Francesc Torralba: «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha d’inspirar per afrontar-la»
Francesc Torralba: «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha d’inspirar per afrontar-la»
El filòsof i teòleg reflexiona sobre la creixent vulnerabilitat en el context actual de pandèmia
01 Abr, 2021
Església de Barcelona
Aquesta setmana us portem una reflexió per aprofundir en l’eix de la pobresa que proposa el Pla Pastoral Diocesà de l’Església de Barcelona. L’última reflexió de l’eix en Quaresma l’ha dut a terme el filòsof i teòleg Francesc Torralba. En l’actualitat és catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull, i imparteix cursos i seminaris en altres universitats d’Espanya i d’Amèrica.
Durant aquesta reflexió ha parlat sobre la creixent vulnerabilitat en el context actual de pandèmia. «Un dels aprenentatges que estem fent a conseqüència d’aquesta pandèmia és la nostra condició vulnerable. La crisi sanitària, econòmica i social que estem vivint ha posat més evident que mai aquesta condició vulnerable» ha assegurat Torralba. «La paraula vulnerabilitat és una de les característiques més rellevants de la condició humana. La vulnerabilitat és aquesta exposició a la malaltia, aquesta exposició al mal, al patiment i finalment a la mort i aquesta és una condició pròpia de nosaltres els éssers humans. Amb la pandèmia ho hem vist d’una manera molt visible. Estem experimentant directament aquesta vulnerabilitat.»
La vulnerabilitat de la pobresa
El Dr. Francesc Torralba s’ha preguntat com afrontem aquesta vulnerabilitat des d’una fe cristiana. «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha de ser inspiradora per afrontar-la». La vulnerabilitat en la qual s’ha focalitzat el teòleg i filòsof és la pobresa. «La pandèmia ha dilatat més les desigualtats entre les persones, no només en els països en via de desenvolupament sinó també en els països del primer món. S’ha engruixit el nombre de persones que estan ubicades a la pobresa i que, per tant, no tenen els elements bàsics per tenir una vida digna».
Trencar amb la indiferència
El fenomen de la pobresa ens pot deixar indiferents tal com diu el papa Francesc quan parla de la «globalització de la indiferència». Per contraposar-la el papa reclama una globalització de la solidaritat, de la misericòrdia, dels drets intrínsecs inherents de tot ésser humà. «La primera actitud que ens exigeix la nostra fe és trencar aquesta indiferència. L’actitud fonamental és parar-se i ser deferent. La primera actitud és respondre, moguts per la caritat, per l’amor de Crist, per aquesta compassió universal que trenca fronteres i que no fa diferències d’ètnia, d’estatus, de gènere, d’identitat, sinó que trenca aquestes fronteres i universalitza l’amor de benvolença» ha explicat el Dr. Torralba.
Un cop s’ha trencat aquesta indiferència Francesc Torralba indica que cal «visibilitzar-la i donar-la a conèixer». Assegura que en aquest món només sembla que existeixi allò visible, per això «cal visibilitzar aquesta vulnerabilitat, hem d’empoderar, potenciar i capacitar aquestes persones perquè desenvolupin tot el seu potencial humà».
Trobar l’esperança
L’última actitud que proposa Torralba és l’esperança. «Davant la vulnerabilitat molts es desesperen. La desesperació és molt callada, és molt secreta, però hi ha moltes persones que la pateixen. L’antídot no és l’optimisme ingenu sinó l’esperança que és llum. Els cristians fonamentem aquesta esperança amb el Crist. L’esperança com a fet teologal és el que ens empeny a sortir, a lluitar. Hem de ser capaços de comunicar aquest fenomen.»
Finalment el Dr. Francesc Torralba explica que «en moments de crisi és on demostrem quina és la nostra identitat més profunda. Quan tot cau a trossos és més imprescindible que mai l’esperança. Així doncs, davant la vulnerabilitat: resposta, visibilitat i compromís contra la indiferència que molt sovint ens sedueix i transmetre aquest missatge esperançat que pugui pacificar aquest món tan ferit».
La Catedral de Barcelona presenta aquesta setmana la seva nova revista, una publicació oficial, gratuïta i de periodicitat semestral que neix amb la voluntat de donar a conèixer la seva riquesa espiritual,…
El Sr. Cardenal Joan Josep Omella Omella, arquebisbe de Barcelona, havent escoltat els Srs. Bisbes Auxiliars –Mons. Javier Vilanova Pellisa i Mons. David Abadías i Aurín–, el provicari general i els arxiprestos dels…
El diumenge 30 d'agost, a les 11 h, la comunitat de les Germanetes dels Pobres de Barcelona celebrarà una eucaristia amb motiu de la festivitat de Santa Joana Jugan, fundadora de la…
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7... See MoreSee Less
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less