El sacerdot i sociòleg Tomas Halik durant la lliçó inaugural convida a veure la crisi com una oportunitat de renovació per als cristians
El Seminari Conciliar de Barcelona ha acollit la inauguració del curs 2020-21 de la Fundació Joan Maragall. Una obertura de curs diferent donada la situació de la pandèmia, que va comptar amb la lliçó inaugural del teòlec txec Tomas Halik, que va comparèixer via telemàtica. Presencialment va comparèixer el bisbe Sergi Gordo que va presidir l’acte, així com el president de la Fundació Joan Maragall David Jou.
El president de l’entitat va ser l’encarregat d’iniciar els parlaments, moment en que va resumir la proposta amb la qual la Fundació vol encarar el nou curs amb aquest context condicionat per la pandèmia. Amb les paraules «diàleg», «cristianisme», «cultura».
Tal com va dir, el diàleg com «una de les necessitats més urgents d’avui per a un futur acceptable». «La cultura que amenitza, enriqueix i dóna profunditat a l’existència, i interpreta i transforma la realitat». «El cristianisme fomenta i fonamenta valors universals de justícia, igualtat i sentit transcendent de la vida, i forma part de les arrels espirituals i culturals». «Creiem que el missatge és simple i val la pena: el diàleg, com a imperatiu; la cultura, com a goig; el cristianisme, com a oferiment. Són tres eixamplaments de la persona, tres ingredients de la societat, tres vies entre humanitat i natura. Però abans de dir, ens agrada escoltar, meditar, pensar».
Amb aquests tres pilars, el president de la FJM va exposa com l’entitat pretèn «escoltar els problemes i donar raó crítica i realista de les esperances… Reflexionar sobre el que ens està passant, des de l’humanisme cristià en diàleg amb les vicissituds, problemes i esperances del món contemporani», va dir.
Ha presentat el programa del nou curs, la majoria de les activitats del qual s’estructuraran a l’entorn del que han anomenat Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada. «Aprofundirem sobre tres grans aspectes: el significat i les circumstàncies –mèdiques, legals, socials- de la mort i sobre com la seva consideració il·lumina alguns aspectes del sentit de la vida; les fronteres obertes de la religiositat, des de les inquietuds individuals de l’espiritualitat fins a la solidaritat i la celebració comunitària; la relació entre els humans i una naturalesa que ens desborda amb el virus o que descordem amb la tecnologia, des de les greus incerteses ecològiques fins a les possibilitats prometedores i inquietats de la intel·ligència artificial».
La lliçó inaugural del curs, la va impartir el teòleg txec, Tomas Halik, capellà catòlic, sociòleg de la religió i activista polític, amb el títol: Llegint els signes dels temps. Segons va informar la Fundació Joan Maragall per les seves contribucions al diàleg interreligiós i amb els allunyats de qualsevol religió, i per la defensa dels drets humans i de la llibertat religiosa ha rebut un nombre considerable de premis i reconeixements.
En la seva exposició, va destacar tres idees que el president de la FJM va subratllar especialment. D’una banda, l’expressió de frustració, cansament, impotència, desengany, por; en definitiva: crisi. «La crisi obliga a fer-se preguntes, a buscar camins: les seguretats vacil·len, la confusió i l’opacitat neguitegen. La proposta de Halik és disposició a confiar, a donar una altra oportunitat al cristianisme, a insistir més en la idea positiva de “moment axial” –caracteritzat per globalització i la fusió i connexió de cultures- que en els aspectes negatius de la idea de crisi».
En segon lloc, Halik reflexiona sobre com s’ha de manifestar aquesta confiança, parlant sobre la “tarda de la fe”. Diu: «La maduresa i la vellesa tenen un propòsit diferent i més important que el “matí de la vida. És el moment d´un viatge espiritual, la baixada a les profunditats, el moment adequat per al desenvolupament de la vida espiritual. Bona part de les angoixes i problemes mentals de les persones durant la segona meitat de la seva vida són perquè les seves vides no tenen una dimensió espiritual i religiosa. La tasca de la tarda de la vida és assolir la maduresa; és un camí cap a la saviesa vespertina». En aquest sentit el Dr. Jou va exposa com «Una manera íntima pot ser abandonament en mans de Déu, sobrietat i capteniment en la conducta pròpia, i ajut als necessitats propers. Col·lectivament, però, cal oferir camins».
