La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació del màrtir Joan Roig Diggle, el jove laic que va morir assassinat amb 19 anys als inicis de la Guerra Civil
L’Església Arxidiocesana de Barcelona i l’Associació d’Amics de Joan Roig han organitzat la cerimònia de beatificació del jove Joan Roig Diggle, nascut a l’arxidiòcesi de Barcelona i martiritzat per la seva fe el dia 12 de setembre de 1936.
Una basílica de la Sagrada Família amb un aforament menor al 25% i unes estrictes mesures de seguretat ha acollit la beatificació del jove màrtir Joan Roig Diggle. 588 persones amb una distància de més de metre i mig i amb mascareta obligatòria han pogut presenciar la missa presidida pel cardenal Omella i concelebrada pel cardenal Lluís Martínez Sistach i el nunci apostòlic Mons. Bernardito Auza. El desplegament de la imatge del beat ha estat el punt àlgid de la cerimònia de Joan Roig, el jove laic que va morir amb 19 anys als inicis de la Guerra Civil.
El cardenal Omella durant l’homilia ha assegurat que «Joan Roig pot ser un model de vida cristiana per als joves i adults de la nostra societat. El seu testimoni pot suscitar en nosaltres el desig de seguir Crist amb alegria i generositat». A més, «Joan va estar compromès en cos i ànima amb la construcció de la civilització de l’amor i amb la lluita per la justícia, per la pau i per la solidaritat. Conscient d’aquesta situació, similar a la que actualment ens toca viure, volia transformar la societat, però no des de la violència, sinó des de l’Evangeli». El cardenal Omella ha explicat que «Joan Roig va ser un home d’acció i de pregària, un veritable testimoni de l’amor a Déu i als germans».
El jove dels Roig Diggle va néixer a la Barcelona del 1917 en una família catalano anglesa. La seva educació va començar als Germans de La Salle. Per iniciar el batxillerat es va traslladar als Escolapis del carrer Diputació. Va tenir com a professors a dos màrtirs ara beats; Ignacio Casanovas i Francesc Carceller. Un problema econòmic va fer a la família Roig Diggle, traslladar-se al Masnou. Per ajudar-los, en Joan entra a treballar com a dependent en un magatzem de teixits, i després en una fàbrica a Barcelona. Tot això combinant-ho amb els seus estudis. La seva arribada al Masnou és un gran canvi per a Joan Roig, ja que entra en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Al cap de poc temps va ser nomenat delegat dels «avantguardistes», una vintena de joves de 10 a 14 anys, i vocal de la secció de Pietat.
El llavors president dels «avantguardistes», de El Masnou, Juan Meseguer, escriu d’ell: «Es passava hores davant el Santíssim sense adonar-se. El seu exemple convertia més que les seves paraules. Volia ser missioner». Meseguer va recordar les paraules que Joan li va dir sobre el que estava passant en 1936. «Ens va dir que veuríem a Catalunya Vermella, de sang dels seus màrtirs –assegurava– va demanar que ens preparéssim tots, perquè si Déu ens havia triat per ser un d’aquests, havíem d’estar disposats a rebre el martiri amb gràcia i valentia».
Joan Roig i Diggle, participava en les tasques de la Federació, i va ser nomenat vicepresident del Consell Comarcal de la Federació del Maresme. Al llarg de la seva curta vida, va arribar a establir grans amistats com amb la seva consiliari el pare Pedro Llumà o el Beat Pere Tarrés, el seu metge de confiança. Un líder nat al qual en aquestes dates calia eliminar «costi el que costi». Segons un dels seus biògrafs «l’únic motiu pel qual el van matar va ser perquè era catòlic». Així mateix va assegurar que el jove Diggle «va morir perquè no tenia por de defensar a Crist».
Aquestes van ser les paraules del jove «John» com l’anomenaven els seus amics, quan les joventuts alliberades van cremar la seva federació, va passar diversos dies sense dir ni una paraula fins que el primer que va dir va ser «Ara més que mai hem de lluitar per Crist». Així ho explica la germana del Joan. L’Ajuntament del Masnou ha donat el nom de carrer Joan Roig al que ell recorria diàriament cada matí per a acudir a missa.
