Les II Jornades de Campanologia aprofundeixen en el sentit simbòlic de les campanes

Els dies 20 i 21 d’octubre els Campaners del Pi i el Secretariat de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona organitzen la segona edició de les jornades a l’Ateneu Universitari Sant Pacià

18 Oct, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Campanar Santa Maria del Pi (Nil Rider)

Els dies 20 i 21 d’octubre, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, es duran a terme les II Jornades de Campanologia, organitzades pels Campaners del Pi i el Secretariat de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona. Enguany, l’eix principal que s’abordarà serà la vinculació amb la immaterialitat de les campanes: la campana es concep amb la finalitat de produir un so per comunicar. Es posarà en valor tot allò que fa referència al paisatge sonor, des de la recuperació sonora explícita d’una torre i les seves campanes (amb les problemàtiques materials que es poden plantejar) i el nou plantejament dels campaners: l’associacionisme. També es parlarà del sentit simbòlic de les campanes i la seva relació amb la crida comunitària.  

Divendres, 20 d’octubre 

És per això, per la voluntat de transmissió d’un missatge amb el mitjà de les campanes que s’ha generat un programa divers, multidisciplinari, que permet fer-se a la idea de la varietat de sons que s’emeten, s’han emès i podem emetre des dels campanars. El principal repte que es plantejarà, després de la benvinguda, serà el cumpliment del marc legal actual, per això es comptarà amb la presència del Dr. Ángel López-Sidro, de la Universidad de Jaén, que parlarà de la legalitat i la relació entre «Sonidos sagrados y espacio público», títol de la seva presentació. Seguidament, el mateix divendres, emmarcats en una tarda de benvinguda, es comptarà amb la presència dels Campaners de Cervera, la colla degana del país, que parlaran de la importància del toc manual de campanes, el «Tocar amb ànima, una vocació de servei a Déu i a la comunitat», tot fent esment al seu llegat, essent deixebles del darrer campaner en actiu, Jaume Font, i preveient el seu futur. 

Dissabte, 21 d’octubre 

La darrera jornada tindrà un format de sessions més breus i temàtiques. La primera d’aquestes reflexionarà sobre la vigència del toc de campanes, des del passat fins l’actualitat i el futur, els tres ponents seran: el Dr. Francesc Llop i Bayo, que glossarà sobre «La formació dels nous campaners»; Nil Rider, que parlarà sobre el «toc de campanes a la Barcelona del segle XXI» i Xavier Pallàs, que presentarà les funcions i les idees de «L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas». Després, es comptarà amb una vessant més històrica, d’estudi del paisatge sonor, amb diversos investigadors de la UAB, com són el Dr. Eduardo Carrero, que presentarà una comunicació sobre «Campanars, so i silenci en els monestirs contemplatius» i els Drs. Sergi González, Tess Knighton i Francesc Orts, que explicaran com es mapeja el so de les campanes i la seva significació a l’espai urbà al llarg de la història. El matí de dissabte clourà amb una taula rodona sobre «Problemes al desenvolupar la recuperació del toc manual de campanes», moderada per la periodista Montserrat Rovira. 

La tarda de dissabte es comptarà amb una taula de debat sobre l’actualitat dels campanars. Des de Reus, els campaners de Reus presentaran el seu curiós model de gestió del grup i Amadeu Carbó farà una visió de les «Campanes, campanars i campaners a l’Arquebisbat de Barcelona avui». Finalment, Jordi Sacasas, tot cloent la jornada, reflexionarà sobre la necessitat, no només de treballar interdisciplinarment, sinó també de fer-ho amb una mirada oberta, tot presentant-nos «“El Comitè Assessor pel Sistema de Campanes Alemany”. Un exemple efectiu de col·laboració ecumènica i de normalització al voltant de les campanes». La jornada la clourà amb una visita al campanar de Santa Maria del Pi, per poder compartir, a peu de campana, les aportacions realitzades pels campaners d’aquesta trobada.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)