"On hi ha més cristians hi ha més llibertat de consciència, més democràcia i més esperit de convivència"
10 Oct, 2018
Església de Barcelona
El reportatge de Rome Reportsd’aquesta setmana ens trasllada a Egipte i ens presenta el pare Guillaume i el pare Said. Tots dos membres del Camí Neocatecumenal, treballen perquè els cristians a l’Orient Mitjà no desapareguin. Segons s’explica, ho fan, en primer lloc, amb la seva presència a la regió. En segon lloc, amb la seva tasca per enfortir la fe d’aquells que romanen en el bressol del cristianisme.
El risc de perdre l’essència
El P. Guillaume és francès i rector del seminari Redemptoris Mater del Líban. Es tracta d’un centre on es formen futurs sacerdots, especialment, perquè es quedin a l’Orient Mitjà. Segons el sacerdot, “no cal negar que hi ha una grandíssima emigració cristiana cap a fora”. “Fins i tot, en zones on no són directament perseguits”. Des del seu punt de vista, “existeix el risc que aquesta fe a poc a poc sigui menys profunda”. “Si només es queda en costums culturals, perdran la raó mateixa per quedar-se a Orient Mitjà”- assegura-.
La missió del Seminari del Líban va, més enllà d’un ajut econòmic, polític o sociològic, a donar també una ajuda de tipus espiritual. “És necessari treballar l’espiritualitat perquè aquestes persones tornin a trobar el sentit de la seva missió i la seva presència a l’Orient Mitjà», afegeix.
On resideixen les arrels…
És necessari vetllar perquè els cristians continuïn a Terra Santa, perquè és aquí on va escapar la Sagrada Família per salvar el Messies d’Herodes. Jordània és el lloc des d’on Moisès va albirar la terra promesa i on Crist va rebre el baptisme. A Terra Santa va néixer Jesús i allà va desenvolupar la seva predicació, arribant fins a Líban, a les ciutats de Tir i Sidó; Síria va ser evangelitzada per l’apòstol Tomàs i a l’Iraq trobem Ur caldeus, lloc del naixement del patriarca Abraham.
«Aquestes arrels, – explica el P. Guillaume- aquest patrimoni si no es viu, si no està cuidat per aquells que ho valoren, corre el risc de convertir-se en alguna cosa per omplir museus i que desaparegui a poc a poc, que s’oblidi”. “La Història i els fets d’avui dia ens diuen que on hi ha més cristians hi ha més llibertat de consciència, més democràcia i més esperit de convivència. És com un anticòs natural al fanatisme. Per això crec que hem d’ajudar a aquests cristians que es quedin a països», afegeix.
Comunitats apoderades
L’objectiu d’aquests dos sacerdots és ajudar, no només a romandre sinó a formar comunitats més fortes. A Egipte, el desafiament és també la unitat entre els mateixos coptes, catòlics i ortodoxos. Un pas fonamental per avançar en aquest camí va ser la visita del Papa Francesc el 2017. També, la seva trobada amb el Papa Tawadros II. Tots dos van resar pels cristians perseguits pocs dies després dels atemptats de Diumenge de Rams a les ciutats de Tanta i Alexandria.
Tot i la violència, cristians com Said, romandran a la seva terra perquè estan cridats a complir allà una missió. Tal com afirma Said, “Crist ha patit per tota la Humanitat i si nosaltres hem de patir per Crist i l’Església, no som més que el nostre mestre”. “Tenim aquest sentit dins nostre. Una missió per a complir en la terra on hem nascut, per això, ens vam quedar a Egipte».
Els cristians coptes són una de les comunitats més antigues de l’Orient Mitjà. Es creu que va ser Sant Marc qui va evangelitzar aquesta terra al segle I. També, són la comunitat més nombrosa motiu pel qual qualsevol atac contra ells afecta decisivament la moral de tots els cristians de la regió.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...