«Joan Roig va ser un home d’acció i de pregària, un veritable testimoni de l’amor a Déu i als germans»

La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació del màrtir Joan Roig Diggle, el jove laic que va morir assassinat amb 19 anys als inicis de la Guerra Civil

09 Nov, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Dr. Guillermo Simón

L’Església Arxidiocesana de Barcelona i l’Associació d’Amics de Joan Roig han organitzat la cerimònia de beatificació del jove Joan Roig Diggle, nascut a l’arxidiòcesi de Barcelona i martiritzat per la seva fe el dia 12 de setembre de 1936. 

Una basílica de la Sagrada Família amb un aforament menor al 25% i unes estrictes mesures de seguretat ha acollit la beatificació del jove màrtir Joan Roig Diggle. 588 persones amb una distància de més de metre i mig i amb mascareta obligatòria han pogut presenciar la missa presidida pel cardenal Omella i concelebrada pel cardenal Lluís Martínez Sistach i el nunci apostòlic Mons. Bernardito Auza. El desplegament de la imatge del beat ha estat el punt àlgid de la cerimònia de Joan Roig, el jove laic que va morir amb 19 anys als inicis de la Guerra Civil. 

Joan Roig, un model de vida cristiana 

El cardenal Omella durant l’homilia ha assegurat que «Joan Roig pot ser un model de vida cristiana per als joves i adults de la nostra societat. El seu testimoni pot suscitar en nosaltres el desig de seguir Crist amb alegria i generositat». A més, «Joan va estar compromès en cos i ànima amb la construcció de la civilització de l’amor i amb la lluita per la justícia, per la pau i per la solidaritat. Conscient d’aquesta situació, similar a la que actualment ens toca viure, volia transformar la societat, però no des de la violència, sinó des de l’Evangeli». El cardenal Omella ha explicat que «Joan Roig va ser un home d’acció i de pregària, un veritable testimoni de l’amor a Déu i als germans».

Biografia 

El jove dels Roig Diggle va néixer a la Barcelona del 1917 en una família catalano anglesa. La seva educació va començar als Germans de La Salle. Per iniciar el  batxillerat es va traslladar als Escolapis del carrer Diputació. Va tenir com a professors  a dos màrtirs ara beats; Ignacio Casanovas i Francesc Carceller. Un problema  econòmic va fer a la família Roig Diggle, traslladar-se al Masnou. Per ajudar-los, en Joan  entra a treballar com a dependent en un magatzem de teixits, i després en una fàbrica  a Barcelona. Tot això combinant-ho amb els seus estudis. La seva arribada al Masnou  és un gran canvi per a Joan Roig, ja que entra en la Federació de Joves Cristians de  Catalunya. Al cap de poc temps va ser nomenat delegat dels «avantguardistes», una  vintena de joves de 10 a 14 anys, i vocal de la secció de Pietat. 

«Va morir perquè no tenia por de defensar a Crist» 

El llavors president dels «avantguardistes», de El Masnou, Juan Meseguer, escriu d’ell: «Es passava hores davant el Santíssim sense adonar-se. El seu exemple convertia més que les seves paraules. Volia ser missioner». Meseguer va recordar les paraules que Joan li va dir sobre el que estava passant en 1936. «Ens va dir que veuríem a Catalunya  Vermella, de sang dels seus màrtirs –assegurava– va demanar que ens preparéssim  tots, perquè si Déu ens havia triat per ser un d’aquests, havíem d’estar disposats a rebre  el martiri amb gràcia i valentia». 

Joan Roig i Diggle, participava en les tasques de la Federació, i va ser nomenat  vicepresident del Consell Comarcal de la Federació del Maresme. Al llarg de la seva  curta vida, va arribar a establir grans amistats com amb la seva consiliari el pare Pedro  Llumà o el Beat Pere Tarrés, el seu metge de confiança. Un líder nat al qual en aquestes  dates calia eliminar «costi el que costi». Segons un dels seus biògrafs «l’únic motiu pel  qual el van matar va ser perquè era catòlic». Així mateix va assegurar que el  jove Diggle «va morir perquè no tenia por de defensar a Crist».

«Ara més que mai hem de lluitar per Crist» 

Aquestes van ser les paraules del jove «John» com l’anomenaven els seus amics, quan les joventuts alliberades van cremar la seva federació, va passar diversos dies sense dir  ni una paraula fins que el primer que va dir va ser «Ara més que mai hem de lluitar per  Crist». Així ho explica la germana del Joan. L’Ajuntament del Masnou ha donat el nom  de carrer Joan Roig al que ell recorria diàriament cada matí per a acudir a missa. 