«God is with me», les paraules que va dir a la seva mare abans de marxar de la mà dels milicians als quals va perdonar abans de ser assassinat, han marcat a tots aquells qui coneixen la seva història.
La nit de l’11 de setembre de 1936, Joan Roig feia poc que havia arribat a casa de visitar a la família Rosés. Llavors, uns milicians van colpejar la seva porta. El jove es va afanyar a sumir les Sagrades Formes com a viàtic. Quan se l’emportaven va abraçar a la seva mare i es va acomiadar d’ella en anglès perquè no l’entenguessin: «God is with me», «Déu està amb mi».
La patrulla de les joventuts llibertàries de Badalona, després de diversos desplaçaments, el va portar al costat del cementiri nou de Santa Coloma de Gramenet, on aquella nit, vespra del 12 de setembre de 1936, festivitat del Dolç Nom de Maria, va ser assassinat en cinc tirs dirigits al seu cor i un de gràcia al clatell. Li van permetre dirigir-los la paraula. Les últimes que van sortir dels seus llavis van ser: «Que Déu us perdoni com jo us perdono».
Un dels botxins va assegurar que: «Aquell noi ros era un valent. Va morir predicant, dient que ens perdonava, i que demanava a Déu que ens perdonés. Gairebé ens va commoure». En ser exhumades les seves restes se li va reconèixer l’entrada d’una bala per la part posterior del crani i altres cinc ferides al pit. La tomba de Joan Roig va reposar al cementiri de Santa Coloma fins al seu trasllat a la Parròquia de Masnou.
El cardenal Joan Josep Omella destaca com «Joan Roig no és una figura d’un temps llunyà. La seva manera de ser i de fer parla al nostre temps, complex i difícil, que coneix el flagell de la pandèmia del coronavirus, que ha estès el sofriment i la solitud, i que està provocant la mort de milers de persones, la majoria gent gran. També la vida i la mort de Joan es van donar en un temps convuls i incert, en què els conflictes i les injustícies es pretenien resoldre per la via de la violència».
També, segons el cardenal Omella, és un exemple pels joves. «Som davant d’un jove de dinou anys, treballador i estudiant, home de cultura sòlida i infatigable lector dels documents papals, que és capaç de comunicar el valor immens que té el pensament social de l’Església. Ell defensarà que “l’única i vertadera justícia social” és la que surt de l’Evangeli de Crist i la que es plasma en la Doctrina Social de l’Església».
La benemèrita Associació d’Amics de Joan Roig, del qual Rosa Deulofeu va ser presidenta, va promoure al 1993 la seva causa de beatificació i el trasllat de les restes mortals del Servent de Déu del Cementiri de Santa Coloma de Gramenet al sepulcre preparat a la capella de la parròquia de Sant Pere de Masnou, on actualment reposen des del 2007. El Cardenal Ricard M. Carles va ser l’artífex que va signar l’acta de clausura del procés diocesà de beatificació de Joan Roig al 2001. El papa Francesc va proposar a Joan Roig i Diggle per a la beatificació en la congregació de la causa dels sants fa tot just un any.
L’acte litúrgic, emmarcat dins del Pla Pastoral «Sortim» enguany dedicat als joves, coincideix amb el desè aniversari de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família pel culte, un dia històric també pels membres de l’Associació d’Amics de Joan Roig, que fa 30 anys que van començar a promoure la causa.
El dia 7 de novembre del 2010 el papa Benet XVI va celebrar un acte litúrgic que obria el principal espai d’aquest temple als fidels. A la seva homilia el Papa lloava una construcció «fruit de la natura i d’un incommensurable esforç de la intel·ligència humana, constructora d’aquesta obra d’art. Ella és un signe visible del Déu invisible, a glòria del qual s’alcen aquestes torres. Sagetes que apunten a l’absolut de la llum i d’Aquell que és la Llum, la Altura i la Bellesa mateixa».
Joan Roig Diggle, jove i màrtir a partir d’ara també és beat de l’Església i un exemple de jove compromès amb la vida cristiana.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
