Aquest divendres comencen les III Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

Les Jornades de Campanologia d'enguany s'abordarà la gestió del patrimoni i es presentarà la primera restauració integral d’un campanar a Catalunya

16 Oct, 2025
smunoz

Aquest divendres 17 d’octubre comencen les III Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona i duraran fins dissabte 18 d’octubre. L’Arquebisbat de Barcelona i els Campaners del Pi proposen unes noves jornades, aquest octubre, per abordar un aspecte fonamental però sovint invisible del món de les campanes: la gestió.

Nil Rider és tècnic de patrimoni cultural de la Catedral de Barcelona i campaner del Pi i també un dels organitzadors i dels promotors de la jornada. Ha explicat que aquesta tercera edició arriba amb «força, després de dues edicions dedicades a la restauració material i immaterial del toc manual de campanes.

Rider ha comentat que enguany hi ha una part molt dedicada a la gestió, a la gestió del patrimoni des d’un vessant dual que no deixa de ser un». «Les campanes són ciutat, són símbols cívics i són símbols religiosos, són comunitàries». A més, ha destacat que un dels plats forts d’aquesta edició és «la presentació de la primera restauració integral (immoble, moble i immaterial) d’un campanar a Catalunya, el de Mataró».

«Les campanes parlen de nosaltres i no les podem deixar morir»

Rider ha destacat que aquestes jornades més tècniques i científiques per a parlar de campanyes s’estan consolidant al llarg dels anys. A més, ha remarcat que la resposta de cada edició «sempre és positiva» i confia que enguany tinguin molta assistència també. «Hi ha moltíssima gent que s’hi apunta i l’espera, potser aquest any amb menys temps tenim menys afluència, però esperem que serà molta», ha dit. Alhora també espera que les jornades es mantinguin «amb tanta força com fins ara i que segueixin essent».

L’organitzador ha explicat que en aquestes jornades, «els assistents, sobretot, comparteixen». «Reflexionem sobre qüestions importants que durant el dia a dia no tenim temps de fer i ho fem de forma global, compartint les experiències entre nosaltres», ha apuntat. Així, ha recordat que és important conèixer i difondre la campanologia perquè «les campanes han estat un fenomen de comunicació tradicional que ha mantingut vives moltíssimes comunitats, són peces artístiques no pensades per a la contemplació visual, sinó la sonora, però també d’una excel·lent qualitat material. «És important perquè les campanes parlen de nosaltres i no les podem deixar morir», ha conclòs.

Les Jornades de Campanologia, un espai de diàleg «franc i constructiu»

Aquestes jornades volen obrir un espai de diàleg «franc i constructiu» sobre com es gestionen els campanars avui: quins models funcionen, quins obstacles persisteixen i com es poden teixir aliances més sòlides entre els diversos actors implicats. La transmissió del coneixement, la professionalització dels oficis vinculats a les campanes, el finançament de les restauracions o l’accés als béns patrimonials són temes que requereixen una mirada coral i compromesa.

Per a la inscripció, cal omplir aquest formulari.

Silvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)