Pelegrins d’esperança

Consulteu tota la informació, els materials i els recursos relatius a l'any jubilar 2025

24 Des, 2024
Església de Barcelona

Any jubilar 2025

Jubileu és el nom que rep un any particular: sembla que deriva de l’instrument utilitzat per a indicar el seu inici; es tracta del yobel, el corn de marrà, el so del qual anuncia el Dia de l’expiació (Yom Kippur). Aquesta festa se celebra cada any, però adquireix un significat especial quan coincideix amb l’inici de l’any jubilar. Sobre això trobem una primera idea a la Bíblia: s’havia de convocar cada cinquanta anys perquè era l’any “extra”, calia viure’l cada «set vegades set anys» (Lv 25,8). Encara que era difícil de realitzar, es proposava com l’ocasió per a restablir la relació correcta amb Déu, amb les persones i amb la creació, i comportava el perdó dels deutes, la restitució dels terrenys alienats i el repòs de la terra.

Citant el profeta Isaïes, l’evangeli segons sant Lluc descriu d’aquesta mateixa manera la missió de Jesús: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18-19; cf. Is 61,1-2). Aquestes paraules de Jesús es van convertir també en accions d’alliberament i de conversió en les seves trobades i relacions quotidianes.

El papa Bonifaci VIII, l’any 1300, va convocar el primer Jubileu, anomenat també “Any Sant”, perquè és un temps en el qual s’experimenta que la santedat de Déu ens transforma. Amb el temps, la freqüència ha anat canviant: al principi era cada cent anys; el 1343 Climent VI ho va reduir a cinquanta anys i el 1470 Pau II ho va reduir a vint-i-cinc anys. També hi ha moments “extraordinaris”: per exemple, el 1933, Pius XI va voler commemorar l’aniversari de la Redempció, i el 2015 el papa Francesc va convocar l’Any de la Misericòrdia. També ha estat diferent la manera de celebrar aquest any: en l’origen coincidia amb les visites a les basíliques romanes de Sant Pere i Sant Pau, per tant, amb el pelegrinatge, posteriorment es van afegir altres símbols, com la Porta Santa. En participar de l’Any Sant s’obté la indulgència plenària.

El Jubileu ordinari de l’any 2025: Pelegrins d’esperança

En un món trencat per les guerres, la violència, la injustícia, la pobresa i la marginació, el poble de Déu som cridats a posar-nos a pelegrinar per  camins de fraternitat, de pau, de solidaritat i de misericòrdia i ser testimonis d’esperança. El Sant Pare Francesc, mitjançant la Butlla Spes non confundit (l’esperança no defrauda) del 9 de maig de 2024, ens convoca a ser aquests pelegrins de l’esperança: que sortim de nosaltres mateixos i de la foscor que ens envolta i que caminem joiosos i esperançats a la trobada amb el Senyor, amb els altres i amb tota la creació per a la reconciliar-nos i avançar en la creació d’un món millor.

El Jubileu va començar oficialment el 24 de desembre de 2024 amb l’obertura de la Porta Santa a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. A la nostra Arxidiòcesi l’inici de l’Any Sant va començar amb una Eucaristia a la Catedral barcelonina el dia 29 de desembre. El final del Jubileu serà el dia 6 de gener de 2026, solemnitat de l’Epifania del Senyor, en què tornarà a tancar-se la porta santa de Sant Pere del Vaticà.

El do de la indulgència plenària en l’any jubilar

Durant l’Any Sant, l’Església ens proposa un perdó abundant i generós per aquells que es converteixen de cor i demanen la remissió total de les seves culpes i la restauració de les seves vides i persones. En aquest àmbit adquireix rellevància la indulgència plenària que se’ns ofereix amb motiu del Jubileu i que ens ajuda a cicatritzar definitivament les ferides del pecat i ens allibera de les seves conseqüències. La purificació d’aquesta pena temporal ens obre a la comunió amb Déu, amb els germans i amb nosaltres mateixos i ens ajuda a portar esperança als altres.

La indulgència pot rebre’s segons les condicions acostumades, això és:

Temples jubilars diocesans on pelegrinar:

Per pelegrinar, el primer que ens cal és fixar-nos una fita i aquesta no pot ser una altra que la trobada amb el Senyor i, per arribar a aquesta fita, estem necessitats d’una profunda transformació del nostre interior, que és temple de l’Esperit Sant, es qui ens dona i ens fa portadors d’esperança.

Per ajudar-nos-hi, l’Església de Barcelona ens proposa els següents temples on podem pelegrinar per celebrar l’any jubilar i rebre el do de la indulgència plenària:

Consulteu tots els temples jubilars distribuïts arreu de les diòcesis espanyoles:


Materials relacionats amb el Jubileu de l’Esperança

La Butlla accediu-hi

Informació sobre la concessió de la indulgència plenària accediu-hi

Himne del Jubileu accediu-hi

Carta del papa Francesc accediu-hi

Carta de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, amb motiu del Jubileu ordinari de 2025: accediu-hi

Decret de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, amb motiu del Jubileu ordinari de 2025: accediu-hi

Pregària del Jubileu accediu-hi

Descarregueu-vos l’App ‘iubilaeum25′ al web oficial del Jubileu 2025 accediu-hi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)