• Benvolguts germans bisbes,
• Benvolgut Sr. Nunci a Espanya de SS el papa Francesc,
• Benvolguts postuladors i membres de l’Associació d’Amics de Joan Roig i Diggle,
• Benvolguts familiars del nou beat Joan Roig,
• Benvolgudes autoritats civils i polítiques aquí presents,
• Benvolguts germans preveres i diaques,
• Saludo afectuosament les persones del Masnou i Santa Coloma de Gramenet que a causa de les normes de confinament no s’han pogut desplaçar a Barcelona per participar físicament en aquesta celebració, però que, afortunadament, poden seguir-nos gràcies als mitjans de comunicació,
• Saludo també totes les persones que segueixen aquesta celebració per 8tv, per Ràdio Estel o per Radio María,
• Germans i germanes en el Senyor,

Fa més d’un any, concretament el dia 3 d’octubre de 2019, el papa Francesc ens va sorprendre gratament amb l’aprovació del Decret de Beatificació d’un jove de la nostra arxidiòcesi: Joan Roig i Diggle.

La providència ha volgut que la celebració d’aquesta Beatificació s’esdevingui durant l’any litúrgic en el qual l’objectiu del nostre Pla Pastoral Diocesà és, precisament, el treball amb els joves. Joan és per a tots, però especialment per als més joves, un testimoni d’amor a Crist i als germans.

A més a més, s’ha produït un altre fet providencial i és el fet que la data escollida per la Congregació dels Sants per a la celebració d’aquesta beatificació s’escau precisament el dia en què celebrem el desè aniversari de la dedicació d’aquesta basílica pel papa Benet XVI.

1. Qui va ser Joan Roig Diggle?

Joan Roig Diggle era un jove normal que tenia els gustos i aficions propis de la seva edat. Ramon, el seu pare, era un home emprenedor i tenaç, que treballava com a agent comercial en una empresa tèxtil. La seva mare, Maud, d’origen anglès, era filla d’un enginyer industrial que havia establert la seva residència a Barcelona.

La família de Joan era profundament creient. El matrimoni va tenir quatre fills als quals van saber donar una sòlida educació cristiana. El nostre jove màrtir va ser batejat a la parròquia de la Puríssima Concepció de Barcelona el 1917 i va rebre el sagrament de la confirmació nou anys més tard.

Des de petit, el jove beat va tenir la il·lusió d’arribar a ser un dia un sacerdot enamorat de l’eucaristia i un apòstol dels obrers. Volia estar amb ells, per conèixer-los, estimar-los i portar-los la Bona Nova de Crist. Joan era, segons Mn. Pere Llumà, el seu director espiritual, un «revolucionari cristià». En paraules del papa Francesc podem dir que Joan va acceptar la invitació de Crist per  unir-se a la «revolució de la tendresa» (EG 88).

No obstant això, aviat va haver d’abandonar el projecte de ser ordenat sacerdot. El seu pare es va arruïnar i Joan es va haver de posar a treballar als catorze anys com a dependent en una botiga de roba del barri del Poble Sec. L’experiència laboral l’ajudarà encara més a solidaritzar-se amb els més pobres. Farà seves les paraules de Crist en l’Evangeli: «En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor» (Mt 9,36).

A causa de la seva delicada situació econòmica, la família es va instal·lar al poble del Masnou per reduir despeses. Va ser allí on es va convertir en membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i va col·laborar activament en la comunitat parroquial de Sant Pere del Masnou. Malgrat la seva nova vida, Joan no va abandonar mai els seus estudis ni la seva profunda vida espiritual i apostòlica.

És també al Masnou on, la nit de l’11 al 12 de setembre de 1936, va ser capturat per un grup de milicians i conduït al cementiri de Santa Coloma de Gramenet. Va ser allí on va rebre la palma del martiri. No obstant això, va respondre amb amor i perdó a la violència rebuda. Un dels testimonis de la seva mort explica que quan Joan va saber que l’anaven a matar va dir als milicians: «Que Déu us perdoni com jo us perdono».

2. Què podem aprendre del testimoniatge de Joan?

Benvolguts germans i germanes, ¿què podem aprendre del testimoni de Joan? ¿Què ens pot ensenyar a tots els homes i dones del nostre temps? Joan Roig pot ser un model de vida cristiana per als joves i adults de la nostra societat. El seu testimoni pot suscitar en nosaltres el desig de seguir Crist amb alegria i generositat. La profunda amistat amb Déu, la pregària, la vida eucarística i l’ardor apostòlic del nostre jove beat ens uniran més a Crist i al seu Evangeli.

2.1 Joan i la seva profunda amistat amb Crist

Joan va ser un jove cristià de cor i de fets. Vivia una profunda amistat amb Jesús. Crist era la font que alimentava totes les seves paraules, totes les seves relacions, tots els seus projectes. Tant de bo que el seu testimoni ens ajudi sempre a albergar Crist en els nostres cors i que l’amor sigui l’arrel i el fonament de la nostra vida (cf. Ef 3,17).

