Gran benedicció a la patrona dels impossibles
Els feligresos omplen l'església de Sant Agustí del barri del Raval per celebrar la diada de Santa Rita
El 22 de maig l’Església catòlica celebra la festivitat de Santa Rita, patrona dels impossibles i dels venedors ambulants de roses. L’església de Sant Agustí i la seva plaça, situades al Raval, s’omplen cada any de feligresos que volen celebrar i venerar les relíquies de la Santa. Tal com mana la tradició, els fidels li duen roses i es guarden un pètal per tenir salut, sort i diners. Enguany, l’església ha restat oberta tot el dia, de les 7 del matí fins a les 9 de la nit, i ha acollit a milers de barcelonins que han arribat a fer llargues cues d’espera per poder entrar a escoltar les misses.
Rita de Càssia
Santa Rita va néixer a Roccaporenta, un poble proper de Cassià al voltant de l’any 1371, on va demostrar des de la seva infantesa la pietat i el desig de consagrar-se a la vida religiosa. Els seus pares, però, la van casar amb quinze anys amb un home del poble. Aquest era un home violent i masclista, amb qui va tenir dos fills que resultaren tenir el mateix caràcter que el pare. El seu marit va ser assassinat, víctima d’una venjança i després els seus fills van morir a causa de la pesta. Santa Rita va quedar sola en el món, vídua i sense fills. Va saber portar la seva vida amb paciència i humilitat.
Va ser aleshores quan va ressorgir la seva vocació religiosa i va demanar l’ingrés al monestir d’agustines de Santa Maria Magdalena de Cassià. Al principi la van rebutjar perquè era vídua d’un marit assassinat, però Rita va implorar els seus sants protectors, Joan Baptista, Agustí i Nicolau de Tolentino, i miraculosament, la van introduir a l’interior del monestir. Les monges, en contemplar el miracle, la van acollir per sempre.
El Papa Sant Joan Pau II destaca la figura de Santa Rita per “la normalitat de la seva trajectòria, com a esposa i mare primer, després com a vídua i, finalment com a monja agustina.”
La Santa de les roses
Santa Rita va passar els últims anys de la seva vida malalta i al llit. L’últim hivern la va visitar una parenta seva. Rita li demanà un impossible; que anés a buscar una rosa i unes figues al jardí. La parenta va pensar que Rita delirava, però quan va anar al jardí s’adonà amb sorpresa que el roser havia florit i la figuera havia donat figues. Per aquest altre miracle, els feligresos li duen roses en record.
