La JOC celebra la festa de l’Acció

Els joves de l'entitat muestren al barri allò que han treballant i quines transformacions personals i col·lectives s'han atès al llarg del curs

05 Juny, 2018
Església de Barcelona

Veiem constantment situacions de desigualtat a través del nostre televisor. Les veiem als nostres barris, al metro, a casa del veí o ens les expliquen els nostres amics. Les veiem molt a prop nostre. El problema el tenim quan aquesta desigualtat acaba normalitzant-se. Ens acostumem a la injustícia. Hi convivim, com si es tractés d’una part incòmoda i indissociable de les nostres vides.

Els i les joves de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) s’han adonat de la il·licitud i irrealitat que surt d’aquesta acceptació de la injustícia i han centrat el focus de les seves reivindicacions durant aquest curs a detectar i combatre actituds racistes en els seus ambients i a potenciar la diversitat en tots els sentits. Aquest curs hem acabat una campanya de dos anys amb el lema: Trenquem el mur de la desigualtat, construïm comunitat.

El punt final d’aquest procés de dos anys va tenir lloc a la plaça del Centenari, a Badalona. La Festa de l’Acció és el moment en què totes les federacions que formen la JOC Nacional de Catalunya i els Illes mostren al barri el que han estat treballant i quines transformacions personals i col·lectives s’han dut a terme durant el curs.

Resultat de dos anys 

Va assistir prop de mig centenar de persones. Entre somriures i anècdotes, van mostrar el treball realitzat durant els cursos 2016-2018. Es respirava reivindicació i inconformisme amb allò que jutgen intolerable. Disconformes amb la societat acostumada a beure i banyar-se en injustícies.

La festa va començar amb una fira d’entitats on s’ensenyava com i què havien reivindicat, no solament les cinc federacions de la JOC Nacional, sinó també Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i una representant de Stop Mare Mortum que participava a la Tancada de Badalona, que lluiten contra la Llei d’Estrangeria. També es va poder comptar amb la presència de les Libelulas. A més d’aquestes entitats, també es van personar representants dels Joves d’Esquerra Verda i Esquerra Republicana de Catalunya. Contactes amb mesquites per tal de conèixer la seva realitat, partits de futbol per la convivència en igualtat, concentracions, manifestacions, xerrades per tal d’ajudar a conscienciar la ciutadania i acostar-se a la realitat de les persones. Aquells que pateixen racisme, o concerts solidaris, van ser alguns dels resultats que es van donar a conèixer en aquesta jornada de reflexió, lluita i protesta.

Treball en comú

La festa va prosseguir amb la lectura del manifest on s’exposaven a quines constatacions s’arribaven a partir del treball de la campanya, quines reivindicacions es feien, com per exemple, dignificar la situació de les persones que sofreixen discriminacions, la voluntat de derrocar tot mur existent, físic o metafòric o la necessitat de trencar fronteres i d’apostar per la integració real de les persones allà on vulguin ser-hi.

Per a això, els i les joves de la JOC són conscients que no té sentit una lluita disgregada. Volen apostar pel treball, unint forces amb entitats i ser part d’un teixit associatiu que nodreixi i doni força a les seves aspiracions. L’objectiu de construir un món millor per als joves de la classe obrera. En va ser un exemple l’acte simbòlic que es va dur a terme explotant globus després de llegir totes i cadascuna de les onze reivindicacions que la Tancada contra el Racisme i pels Drets dels Migrants i Refugiades proposa per tal de combatre una llei per a estrangers que no és digna.

Pregària i sopar

El moment de la reflexió va arribar amb la pregària. Un moment que va ser clau per a tenir present els valors de l’Evangeli i de Jesús. Tots els assistents anar omplint de fulles les branques d’un arbre dibuixat en un mural amb les seves aportacions.

Un sopar asseguts a terra en rotllana, tot fent comunitat, i un ball fins a les 23:00 van ser el colofó de final d’una jornada en la qual els i les joves de la JOC van ensenyar i van viure que hi ha esperança sempre que la gent estigui unida i sigui sensible a entendre què passa al seu voltant perquè les fronteres, l’odi, el desconeixement i la por al diferent són algunes de les causes que originen el racisme als nostres barris. La voluntat de voler acostar-se a l’altre i de conèixer la seva realitat i la seva història són fonamentals per a poder teixir una societat intercultural i inclusiva que combati contra l’alienació que ens proposa aquest món consumista i individualista.

Text: Daniel López Flores
Fotografia: Blanca Ruiz Durán

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)