Primer homenatge a la figura de Pere Casaldàliga a Barcelona

El claustre de la parròquia de Santa Anna ha acollit el primer acte presencial que es pot fer a Barcelona en homenatge al bisbe Pere Casaldàliga, traspassat el passat 8 d’agost. «És un homenatge dedicat a totes les seves causes. Dels indígenes, dels pobres, de la terra que clama ofegada pel maltractament que li fem. Ell és un bon profeta dels nostres temps i ens hem d’inspirar en la seva capacitat de resistència amb il·lusió», ha assegurat el coordinador de l’acte, Mn. Xavier Morlans.

L’homenatge, senzill però ple de força, ha enllaçat cançons relacionades amb la vida i obres del bisbe dels pobres amb la recitació de poemes escrits pel mateix Casaldàliga. Uns mesos després de la seva mort, s’ha pogut retre homenatge al bisbe que va dedicar tota la seva vida als més vulnerables i que va esdevenir figura rellevant dins l’Església catalana i del món.

Bisbe Pere Casaldàliga

Pere Casaldàliga era bisbe de la Prelatura –diòcesi- de São Félix do Araguaia, a l’Amazònia brasilera. Nascut a Balsareny el 1928, va marxar al Brasil el 1968 lloc on va viure la resta de la seva vida. Allà va treballar amb camperols sense terra i pobles indígenes; a més, es va enfrontar a terratinents i multinacionals, essent la primera denuncia mundial sobre la situació de l’Amazònia.

Les arrels a Catalunya

Fill de pagesos de Balsareny, el religiós claretià va ser ordenat a l’Espanya franquista. Al llarg de la seva vida, va impulsar canvis en tots els seus destins. L’opció radical pels més vulnerables va fer que Casaldàliga no tornés mai més a Catalunya. Tot i això, el «seny i la rauxa» l’han acompanyat des del bressol.

La vida al Brasil

Amb 40 anys va marxar de missions a l’Amazònia, lloc on ha acabat sent una figura cabdal en la lluita contra els terratinents i en la defensa dels drets dels pobles més humils. Allà, Casaldàliga i el seu equip han construït una Església oberta, plural, compromesa i conseqüent.

Amb la seva lluita es va guanyar amics i enemics, amenaçat de mort diverses vegades va viure una vida lligada de la detenció i la tortura de les seves persones properes, inclús el martiri d’algun d’ells. El bisbe dels pobres va lluitar tota la seva vida al costat dels pagesos més humils, dels sense terra i dels Pobles Indígenes del Brasil, país on va morir el passat 8 d’agost amb 92 anys.