La fam i la pobresa deriven de la pandèmia més dolorosa que pateix l’ésser humà: la desigualtat

Mans Unides ha presentat la nova Campanya anual que porta per lema Contagia solidaritat per acabar amb la fam centrada a denunciar com la crisi sanitària està relegant a l’oblit altres pandèmies que amenacen la vida de centenars de milions de persones i contra les quals no hi ha vacuna: la fam, la pobresa i la desigualtat.

«De poc han servit els nostres murs i fronteres, implacables davant del que es consideren amenaces al nostre benestar, però absolutament permeables a una amenaça microscòpica que, d’alguna manera, sembla, encara que no les tinc totes amb mi, ens ha fet conscients de la nostra pròpia vulnerabilitat». La presidenta de Mans Unides, Clara Pardo, s’ha referit així a la vulnerabilitat de totes les societats, les riques i les empobrides, davant l’arribada del coronavirus.

La pandèmia de la desigualtat

Per la presidenta de Mans Unides, és inacceptable que la crisi sanitària, sense precedents en l’últim segle, a la qual ens enfrontem «estigui relegant a l’oblit a altres crisis i emergències que maten i causen més estralls que el virus i de les que mai ningú sembla recordar-se’n: la fam i la pobresa». Emergències que, segons ella, «deriven de la pandèmia més dolorosa i més vergonyosa a la qual s’enfronta l’ésser humà: la de la desigualtat». Una desigualtat que fa que el nombre de persones que pateixen fam superi els 800 milions, i que al món hi hagi 1.300 milions de persones afectades per la pobresa.

Aquestes situacions de fam i pobresa, amb tot el que comporten, no es donarien si al món no imperés la desigualtat. Amb aquesta campanya, Contagia solidaritat per acabar amb la fam, Mans Unides vol contagiar esperança, «perquè l’esperança és el motor que ens empeny per treballar cada dia», assegura la presidenta de l’ONG de l’Església catòlica.

Teixint solidaritat

Esperança i solidaritat és el que mou cada dia al projecte Kuchinate, una iniciativa sorgida a Israel, destinada a donar suport a les dones eritrees que fugen del seu país a la recerca d’una vida millor i es donen de cara amb les fèrries polítiques d’immigració israelianes.

Alicia Vacas és la responsable de les Missioneres Combonianes per a Orient Mitjà i Àsia. Treballa en la defensa dels drets humans dels col·lectius més desfavorits: migrants africans, dones a la recerca d’asil, població palestina i beduïns. Per això, coneix el drama d’aquestes dones, que després d’un terrible periple pel desert del Sinaí «van arribar a Israel i es van trobar amb polítiques de rebuig i discriminació que les negaven el reconeixement com a refugiades i les condemnaven a la marginació». La xarxa que va néixer acollint una vintena de dones, «avui treballa per donar poder a més de 300 dones víctimes de les màfies del tràfic de persones i als seus fills», afegeix la missionera.

La religiosa espanyola, establerta a Israel, ha manifestat el seu desig que la crisi del coronavirus, «sigui l’oportunitat que ens dóna la vida per posar-nos en la pell dels que més pateixen. Dels que estan a prop nostre i també dels que estan lluny. Tant de bo ens serveixi, també, perquè aquesta solidaritat que hem demostrat durant els pitjors mesos de la pandèmia s’estengui també més enllà de les nostres fronteres».

Dones discriminades tot esperant justícia

Per la seva banda, Raquel Reynoso, presidenta de l’associació SER (Serveis Educatius Rurals) que, al costat de Mans Unides, treballa en la promoció dels drets humans entre la població indígena -principalment dones camperoles- d’Ayacucho (Perú), ha relatat les condicions en què ha arribat la pandèmia al Perú. «Imaginin-se com ho han viscut en llocs que ni tan sols tenen accés a l’aigua. És cert que tots som vulnerables, però hi ha comunitats que ho són encara més perquè viuen dia a dia amb problemes molt greus de vulneració de drets, problemes d’alimentació, d’ocupació», explica Reynoso.

La presidenta de SER ha descrit el panorama a què havia d’enfrontar-se la població indígena d’Ayachuco, amb la qual treballen SER i Mans Unides. «Amb un 80% de llocs de treball a l’economia informal, si les persones no morien per COVID, podien morir de fam si no sortien a vendre alguna cosa per sobreviure», relata.

Ayacucho, que és una de les zones més castigades pel conflicte armat intern que va patir Perú, que deixà uns 69.000 morts, s’ha vist molt afectada per l’actual pandèmia del coronavirus. Les dones camperoles d’Ayacucho van ser les que més van patir el conflicte i, ara com ara, moltes d’elles el segueixen patint. «Les dones camperoles van suportar violacions i violència sexual. I, per si no fos prou, a més d’aquest conflicte, aquestes dones van patir també esterilitzacions forçades», explica Reynoso. Segons ella, «més de 270.000 dones van ser esterilitzades sense el seu consentiment i tractades com a objectes. Avui, després de més de vint anys, segueixen sent discriminades i segueixen esperant per la veritat, la justícia i la reparació». Per a Reynoso «el treball de Mans Unides és clau en aquest camí i funciona molt bé perquè es basa en la solidaritat».