
Campanars amb vistes a Barcelona
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
La catedral de Barcelona acull la celebració dels religiosos i religioses de les congregacions i ordres de Barcelona amb el Cardenal Omella
La Catedral de Barcelona ha estat, un any més, l’escenari principal de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Religiosos i religioses de la diòcesi s’han trobat a la seu de l’Església que peregrina a Barcelona. La comunitat cristiana ha participat al costat de l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella; acompanyats del nou delegat episcopal de Vida Consagrada, el P. Joan Josep Moré. També ha comptat amb la presència del president de la URC, P. Màxim Muñoz.
“L’Església ens recorda als consagrats que som i hem de ser encara més, amb la nostra vida i testimoni, una presència de l’amor de Déu”. Així ho explicava el P. Muñoz. Un acte que ja compta amb una llarga tradició. Aquesta, va ser inaugurada pel Joan Pau Ii l’any 1997. Un acte que serveix per reunir-se tots i donar gràcies a Déu. A més a més, se celebra el do d’aquesta forma de vida de l’Església.
«Pare nostre, la vida consagrada, testimoni de l’amor de Déu». Aquest és el lema d’enguany. Vol recordar que ara fa vint anys, l’any 1999, “sant Joan Pau II va proposar a l’Església un any, dedicat al Pare, amb l’objectiu de preparar-la per l’arribada del nou mil·lenni” argumentava el claretià president de la URC.
“El Parenostre és la pregària d’un infant que confia, que posa tot el seu cor en el seu Pare”. Així, van ser les paraules del Cardenal Omella. L’arquebisbe de Barcelona va assegurar que hi ha “diferents carismes de la vida consagrada, però tots units per anunciar l’amor de Déu present enmig del món”.
L’esperança ha estat un tema recurrent en les paraules del cardenal Omella assegurant que: “Hem trobat la felicitat en la pobresa, en l’obediència, en el sofriment o en els fracassos. En tot això hem descobert l’alegria”. El P. Muñoz va deixar clara la seva postura davant les coses importants de la vida, que s’havien de plasmar en la vida consagrada. “L’important no és l’activitat que fem o la institució que gestionem; sinó sobretot la paraula, el gest, el somriure, l’abraçada, la mirada” va assegurar.