El martiri  

«God is with me», les paraules que va dir a la seva mare abans de marxar de la mà dels milicians als quals va perdonar abans de ser assassinat, han marcat a tots aquells qui coneixen la seva història.

La nit de l’11 de setembre de 1936, Joan Roig feia poc que havia arribat a casa de visitar  a la família Rosés. Llavors, uns milicians van colpejar la seva porta. El jove es va afanyar  a sumir les Sagrades Formes com a viàtic. Quan se l’emportaven va abraçar a la seva  mare i es va acomiadar d’ella en anglès perquè no l’entenguessin: «God is with me»,  «Déu està amb mi». 

La patrulla de les joventuts llibertàries de Badalona, després de diversos desplaçaments,  el va portar al costat del cementiri nou de Santa Coloma de Gramenet, on aquella nit,  vespra del 12 de setembre de 1936, festivitat del Dolç Nom de Maria, va ser assassinat  en cinc tirs dirigits al seu cor i un de gràcia al clatell. Li van permetre dirigir-los la paraula.  Les últimes que van sortir dels seus llavis van ser: «Que Déu us perdoni com jo us  perdono». 

Un dels botxins va assegurar que: «Aquell noi ros era un valent. Va morir predicant,  dient que ens perdonava, i que demanava a Déu que ens perdonés. Gairebé ens va  commoure». En ser exhumades les seves restes se li va reconèixer l’entrada d’una bala  per la part posterior del crani i altres cinc ferides al pit. La tomba de Joan Roig va reposar  al cementiri de Santa Coloma fins al seu trasllat a la Parròquia de Masnou.

Una figura propera 

El cardenal Joan Josep Omella destaca com «Joan Roig no és una figura d’un temps  llunyà. La seva manera de ser i de fer parla al nostre temps, complex i difícil, que coneix  el flagell de la pandèmia del coronavirus, que ha estès el sofriment i la solitud, i que està  provocant la mort de milers de persones, la majoria gent gran. També la vida i la mort de Joan es van donar en un temps convuls i incert, en què els conflictes i les injustícies  es pretenien resoldre per la via de la violència».

També, segons el cardenal Omella, és  un exemple pels joves. «Som davant d’un jove de dinou anys, treballador i estudiant,  home de cultura sòlida i infatigable lector dels documents papals, que és capaç de  comunicar el valor immens que té el pensament social de l’Església. Ell defensarà que  “l’única i vertadera justícia social” és la que surt de l’Evangeli de Crist i la que es plasma  en la Doctrina Social de l’Església».

Causa de Beatificació 

La benemèrita Associació d’Amics de Joan Roig, del qual Rosa Deulofeu va ser presidenta, va promoure al 1993 la seva causa de beatificació i el trasllat de les restes mortals del Servent de Déu del Cementiri de Santa Coloma de Gramenet al sepulcre  preparat a la capella de la parròquia de Sant Pere de Masnou, on actualment reposen  des del 2007. El Cardenal Ricard M. Carles va ser l’artífex que va signar l’acta de  clausura del procés diocesà de beatificació de Joan Roig al 2001. El papa Francesc va  proposar a Joan Roig i Diggle per a la beatificació en la congregació de la causa dels  sants fa tot just un any.  

Desè aniversari de la dedicació 

L’acte litúrgic, emmarcat dins del Pla Pastoral «Sortim» enguany dedicat als joves, coincideix amb el desè aniversari de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família pel culte, un dia històric també pels membres de l’Associació d’Amics de Joan Roig, que fa 30 anys que van començar a promoure la causa.

El dia 7 de novembre del 2010 el papa Benet XVI va  celebrar un acte litúrgic que obria el principal espai d’aquest temple als fidels. A la seva  homilia el Papa lloava una construcció «fruit de la natura i d’un incommensurable esforç de la intel·ligència humana, constructora d’aquesta obra d’art. Ella és un signe visible del Déu invisible, a glòria del qual s’alcen aquestes torres. Sagetes que apunten a  l’absolut de la llum i d’Aquell que és la Llum, la Altura i la Bellesa mateixa».

Joan Roig Diggle, jove i màrtir a partir d’ara també és beat de l’Església i un exemple de jove compromès amb la vida cristiana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)