La JOC celebra la festa de l’Acció

Els joves de l'entitat muestren al barri allò que han treballant i quines transformacions personals i col·lectives s'han atès al llarg del curs

05 Juny, 2018
Església de Barcelona

Veiem constantment situacions de desigualtat a través del nostre televisor. Les veiem als nostres barris, al metro, a casa del veí o ens les expliquen els nostres amics. Les veiem molt a prop nostre. El problema el tenim quan aquesta desigualtat acaba normalitzant-se. Ens acostumem a la injustícia. Hi convivim, com si es tractés d’una part incòmoda i indissociable de les nostres vides.

Els i les joves de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) s’han adonat de la il·licitud i irrealitat que surt d’aquesta acceptació de la injustícia i han centrat el focus de les seves reivindicacions durant aquest curs a detectar i combatre actituds racistes en els seus ambients i a potenciar la diversitat en tots els sentits. Aquest curs hem acabat una campanya de dos anys amb el lema: Trenquem el mur de la desigualtat, construïm comunitat.

El punt final d’aquest procés de dos anys va tenir lloc a la plaça del Centenari, a Badalona. La Festa de l’Acció és el moment en què totes les federacions que formen la JOC Nacional de Catalunya i els Illes mostren al barri el que han estat treballant i quines transformacions personals i col·lectives s’han dut a terme durant el curs.

Resultat de dos anys 

Va assistir prop de mig centenar de persones. Entre somriures i anècdotes, van mostrar el treball realitzat durant els cursos 2016-2018. Es respirava reivindicació i inconformisme amb allò que jutgen intolerable. Disconformes amb la societat acostumada a beure i banyar-se en injustícies.

La festa va començar amb una fira d’entitats on s’ensenyava com i què havien reivindicat, no solament les cinc federacions de la JOC Nacional, sinó també Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i una representant de Stop Mare Mortum que participava a la Tancada de Badalona, que lluiten contra la Llei d’Estrangeria. També es va poder comptar amb la presència de les Libelulas. A més d’aquestes entitats, també es van personar representants dels Joves d’Esquerra Verda i Esquerra Republicana de Catalunya. Contactes amb mesquites per tal de conèixer la seva realitat, partits de futbol per la convivència en igualtat, concentracions, manifestacions, xerrades per tal d’ajudar a conscienciar la ciutadania i acostar-se a la realitat de les persones. Aquells que pateixen racisme, o concerts solidaris, van ser alguns dels resultats que es van donar a conèixer en aquesta jornada de reflexió, lluita i protesta.

Treball en comú

La festa va prosseguir amb la lectura del manifest on s’exposaven a quines constatacions s’arribaven a partir del treball de la campanya, quines reivindicacions es feien, com per exemple, dignificar la situació de les persones que sofreixen discriminacions, la voluntat de derrocar tot mur existent, físic o metafòric o la necessitat de trencar fronteres i d’apostar per la integració real de les persones allà on vulguin ser-hi.

Per a això, els i les joves de la JOC són conscients que no té sentit una lluita disgregada. Volen apostar pel treball, unint forces amb entitats i ser part d’un teixit associatiu que nodreixi i doni força a les seves aspiracions. L’objectiu de construir un món millor per als joves de la classe obrera. En va ser un exemple l’acte simbòlic que es va dur a terme explotant globus després de llegir totes i cadascuna de les onze reivindicacions que la Tancada contra el Racisme i pels Drets dels Migrants i Refugiades proposa per tal de combatre una llei per a estrangers que no és digna.

Pregària i sopar

El moment de la reflexió va arribar amb la pregària. Un moment que va ser clau per a tenir present els valors de l’Evangeli i de Jesús. Tots els assistents anar omplint de fulles les branques d’un arbre dibuixat en un mural amb les seves aportacions.

Un sopar asseguts a terra en rotllana, tot fent comunitat, i un ball fins a les 23:00 van ser el colofó de final d’una jornada en la qual els i les joves de la JOC van ensenyar i van viure que hi ha esperança sempre que la gent estigui unida i sigui sensible a entendre què passa al seu voltant perquè les fronteres, l’odi, el desconeixement i la por al diferent són algunes de les causes que originen el racisme als nostres barris. La voluntat de voler acostar-se a l’altre i de conèixer la seva realitat i la seva història són fonamentals per a poder teixir una societat intercultural i inclusiva que combati contra l’alienació que ens proposa aquest món consumista i individualista.

Text: Daniel López Flores
Fotografia: Blanca Ruiz Durán

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Diuen i no fan.

(Mt 23,1-12)