Instrumentum Laboris del Sínode dels bisbes: Camí cap a una Església renovada i compromesa

El document ofert pel papa Francesc destaca la sinodalitat, l'ecologia integral i la formació com a pilars fonamentals per a la renovació de l'Església Catòlica en el món actual

20 Juny, 2023
Església de Barcelona

El papa Francesc ha presentat l’Instrumentum Laboris del Sínode dels bisbes, marcant el final de la primera fase del procés sinodal i preparant el terreny per a les dues sessions de l’Assemblea sinodal del 2023 i el 2024. Aquest document, basat en el material recopilat durant la fase d’escolta i les conclusions de les Assemblees continentals, no és un document final, sinó una eina de treball que planteja preguntes i prioritats per al discerniment i la presa de decisions de l’Assemblea.

El paper dels laics a l’Església

Una de les qüestions significatives plantejades a l’Instrumentum Laboris és el paper dels laics a l’Església. Davant l’escassetat de sacerdots ordenats en alguns llocs, es planteja la possibilitat que els laics assumeixin responsabilitats de lideratge a la comunitat. Això requereix una reflexió profunda sobre el ministeri ordenat i l’ampliació de les funcions i responsabilitats dels laics a l’Església.

L’obertura a homes casats com a sacerdots

Un altre tema controvertit abordat a l’Instrumentum Laboris és la possibilitat de permetre que homes casats siguin ordenats com a sacerdots en circumstàncies particulars. Aquesta qüestió ha generat debats a l’Església catòlica i es proposa una reflexió sobre la revisió de la disciplina d’accés al sacerdoci.

Repensar la funció del Papa i el primat

El papa Francesc mostra la seva disposició a repensar la seva funció i l’exercici del primat en una Església sinodal. Això implica considerar canvis en l’estructura i el lideratge de l’Església per fomentar una major participació i col·laboració dels fidels en la presa de decisions.

Promoció del protagonisme dels desfavorits

L’Instrumentum Laboris destaca la importància de caminar junts i no deixar a ningú enrere, promovent el protagonisme dels més desfavorits a l’Església i la societat. Reconeix les desigualtats existents i planteja la pregunta de si la comunitat cristiana està disposada a treballar conjuntament amb la societat en la construcció del bé comú.

Atenció a les víctimes i marginats dins de l’Església

El document posa l’accent en la importància de parar atenció a les víctimes i marginats dins l’Església, especialment aquells que han sofert abusos en totes les seves formes. Es planteja la necessitat de prendre mesures concretes per garantir justícia a les víctimes i emprendre reformes enèrgiques.

El camí cap a una Església sinodal

El procés sinodal té com a objectiu principal anunciar l’Evangeli i caminar junts. Es destaca la importància de la comunió, la participació, l’escolta i el diàleg, la humilitat i la trobada amb altres esglésies i comunitats eclesials com a característiques distintives d’una Església sinodal.

El mètode de «conversa en l’Esperit»

El document ressalta el mètode de «conversa en l’Esperit» proposat pel papa Francesc per al procés sinodal. Aquest mètode implica una obertura sincera a l’Esperit Sant, que guia i anima els passos de l’Església. Es convida a tots els participants a escoltar atentament, a expressar les seves opinions amb respecte i a discernir junts els camins que l’Esperit inspira per a la renovació de l’Església.

El compromís amb l’ecologia integral

L’Instrumentum Laboris també aborda la urgència de cuidar i protegir la casa comuna com una dimensió essencial de la fe cristiana. Es destaca la necessitat d’adoptar un enfocament d’ecologia integral que involucri l’Església i els fidels en la promoció de la justícia ambiental i el respecte per la vida en totes les seves formes.

La importància de la formació integral

S’emfatitza la necessitat d’una formació integral per als agents pastorals i els fidels en general. Això implica una atenció particular a la formació doctrinal, espiritual, moral i pastoral, així com una obertura a la diversitat cultural i una major integració dels laics en els processos de formació.

L’atenció als joves i les famílies

L’Instrumentum Laboris ressalta la importància d’escoltar i acompanyar als joves i les famílies en els seus desafiaments i aspiracions. Es planteja la necessitat d’oferir espais de trobada, formació i participació activa perquè puguin créixer en la seva fe i contribuir al testimoniatge cristià en el món.

El paper de la dona

Les Assemblees continentals ressalten la importància d’atendre l’experiència i el paper de les dones a l’Església, celebrant la seva fe i contribució profètica. Es reconeix la necessitat de reflexionar sobre els fracassos relacionals i estructurals que afecten les dones, buscant un procés de conversió contínua. En el Sínode s’aborden temes com la participació i reconeixement de les dones, la seva presència en rols de lideratge i el seu paper en una Església més sinodal. Es destaca la diversitat d’experiències i perspectives de les dones, buscant el seu reconeixement i lluitant contra la discriminació i exclusió.

La crida a la conversió i la missió

Es subratlla la importància de la conversió personal i comunitària com a base per a la renovació de l’Església. L’Instrumentum Laboris convida a redescobrir el sentit de la missió evangelitzadora i a comprometre’s en la construcció d’una Església en sortida, que anunciï l’Evangeli amb alegria i es posi al servei dels més necessitats.

L’Instrumentum Laboris del Sínode dels bisbes presenta una visió esperançadora d’una Església sinodal i compromesa amb els desafiaments del món actual i convida a tots els fidels a participar activament en el procés sinodal, aportant les seves experiències, reflexions i propostes per a la renovació de l’Església. Amb la guia de l’Esperit Sant i el compromís de tots, es busca construir una Església més inclusiva, pròxima a les necessitats de les persones i compromesa amb la promoció del Regne de Déu en el món.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)