Armando Pego: «Déu és el nostre creador i l’autor de la nostra vida»

Entrevista a Armando Pego professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i ponent en la lliçó inaugural de l'Ateneu Universitari Sant Pacià

21 Oct, 2020
Església de Barcelona
Dr. Armando Pego

El Dr. Armando Pego ha impartit la lliçó inaugural del curs 2020-2021 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Amb la ponència “Lectures de Déu a propòsit de George Steiner” ha volgut retre homenatge a l’autor de Lliçons dels mestres. “El considero el mestre que no he pogut tenir i amb el qual mai vaig poder coincidir; d’aquesta absència, però, he pogut prendre consciència de l’itinerari de la meva petita vocació intel·lectual”, assegura el coordinador de Qualitat Acadèmicodocent de la Facultat de Filosofia de Catalunya (AUSP).

Per què t’atrau la figura d’Steiner?

Steiner va anomenar la nostra època com la de l’epíleg o la de la postparaula. La crisi del significat afecta el cor de la transmissió cultural, la qual continua jugant-se en la noció de la trobada entre pares i fills, entre mestres i deixebles i també entre autors i lectors. Així, mantenir aquesta confiança bàsica és, potser, la millor manera d’enfrontar-se al nihilisme contemporani, que en alguna ocasió he definit com l’alzheimer d’Occident.

Quin és el seu concepte de Déu?

A Errata, la seva autobiografia intel·lectual, Steiner afirma que “la possibilitat de concebre o de negar Déu, sigui com sigui la manera d’apropar-se a ell, garanteix la seriositat de la ment i de l’esperit”. Segons Steiner, Déu garantiria el significat, i la seva revelació, sota les formes del llenguatge, l’art, la música i la filosofia.

I per a tu, qui és Déu?

M’agrada pensar que Déu, que és el nostre creador i l’autor de la nostra vida, en serà també el lector. Com interpreta l’autor de la Carta als Hebreus: “Per això t’he dit: A tu em presento. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teva voluntat” (He 10,7). La meva lectura de Steiner és cristiana des del respecte a la seva singularitat intel·lectual i religiosa.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 25 d’octubre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)