La JOC celebra la festa de l’Acció

Els joves de l'entitat muestren al barri allò que han treballant i quines transformacions personals i col·lectives s'han atès al llarg del curs

05 Juny, 2018
Església de Barcelona

Veiem constantment situacions de desigualtat a través del nostre televisor. Les veiem als nostres barris, al metro, a casa del veí o ens les expliquen els nostres amics. Les veiem molt a prop nostre. El problema el tenim quan aquesta desigualtat acaba normalitzant-se. Ens acostumem a la injustícia. Hi convivim, com si es tractés d’una part incòmoda i indissociable de les nostres vides.

Els i les joves de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) s’han adonat de la il·licitud i irrealitat que surt d’aquesta acceptació de la injustícia i han centrat el focus de les seves reivindicacions durant aquest curs a detectar i combatre actituds racistes en els seus ambients i a potenciar la diversitat en tots els sentits. Aquest curs hem acabat una campanya de dos anys amb el lema: Trenquem el mur de la desigualtat, construïm comunitat.

El punt final d’aquest procés de dos anys va tenir lloc a la plaça del Centenari, a Badalona. La Festa de l’Acció és el moment en què totes les federacions que formen la JOC Nacional de Catalunya i els Illes mostren al barri el que han estat treballant i quines transformacions personals i col·lectives s’han dut a terme durant el curs.

Resultat de dos anys 

Va assistir prop de mig centenar de persones. Entre somriures i anècdotes, van mostrar el treball realitzat durant els cursos 2016-2018. Es respirava reivindicació i inconformisme amb allò que jutgen intolerable. Disconformes amb la societat acostumada a beure i banyar-se en injustícies.

La festa va començar amb una fira d’entitats on s’ensenyava com i què havien reivindicat, no solament les cinc federacions de la JOC Nacional, sinó també Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i una representant de Stop Mare Mortum que participava a la Tancada de Badalona, que lluiten contra la Llei d’Estrangeria. També es va poder comptar amb la presència de les Libelulas. A més d’aquestes entitats, també es van personar representants dels Joves d’Esquerra Verda i Esquerra Republicana de Catalunya. Contactes amb mesquites per tal de conèixer la seva realitat, partits de futbol per la convivència en igualtat, concentracions, manifestacions, xerrades per tal d’ajudar a conscienciar la ciutadania i acostar-se a la realitat de les persones. Aquells que pateixen racisme, o concerts solidaris, van ser alguns dels resultats que es van donar a conèixer en aquesta jornada de reflexió, lluita i protesta.

Treball en comú

La festa va prosseguir amb la lectura del manifest on s’exposaven a quines constatacions s’arribaven a partir del treball de la campanya, quines reivindicacions es feien, com per exemple, dignificar la situació de les persones que sofreixen discriminacions, la voluntat de derrocar tot mur existent, físic o metafòric o la necessitat de trencar fronteres i d’apostar per la integració real de les persones allà on vulguin ser-hi.

Per a això, els i les joves de la JOC són conscients que no té sentit una lluita disgregada. Volen apostar pel treball, unint forces amb entitats i ser part d’un teixit associatiu que nodreixi i doni força a les seves aspiracions. L’objectiu de construir un món millor per als joves de la classe obrera. En va ser un exemple l’acte simbòlic que es va dur a terme explotant globus després de llegir totes i cadascuna de les onze reivindicacions que la Tancada contra el Racisme i pels Drets dels Migrants i Refugiades proposa per tal de combatre una llei per a estrangers que no és digna.

Pregària i sopar

El moment de la reflexió va arribar amb la pregària. Un moment que va ser clau per a tenir present els valors de l’Evangeli i de Jesús. Tots els assistents anar omplint de fulles les branques d’un arbre dibuixat en un mural amb les seves aportacions.

Un sopar asseguts a terra en rotllana, tot fent comunitat, i un ball fins a les 23:00 van ser el colofó de final d’una jornada en la qual els i les joves de la JOC van ensenyar i van viure que hi ha esperança sempre que la gent estigui unida i sigui sensible a entendre què passa al seu voltant perquè les fronteres, l’odi, el desconeixement i la por al diferent són algunes de les causes que originen el racisme als nostres barris. La voluntat de voler acostar-se a l’altre i de conèixer la seva realitat i la seva història són fonamentals per a poder teixir una societat intercultural i inclusiva que combati contra l’alienació que ens proposa aquest món consumista i individualista.

Text: Daniel López Flores
Fotografia: Blanca Ruiz Durán

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)