Ha mort el jesuïta i teòleg José I. González Faus

Va ser un teòleg compromès amb la justícia social i la reforma de l’Església

07 Març, 2025
Església de Barcelona

Aquest dijous 6 de març ha mort el jesuïta i teòleg José Ignacio González Faus. Va néixer a València el 27 de desembre de 1933, però la major part de la seva trajectòria com a teòleg, escriptor i professor la va desenvolupar des de Sant Cugat i Barcelona.

Va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1950 i va ser ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1963. Era llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1960). Va fer estudis de Teologia primer a Sant Cugat, i posteriorment a Insbruck (Àustria) entre 1963 i 1964, al Pontifici Institut Bíblic de Roma, entre 1965 i 1966, i es va doctorar en Teologia a Tübingen (Alemanya) l’any 1968.

Va ser professor de Teologia Sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universidad Centroamericana “José Simeón Cañas” (UCA) de El Salvador. Va impartir classes a diversos països de l’Amèrica Llatina, on la seva obra i el seu pensament han tingut gran difusió.

La reflexió teològica de José I. González Faus té com a eix la reivindicació del rostre humà de Déu i l’accés a la fe des de la humanitat real de Jesús. En la seva obra hi ha una constant crítica al capitalisme i el diner com a idolatria, i situa els pobres com a vicaris de Crist d’una Església que ha de ser comunitat al servei dels pobres.

“Déu és un desconegut total, però per a nosaltres té un rostre humà que és la fraternitat, la igualtat entre tots els homes”, afirmava. “Als Evangelis els protagonistes són els malalts i els pobres: els que pateixen. I aquests són el rostre de Déu amb nosaltres”.

El seu compromís i conviccions profundes el van portar a ser molt crític amb les estructures socials i econòmiques que generen injustícies, però també amb els estaments eclesials i les estructures de poder de l’Església. Va reivindicar que el lloc de l’Església és al costat de les víctimes i per això en reclamà la reforma. La seva visió el va situar sovint a les fronteres eclesials i els seus posicionaments, punyents, no sempre van ser ben rebuts per tothom.

Des de 1968 fins a 1977 va ser director de la revista Selecciones de Teología i des de 1981 i fins al 2005 va ser responsable acadèmic del centre d’estudis Cristianisme i Justícia. Cal destacar que en va ser un dels impulsors des dels seus inicis, junt amb el jesuïta Joan N. García Nieto. En sintonia amb les línies del Concili Vaticà II i el lideratge de la Companyia de Jesús per part de Pedro Arrupe, Cristianisme i Justícia sorgeix l’any 1981 a Catalunya com a espai de reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica en favor de la justícia. González Faus va estar sempre vinculat a aquest centre, participant activament en el treball de reflexió i estudi en l’àmbit social i teològic.

El bisbe Pere Casaldàliga, des de la selva amazònica del Brasil, li adreçava l’any 2002 aquestes paraules en una carta: “Mai no deixes indiferent amb el que escrius. Sempre ets interessant. Pel que dius i perquè ho dius bé. Saps posar Déu, Crist, l’Església, la Història, la vida humana, a l’abast de la sensibilitat moderna. No tens por de parlar a nyerros i cadells. Ets teòleg i periodista. Ets un teòleg humanista en el sentit d’humà i humanitzador. Tens la indignació profètica necessària per espolsar obertament i cortesament poders i estructures i omissions.”

Escriptor incansable, va publicar nombroses obres. Citem com les dues cabdals La humanidad nueva. Ensayo de Cristología i Proyecto de hermano: visión creyente del hombre. A més, podem afegir: Acceso a Jesús; Vicarios de Cristo: los pobres en la teología y espiritualidad cristianas; Fe en Dios y construcción de la historia; Otro mundo es posible… desde Jesús; El rostro humano de Dios: de la revolución de Jesús a la divinidad de Jesús; ¿El capital contra el siglo XXI?; …

També és autor de 37 quaderns de la col·lecció de Cristianisme i Justícia, entre ells: Déu?; Por de Jesús; La difícil laïcitat; L’església, per a què?; Memòria subversiva, memòria subjugant; Inhumans i infrahumans; Romeros d’Amèrica; … el darrer va ser Rics i pobres al Nou Testament, el setembre del 2023.

Va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, entre ells La Vanguardia, on durant molts anys va publicar regularment articles d’opinió, i ha mantingut actiu fins avui un bloc titulat Mirades cristianes al portal Religión Digital.

Font i foto: Jesuïtes de Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)