Ha mort el jesuïta i teòleg José I. González Faus

Va ser un teòleg compromès amb la justícia social i la reforma de l’Església

07 Març, 2025
Església de Barcelona

Aquest dijous 6 de març ha mort el jesuïta i teòleg José Ignacio González Faus. Va néixer a València el 27 de desembre de 1933, però la major part de la seva trajectòria com a teòleg, escriptor i professor la va desenvolupar des de Sant Cugat i Barcelona.

Va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1950 i va ser ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1963. Era llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1960). Va fer estudis de Teologia primer a Sant Cugat, i posteriorment a Insbruck (Àustria) entre 1963 i 1964, al Pontifici Institut Bíblic de Roma, entre 1965 i 1966, i es va doctorar en Teologia a Tübingen (Alemanya) l’any 1968.

Va ser professor de Teologia Sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universidad Centroamericana “José Simeón Cañas” (UCA) de El Salvador. Va impartir classes a diversos països de l’Amèrica Llatina, on la seva obra i el seu pensament han tingut gran difusió.

La reflexió teològica de José I. González Faus té com a eix la reivindicació del rostre humà de Déu i l’accés a la fe des de la humanitat real de Jesús. En la seva obra hi ha una constant crítica al capitalisme i el diner com a idolatria, i situa els pobres com a vicaris de Crist d’una Església que ha de ser comunitat al servei dels pobres.

“Déu és un desconegut total, però per a nosaltres té un rostre humà que és la fraternitat, la igualtat entre tots els homes”, afirmava. “Als Evangelis els protagonistes són els malalts i els pobres: els que pateixen. I aquests són el rostre de Déu amb nosaltres”.

El seu compromís i conviccions profundes el van portar a ser molt crític amb les estructures socials i econòmiques que generen injustícies, però també amb els estaments eclesials i les estructures de poder de l’Església. Va reivindicar que el lloc de l’Església és al costat de les víctimes i per això en reclamà la reforma. La seva visió el va situar sovint a les fronteres eclesials i els seus posicionaments, punyents, no sempre van ser ben rebuts per tothom.

Des de 1968 fins a 1977 va ser director de la revista Selecciones de Teología i des de 1981 i fins al 2005 va ser responsable acadèmic del centre d’estudis Cristianisme i Justícia. Cal destacar que en va ser un dels impulsors des dels seus inicis, junt amb el jesuïta Joan N. García Nieto. En sintonia amb les línies del Concili Vaticà II i el lideratge de la Companyia de Jesús per part de Pedro Arrupe, Cristianisme i Justícia sorgeix l’any 1981 a Catalunya com a espai de reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica en favor de la justícia. González Faus va estar sempre vinculat a aquest centre, participant activament en el treball de reflexió i estudi en l’àmbit social i teològic.

El bisbe Pere Casaldàliga, des de la selva amazònica del Brasil, li adreçava l’any 2002 aquestes paraules en una carta: “Mai no deixes indiferent amb el que escrius. Sempre ets interessant. Pel que dius i perquè ho dius bé. Saps posar Déu, Crist, l’Església, la Història, la vida humana, a l’abast de la sensibilitat moderna. No tens por de parlar a nyerros i cadells. Ets teòleg i periodista. Ets un teòleg humanista en el sentit d’humà i humanitzador. Tens la indignació profètica necessària per espolsar obertament i cortesament poders i estructures i omissions.”

Escriptor incansable, va publicar nombroses obres. Citem com les dues cabdals La humanidad nueva. Ensayo de Cristología i Proyecto de hermano: visión creyente del hombre. A més, podem afegir: Acceso a Jesús; Vicarios de Cristo: los pobres en la teología y espiritualidad cristianas; Fe en Dios y construcción de la historia; Otro mundo es posible… desde Jesús; El rostro humano de Dios: de la revolución de Jesús a la divinidad de Jesús; ¿El capital contra el siglo XXI?; …

També és autor de 37 quaderns de la col·lecció de Cristianisme i Justícia, entre ells: Déu?; Por de Jesús; La difícil laïcitat; L’església, per a què?; Memòria subversiva, memòria subjugant; Inhumans i infrahumans; Romeros d’Amèrica; … el darrer va ser Rics i pobres al Nou Testament, el setembre del 2023.

Va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, entre ells La Vanguardia, on durant molts anys va publicar regularment articles d’opinió, i ha mantingut actiu fins avui un bloc titulat Mirades cristianes al portal Religión Digital.

Font i foto: Jesuïtes de Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: -Aquests són la meva mare i els meus germans.

(Mt 12,46-50)