. Gordo il·lustrava els laics amb una metàfora manllevada de l’exhortació apostòlica Christus vivit: “L’Església és com una canoa on els grans ajuden a mantenir la direcció guiant-se per la posició dels estels, mentre els joves remen amb força imaginant el que els espera més enllà” (CV 201). El Papa vol que tots pugem i remem junts a la mateixa canoa, «caminant junts», sinodalment.

Les conclusions del pre-congrés  a Catalunya

Els laics presents també van dir la seva en aquest pre-congrés. La gran majoria dels laics valorava com aspecte positiu l’augment de la consciència de la responsabilitat en la missió. Així com el compromís més gran dels laics. Per altra banda, el laïcat català ha posat en primer lloc com a dificultat per superar dins l’Església, el paper de la dona, seguidament del clericalisme o la manca de comunió entre ells mateixos.

La manca de comunitats fortes, el laïcisme, les dificultats per acollir a la diversitat, la manca de consciència en diferents aspectes, la manca d’oferta formativa o no saber arribar als joves, són només alguns dels aspectes que els laics de Catalunya consideren un “obstacle per la vivència de la seva vocació”. Per això, consideren que cal potenciar més: En primer lloc, la pregària; en segon lloc, la formació; en tercer lloc, l’acompanyament; i així progressivament passant pels joves, la família, l’educació, la feina, la política i acabant amb el lleure com a menor punt a potenciar. Finalment, l’Apostolat Seglar de Catalunya va demanar-los a tots escriure cap a quin horitzó creuen que cal caminar com a comunitat laical. D’aquí van sortir moltes propostes i idees; com una Església oberta o més formació amb més testimonis, que serviran per anar a Madrid amb les mans ben plenes per fer més gran i fort el laïcat a totes les comunitats d’arreu del territori.