Jornada de Vida Consagrada dedicada al Pare Nostre

La catedral de Barcelona acull la celebració dels religiosos i religioses de les congregacions i ordres de Barcelona amb el Cardenal Omella

04 Febr, 2019
Església de Barcelona

La Catedral de Barcelona ha estat, un any més, l’escenari principal de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Religiosos i religioses de la diòcesi s’han trobat a la seu de l’Església que peregrina a Barcelona. La comunitat cristiana ha participat al costat de l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella; acompanyats del nou delegat episcopal de Vida Consagrada, el P. Joan Josep Moré. També ha comptat amb la presència del president de la URC, P. Màxim Muñoz.

“L’Església ens recorda als consagrats que som i hem de ser encara més, amb la nostra vida i testimoni, una presència de l’amor de Déu”. Així ho explicava el P. Muñoz. Un acte que ja compta amb una llarga tradició. Aquesta, va ser inaugurada pel Joan Pau Ii l’any 1997. Un acte que serveix per reunir-se tots i donar gràcies a Déu. A més a més, se celebra el do d’aquesta forma de vida de l’Església.

Pare nostre, el seu lema

«Pare nostre, la vida consagrada, testimoni de l’amor de Déu». Aquest és el lema d’enguany. Vol recordar que ara fa vint anys, l’any 1999, “sant Joan Pau II va proposar a l’Església un any, dedicat al Pare, amb l’objectiu de preparar-la per l’arribada del nou mil·lenni” argumentava el claretià president de la URC.

«El Parenostre és la pregària d’un infant que confia, que posa tot el seu cor en el seu Pare». Així, van ser les paraules del Cardenal Omella. L’arquebisbe de Barcelona va assegurar que hi ha “diferents carismes de la vida consagrada, però tots units per anunciar l’amor de Déu present enmig del món”.

«La vida consagrada és una paràbola d’esperança»

L’esperança ha estat un tema recurrent en les paraules del cardenal Omella  assegurant que: “Hem trobat la felicitat en la pobresa, en l’obediència, en el sofriment o en els fracassos. En tot això hem descobert l’alegria”. El P. Muñoz va deixar clara la seva postura davant les coses importants de la vida, que s’havien de plasmar en la vida consagrada. “L’important no és l’activitat que fem o la institució que gestionem; sinó sobretot la paraula, el gest, el somriure, l’abraçada, la mirada” va assegurar.

«Hem renovat el nostre compromís cap a l’Església per servir als germans més pobres; demanem al Senyor que ens doni aquesta força, per poder ser testimonis d’amor, de comunió i de joia enmig del nostre món»

– Cardenal Omella

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)