I, en tercer lloc, Tomas Halik va fer una proposta concreta, modesta, realista però també ambiciosa sobre com dur a terme aquest procés: «Hi ha una necessitat urgent que les comunitats cristianes es transformin en “escoles”, d´acord amb l´ideal original de les universitats medievals, inspirades al seu torn per la cultura monàstica de la pregària combinada amb l´estudi (…) El seu principi era lliurar als altres només el que hem meditat. De la mateixa manera, a les comunitats eclesiàstiques actuals la teologia s´hauria de tornar a combinar amb l’espiritualitat, l´estudi teològic i la predicació, amb el cultiu de la vida espiritual». Resumint, Jou va sintetitzar la demanda d’un «estudi, de conreu de la vida espiritual».
Finalment, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo va tancar l’acte agraint a la Fundació la seva tasca en benefici dels tres pilars que la sustenten: diàleg, fe i cultura. Així, va animar a «escoltar les veus més significatives del món cultural i religiós del moment. «Un diàleg amb esperit crític i obert igual que va demanar Pau VI», va dir el bisbe.
Mons Gordo va fer especial menció a la crisi que viu el cristianisme actualment, tal com comentava Halik. Tot i així, el bisbe, amb una mirada esperançada, va exposar com «tota crisi és un moment oportú per a tots a fer un impuls de renovació i donar nou impuls al cristianisme imitant el coratge de Sant Pau. Una oportunitat per assolir la saviesa vespertina – tal com deia Halik- i desenvolupar el potencial terapèutic».
Va aportar dues consideracions respecte tot allò escoltat. D’una banda, «tenir en compte la fe com a regeneradora de la cultura que llegeix els signes dels temps. «Una fe que no crea cultura és una fe no suficientment compresa o viscuda. Tan de bo que puguem aportar un suplement de reflexió sobre les prioritats que ens demana la pandèmia». En segon lloc, va insistir en «la fe com a potencial terapèutic». «La fe sempre és curativa des de l’esperit i tan de bo que amb la Joan Maragall poguem activar aquesta funció terapèutica per als homes i dones. Ajudem-nos entre nosaltres».
Finalment, el bisbe Sergi Gordo ha recordat la invitació del Papa Francesc per «deixar-se portar per l’Esperit». «No buscar calcular-ho tot, permetre que Ell ens il·lumini, que ens impulsi, deixar-nos portar. Perquè ell sap que és necessari en cada època. Només de la llum i força l’Esperit Sant podem esperar els fruits nostres testimoni com a cristians que dialoguem enmig la fe i la cultura del món. L’acció no es redueix a les fronteres de l’Església».
L’Ajut a la formació –de 6000 €- que concedeix la Fundació Joan Maragall per promoure vocacions de persones joves que vulguin treballar en el camp del diàleg entre la fe i qualsevol dels àmbits de la cultura, i que ha estat per a Josepmaria Bigatà Barrachina. El treball porta per títol La participació dels moviments apostòlics en la formació de les perifèries urbanes de l’àrea antifranquista. El cas de Terrassa (1939-1968), i serà dirigit pel Dr. Martí Marín Corbera (UAB), mentre que el seguiment per part de la FJM va a càrrec del Dr. Jaume Dantí Riu.
Aquest dimecres, 4 de novembre, oferim el tercer videopòdcast amb l’entrevista al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. La setmana passada, el dijous 29 d’octubre, es va donar a conèixer la…
«El Senyor és el refugi del pobre» és el títol del Missatge per a la X Jornada Mundial dels Pobres del papa Lleó XIV per a aquest mes de novembre. Així, el…
La Basílica de la Mercè de Barcelona el 31 d’octubre, en el centre espiritual de la nostra Província Mercedària d’Aragó, amb motiu de l’ordenació sacerdotal dels religiosos moçambiquesos Fr. José Celestino Chilini, Fr.…
