La missió dels catòlics a Egipte

El reportatge de Rome Reports d’aquesta setmana ens trasllada a Egipte i ens presenta el pare Guillaume i el pare Said. Tots dos membres del Camí Neocatecumenal, treballen perquè els cristians a l’Orient Mitjà no desapareguin. Segons s’explica, ho fan, en primer lloc, amb la seva presència a la regió. En segon lloc, amb la seva tasca per enfortir la fe d’aquells que romanen en el bressol del cristianisme.

El risc de perdre l’essència

El P. Guillaume és francès i rector del seminari Redemptoris Mater del Líban. Es tracta d’un centre on es formen futurs sacerdots, especialment, perquè es quedin a l’Orient Mitjà. Segons el sacerdot, “no cal negar que hi ha una grandíssima emigració cristiana cap a fora”. “Fins i tot, en zones on no són directament perseguits”. Des del seu punt de vista, “existeix el risc que aquesta fe a poc a poc sigui menys profunda”. “Si només es queda en costums culturals, perdran la raó mateixa per quedar-se a Orient Mitjà”- assegura-.

La missió del Seminari del Líban va, més enllà d’un ajut econòmic, polític o sociològic, a donar també una ajuda de tipus espiritual. “És necessari treballar l’espiritualitat perquè aquestes persones tornin a trobar el sentit de la seva missió i la seva presència a l’Orient Mitjà», afegeix.

On resideixen les arrels…

És necessari vetllar perquè els cristians continuïn a Terra Santa, perquè és aquí on va escapar la Sagrada Família per salvar el Messies d’Herodes. Jordània és el lloc des d’on Moisès va albirar la terra promesa i on Crist va rebre el baptisme. A Terra Santa va néixer Jesús i allà va desenvolupar la seva predicació, arribant fins a Líban, a les ciutats de Tir i Sidó; Síria va ser evangelitzada per l’apòstol Tomàs i a l’Iraq trobem Ur caldeus, lloc del naixement del patriarca Abraham.

«Aquestes arrels, – explica el P. Guillaume- aquest patrimoni si no es viu, si no està cuidat per aquells que ho valoren, corre el risc de convertir-se en alguna cosa per omplir museus i que desaparegui a poc a poc, que s’oblidi”. “La Història i els fets d’avui dia ens diuen que on hi ha més cristians hi ha més llibertat de consciència, més democràcia i més esperit de convivència. És com un anticòs natural al fanatisme. Per això crec que hem d’ajudar a aquests cristians que es quedin a països», afegeix.

Comunitats apoderades

L’objectiu d’aquests dos sacerdots és ajudar, no només a romandre sinó a formar comunitats més fortes. A Egipte, el desafiament és també la unitat entre els mateixos coptes, catòlics i ortodoxos. Un pas fonamental per avançar en aquest camí va ser la visita del Papa Francesc el 2017. També, la seva trobada amb el Papa Tawadros II. Tots dos van resar pels cristians perseguits pocs dies després dels atemptats de Diumenge de Rams a les ciutats de Tanta i Alexandria.

Tot i la violència, cristians com Said, romandran a la seva terra perquè estan cridats a complir allà una missió. Tal com afirma Said, “Crist ha patit per tota la Humanitat i si nosaltres hem de patir per Crist i l’Església, no som més que el nostre mestre”. “Tenim aquest sentit dins nostre. Una missió per a complir en la terra on hem nascut, per això, ens vam quedar a Egipte».

Els cristians coptes són una de les comunitats més antigues de l’Orient Mitjà. Es creu que va ser Sant Marc qui va evangelitzar aquesta terra al segle I. També, són la comunitat més nombrosa motiu pel qual qualsevol atac contra ells afecta decisivament la moral de tots els cristians de la regió.