2.2 La importància de la pregària

Joan impressionava a tots des de molt jove per la seva profunda vida espiritual. Vivia unit al Pare, se sentia pròxim a Jesús i es deixava modelar per l’Esperit Sant. Estimava la pregària i buscava sempre un moment del dia per trobar-se tot sol amb Déu. El seu exemple ens pot ajudar a fer que la nostra pregària sigui, com ens diu Santa Teresa de Lisieux, un impuls del cor, un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de l’alegria com enmig del sofriment. La pregària és quelcom gran i sobrenatural que ens uneix a Jesús.

2.3 La vida eucarística del nostre jove beat

Tots els que van conèixer Joan en destaquen el profund amor per l’eucaristia. L’eucaristia era per a ell l’aliment que enfortia la seva fe i la seva esperança. Com els primers cristians, Joan no podia viure sense participar en l’eucaristia ni sense rebre la sagrada comunió. Per això, abans de ser capturat, va combregar i va poder tranquil·litzar la seva mare amb aquestes paraules: «Déu és amb mi». I la seva mare, com totes les mare, tal com hem escoltat en el llibre dels Macabeus, va poder suportar aquell terrible moment, perquè tenia posada l’esperança en el Senyor.

A més, Joan, com l’apòstol Sant Pau, gràcies a l’eucaristia, podia dir: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort» (Fl 4,13). La vida eucarística va portar Joan a voler ser pa partit i compartit amb els homes i dones del seu temps. Tant de bo visquem les nostres celebracions eucarístiques amb la mateixa passió i goig amb què ho va fer el beat Joan Roig Diggle.

2.4 Una fe viscuda en comunitat

Joan ens ensenya que tots els cristians estem cridats a viure la nostra fe en comunitat. Ningú no construeix sol la seva pròpia fe. La fe cristiana és essencialment comunitària. El nostre jove màrtir va ser membre del grup «Mar Blava» de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. A més, va col·laborar activament com a catequista en la comunitat parroquial de Sant Pere del Masnou.

2.5 La seva fe el va fer sensible davant de les injustícies del seu temps

La seva germana Lourdes recordava Joan com un noi sensible davant de les injustícies i que estimava especialment les persones més vulnerables. Sovint, afirmava la seva germana, Joan comentava a casa amb tristesa com patia quan viatjava en tren i veia com els fogoners treballaven durament per guanyar un miserable jornal, mentre els rics es divertien a la platja sense tenir en compte el patiment de les classes més humils.

La Federació va ajudar el nostre jove màrtir a conèixer més Jesús i a convertir-se en un ardent defensor de la Doctrina Social de l’Església. Joan va estar compromès en cos i ànima amb la construcció de la civilització de l’amor i amb la lluita per la justícia, per la pau i per la solidaritat.

El nostre jove màrtir va saber reconèixer «l’existència d’un anhel de justícia social» en el si de la societat. Joan, conscient d’aquesta situació, similar a la que actualment ens toca viure, volia transformar la societat, però no des de la violència, sinó des de l’Evangeli que es concreta en la Doctrina Social de l’Església.

2.6 Joan, testimoni d’amor i de perdó

Joan va ser un home d’acció i de pregària, un veritable testimoni de l’amor a Déu i als germans. La seva unió a Déu el va portar a lliurar la pròpia vida tal com ho va fer Crist. Fins i tot, en el moment més dur de la seva vida, Joan va donar testimoni de l’Evangeli. Va parlar de Crist a aquells que l’anaven a matar. Els mateixos que li van arrabassar la vida van quedar impressionats per la serenitat i pel coratge del seu testimoni: «aquell jove ros era un valent».

Aquest germà nostre tenia posada la confiança en el Senyor. Ell va acollir amb fe la promesa de vida eterna i va creure que el perdó i la tendresa del Pare eren més forts que l’amor. El seu testimoni, tal com hem escoltat en la Carta als romans, ens ensenya que res no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist (cf. Rm 8.39).

3. Tots som cridats a ser sants, com ho va ser Joan

Tots, com Joan, estem cridats a ser sants, cada u pel camí i vocació que Déu li proposa. El Senyor ens convida a ser testimonis de la nostra fe en la vida quotidiana. Aquesta crida a la santedat en la nostra vida ordinària ens la recorda el papa Francesc: «Tots som cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia, allí on un es troba» (Gaudete et exsultate, 14).

Atrevim-nos, com Joan, a estar ben fonamentats en Crist per oferir l’amor de Déu Trinitat als nostres germans. Siguem, com proclama l’Evangeli d’avui, bona llavor que doni fruit abundós. Jesús no ens deixarà mai. Ell estarà sempre al nostre costat per compartir amb nosaltres la seva vida ressuscitada.

Benvolguts germans i germanes, desitjo de tot cor que el nostre nou beat intercedeixi per nosaltres i ens acompanyi des del cel. Que Maria, mare de l’Església, ens ajudi a denunciar les injustícies i a ser revolucionaris de la tendresa, del perdó i de l’alegria de Déu.

Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Compartir: