Homenatge a mossèn Josep Urdeix, diaca

Recuperem les paraules sobre el diaca Mn. Josep Urdeix, traspassat recentment, que va pronunciar el Bisbe Pere Tena el 12 d'abril de 2010

Fotografia de Antoni M. C. Canal

12 d’abril del 2010

Estimats amics,
Permeteu-me començar aquesta intervenció exposant-vos una perplexitat que he tingut en preparar-la. I no ho dic retòricament. No es tracta d’un dubte sobre la conveniència d’aquest acte que estem fent, i tampoc d’una desgana en intervenir-hi, ben al contrari, o d’una dificultat en expressar els meus sentiments d’afecte per Mn. Urdeix, que són ben coneguts, antics i resistents al temps. La perplexitat rau en encertar el gènere literari. Si això fos un acte acadèmic de concessió d’un doctorat enaltint els seus mèrits per al títol que se li atorga. Si això fos la presentació d’un llibre, caldria pensar més en l’obra que en el mateix autor, sense però oblidar-lo. Si així fos l’acte que marca la conclusió del temps de docència d’un catedràtic, com es fa en la Universitat Pontifícia de Salamanca, el tema seria el repàs de la influència valuosa que el seu mestratge ha tingut. No cal dir que, si es tractés d’incoar un procés de beatificació, caldria anar pel camí de preparar una positio per destacar les virtuts heroiques; això, per ara, no cal.

Em sembla que cap d’aquestes situacions concorda exactament amb el sentit del que hem preparat, i estem iniciant, tanmateix té alguna cosa de totes elles, sobre la base, però, d’una de fonamental: el desig de mostrar públicament al diaca de Barcelona, Mn. Josep Urdeix, la nostra amistat i el nostre reconeixement de tanta feina ben feta en molts camps de la vida pastoral i cultural de Barcelona. Aquest acte implica una laudatio, perquè s’han d’explicitar les motivacions de la seva realització. És també la presentació d’una col·lecció que ha tingut a Mn. Urdeix com a perseverant i eficaç realitzador. I arriba en un moment significatiu de la vida, com és l’any setantè.

A Mn. Urdeix el coneix molta gent. Ell explica sovint com alguns taxistes li recorden que els ha casat, o els ha batejat els fills, a Horta o a la Catedral. La seva prolongada presència activa a la Missa del segon canal de la Televisió Espanyola ha fet que molts el reconeguin al seu pas, i que altres -penso en l’Albert Boadella i els seus Joglars- l’hagin tingut com a punt de mira. No cal dir -una mica de broma no fa mal- que hi ha qui es pensa que té dedicada una estàtua al Passeig de la Castellana, a Madrid, o que, corresponentment, en veure’l pel carrer, creu trobar-se amb un parent proper de Don Ramon del Valle-Inclán.

També els qui estem aquí el coneixem, i per això hem vingut. Però probablemente no tots el coneixem del tot. Perquè s’ha de reconèixer que Mn. Urdeix és una personalitat polifacètica. I aquí és on trobo la resposta a la meva perplexitat sobre el gènere literari a emprar: mostraré als que esteu aquí, d’una manera narrativa, diversos aspectes dels que, al meu entendre, defineixen la personalitat del nostre amic. D’aquesta manera, els qui poser només el coneixeu des d’una de les seves perspectives, podreu també saber-ne les altres.

La cosa comença a Horta

En el context de la parròquia de sant Joan d’Horta i del Centre parroquial dels Lluïsos d’Horta es forma la personalitat d’en Josep, en el sí d’una família d’Horta “de tota la vida”. La seva manera de servir a l’altar, a la parròquia, era ja una anticipació de la seva exacta i piadosa manera d’exercir el ministeri diaconal a que estem acostumats ara a veure’l. Vull subratllar, des d’ara, aquest aspecte. La litúrgia -la Paraula de Déu, els sagraments, l’Ofici diví- ha estat i és per Mn. Urdeix el veritable centre i aliment de la seva vida cristiana. No són poques les realitats positives de la vida litúrgica de la nostra diòcesi que li deuen autoria. N’hi ha de solemnes i visibles, i d’altres quotidianes, totes elles, en qualsevol cas, preparades amb una minuciositat creativa.

Quan fou ordenat diaca, el Cardenal Jubany li confià l’atenció a les celebracions diocesanes més rellevants. Això es concretà en la seva intervenció en totes les ordenacions durant aquell pontificat, en la preparació acurada de la missa crismal cada any, en l’organització de les ordenacions episcopals que hi hagut a Barcelona en els darrers anys, en les grans solemnitats d’obertura i conclusió dels Anys jubilars del 1983 -any de la redempció-, del 1987 -any marià- i 2000 -gran jubileu de l’Encarnació-. Sense oblidar la preparació i celebració de la Missa Dominical al Camp Nou, en la memorable visita del papa Joan Pau II a Barcelona el dia 7 de novembre del 1982.

Entre les més quotidianes, poso en primer lloc la introducció a la Catedral de Barcelona de la recitació diària de laudes abans de la missa primera, i de Vespres abans de la vespertina. Aquesta pràctica, actualment ja consolidada, la va introduir Mn. Urdeix en els anys que fou a la Catedral, un veritable permanent de l’acció pastoral de la nostra Església mare, després d’haver estat, a la parròquia d’Horta, un col·laborador del seu rector, Mn. Rosselló. Una altra intervenció positiva fou, en el moment d’iniciar el canal 2 de la Televisió la retransmissió de la missa, el disseny de la missa celebrada als estudis. L’esforç que això va suposar durant molts anys, no és prou conegut, però la seva empremta va marcar aquest programa d’una manera decisiva. Les entrevistes amb els directors de les corals per determinar els cants eren una part important, i educativa -per a qui volia aprofitar-ho!- del sentit d’aquest element, amb una fidelitat total als principis de l’Ordenament general del Missal Romà. No m’oblido, encara en el camp de les celebracions, dels anys en què va acompanyar al bisbe auxiliar Monsenyor Soler Perdigó. És cert que la seva col·laboració anava, en aquell cas, més enlà de les celebracions, fins arribar al conjunt de l’acció pastoral, però la seva presencia ha estat sempre una garantía de manteniment del “ritu roma ordinari”.

Estudiós i artista

Els anys de l’escola del Germans de La Salle, a Horta, amb els anys de formació al Seminari de Barcelona, són només el punt de partida de la intensíssima formació cultural de Mn. Urdeix. Quan poso el superlatiu ho faig conscientment, i amb admiració personal. Aquesta formació s’estén a camps molt diversos: literaris -clàssics i contemporanis-, artístics -teatre sobretot-, teològics amb especialització litúrgica, etc. A Mn. Urdeix se li pot preguntar per moltes coses, amb esperança fundada de rebre una resposta adient.

Deixo de banda el camp literari, i subratllo l’artístic. Aquí entra la línia que porta al Centre parroquial dels Lluïsos d’Horta, i la seva tradició teatral. Els amics d’en Josep Urdeix han estat, des de joves, persones que han intervingut estretament en la renovació del teatre català, sortides de l’experiència del Centre parroquial, i amb càrrecs de direcció al Teatre Lliure, al Teatre Romea. El mateix Urdeix va intervenir amb la seva “passió” renovada -“Crist misteri”- i amb la versió de l’obra clàssica de Thomas Elliot, “Assassinat a la catedral”. Espontàniament, es va obrir així per a ell un filó de les seves activitats: la de crític teatral a El Correo Catalán, El Ciervo, Foc nou. Ho feia molt de bon grat.

Va continuar encara amb aquesta tasca després de l’ordenació diaconal, fins que li fou possible. Això li obrí un camp d’acció pastoral de frontera, en el diàleg amb persones ben conegudes com Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, i entre els seus amics, en Josep Montañès. Urdeix ha estat un teòric del teatre més que un simple usuari. El tema del llenguatge no verbal li és preferit, i l’ajuda indiscutiblement en fa preparació de les celebracions.

La formació teològica-litúrgica de Mn. Urdeix té, entre altres, un testimoni que, per a mi, és decisiu: la col·lecció dels “Cuadernos Phase”. No em toca a mi fer-ne la presentació, però sí m’agrada dir que, al meu entendre, és una de les joies de les publicacions del Centre de Pastoral litúrgica, i possiblement la col·lecció litúrgica més rica de contingut que existeix en la disponibilitat actual. La selecció de temes i de textos és impecable. L’edició en castellà d’obres clàssiques del moviment litúrgic -Beauduin, Herwegen, Guardini, Martimort, Casel, Baumstark, Jungmann…- és única en molts casos. La publicació de textos majors del magisteri pontifici i conciliar –Mediator Dei I Mystici Corporis, Sacrosanctum Concilium, Sacramentum caritatis, Redemptionis sacramentum, Ecclesia de Eucharistia, els textos sobre litúrgia dels Sínodes preparatoris del Jubileu 2000, etc- posen a l’abast fàcilment aquesta documentació. És excepcional l’aportació en textos litúrgics antics i contemporanis: Tradició Apostòlica, Statuta Ecclesiae Antiqua, Eucologi de Serapló, Litúrgia bizantina (amb l’Explicació de la Divina Litúrgia, de Cabasilas), la Didascalia dels Apòstols i les Constitucions Apostòliques, el Misssal hispano-mossàrab… El mèrit de Mn. Urdeix ha estat i és el de dirigir aquesta col·lecció, i en molts cassos tenir cura directa de les versions necessàries. Els estudiosos de la teologia, de la història, i de l’espiritualitat de la litúrgia li han d’agrair aquest treball, que romandrà.

El permanent de la pastoral litúrgica

La presència i participació activa en l’acció pastoral litúrgica ha estat una de les dimensions més permanents i visibles de la vida de Mn. Urdeix. Caldria anar fins al Seminari de la Conreria, on ja va interessar-se pel Congrés litúrgic diocesà, l’any 1956, o al Seminari de Barcelona, on va promoure, juntament amb algun altre company, una renovació de les pregàries matutines i vespertines dels seminaristes, basada en textos litúrgics dels Sacramentaris… O, uns anys més tard, a Melilla, on amb el seu amic i company, l’actual Pare Jaume Gabarró, cistercenc de Solius, s’exercitaven en la versió de les pregaries eucarístiques al català, per enviar-ho al Dr. Quirze Estop.

El Centre de Pastoral litúrgica el compta entre els seus membres, i la seva activitat hi ha estat constant, tan en el camp de les publicacions -Phase, Celebrar, Dossiers i llibres, Liturgia y espiritualidad, i finalment sobretot la col·lecció Cuadernos Phase amb responsabilitat directa i total-, com en el de la docència (Cursos per lectors, Curs basic de litúrgia, Cursos d’estiu dels quals ha portat fins fa pocs anys el pes del dia a dia de l’organització, Cursos per organistes a Montserrat). Quan hom posa tota junta aquesta activitat, s’adona en quina mesura el treball de Mn. Urdeix permet al Centre de Pastoral litúrgica presentar el balanç; que ofereix al servei de la pastoral litúrgica. És cert que al Centre hi ha l’esforç; generós de molts col·laboradors, però m’agrada destacar avui que ell ha estat un dels permanents incontestables del Centre, a l’interior d’aquest equip de treball.

Per això fou lògic que, a la mort del P. Aldazábal, Mn. Urdeix fos elegit com a President per succeir-lo en aquesta funció, com també en la de director de la revista Phase. Han estat uns anys de treball intens i competent, en que ha demostrat com entén la litúrgia de l’Església, com segueix el curs de les publicacions especialitzades, com percep el sentit dels esdeveniments que afecten la renovació litúrgica, com cerca que el Centre col·labori en les edicions dels llibres litúrgics. Les editorials de la revista Phase, que ha escrit en els anys que n’ha estat el director, donen testimoni d’aquesta maduresa de visió teològica, pastoral I espiritual de la litúrgia.

El Congrés internacional sobre “El segle de la litúrgia”, amb que es va celebrar l’any 2008 el 50è aniversari del Centre de pastoral litúrgica, fou en gran part un seu esforç; com a President, I cal reconèixer que va reeixir abastament, summa cum laude. Uns anys abans, l’any 1990, havia fet ja l’experiència de gestionar un Congrés, quan fou secretari del III Congrés litúrgic de Montserrat, on desplegà la seva capacitat organitzativa, i també, per dir-ho tot, diplomàtica.

Diaca de l’Església de Barcelona

Mn. Urdeix coneix molt bé la teologia i la historia del diaconat, i estic segur que això il·lumina i dóna sentit a la seva vida. Posa en pràctica el principi de la Tradició Apostòlica: “el diaca és ordenat no al sacerdoci, sinó al servei del bisbe, per fer el que aquest li encarregui”. I allò altre de la pregària d’ordenació dels diaques: “aquests que dediquem a servir el vostre altar”. Des de la seva ordenació diaconal, Mn. Urdeix ha fet això davant de tots nosaltres, i, com diu també el ritual, “ha conquerit la imitació del poble sant”. Ho ha fet en la seva missió de Delegat episcopal de pastoral sacramental i litúrgia a la diòcesi de Barcelona, i com a tal membre de la Comissió interdiocesana de litúrgia de la Tarraconense ho ha fet -com deia abans- amb un servei sol·lícit al Cardenal Jubany que el va ordenar, i al qual va acompanyar fins a tenir cura del seu cadàver per exposar-lo a la visita i pregària del poble fidel, a la catedral. Ho ha fet durant els deu anys del ministeri episcopal del bisbe Soler Perdigó com auxiliar de Barcelona, amb una amplitud de tasques portades endavant a la Demarcació episcopal, amb competència, discreció, i esperit pastoral. També ara continua servint eficaçment el Cardenal Martínez Sistach quan hi ha ocasió.

M’aturo aquí. El que he dit -que no és pas tot el que es podria dir- penso que és veritat, i ho he dit perquè consti en aquest acte. No vull acabar sense referir-me a la família de Mn. Josep Urdeix: la Carme, la seva esposa, i les seves filles, la seva germana i els seus nets. Vosaltres heu viscut i heu sofert moltes d’aquestes coses que he esmentat, i d’altres encara. El ministeri és una font de joia, però és també renúncia a moltes coses, neguit i tribulació-. Voldria saludar nominalment a tants amics que heu vingut avui, però em limito a fer-ho als amics de la infantesa i de l’adolescència d’en Josep, a Horta, alguns dels quals han vingut. Sóu per a ell, i també per a mi, ho reconec, una presència entranyable.

La meva darrera paraula és: gràcies, Senyor, per tot el que heu donat a Mn. Josep Urdeix, i per ell a nosaltres, en l’Església,

† Pere Tena, bisbe