Francesc Torralba: «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha d’inspirar per afrontar-la»
Francesc Torralba: «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha d’inspirar per afrontar-la»
El filòsof i teòleg reflexiona sobre la creixent vulnerabilitat en el context actual de pandèmia
01 Abr, 2021
Església de Barcelona
Aquesta setmana us portem una reflexió per aprofundir en l’eix de la pobresa que proposa el Pla Pastoral Diocesà de l’Església de Barcelona. L’última reflexió de l’eix en Quaresma l’ha dut a terme el filòsof i teòleg Francesc Torralba. En l’actualitat és catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull, i imparteix cursos i seminaris en altres universitats d’Espanya i d’Amèrica.
Durant aquesta reflexió ha parlat sobre la creixent vulnerabilitat en el context actual de pandèmia. «Un dels aprenentatges que estem fent a conseqüència d’aquesta pandèmia és la nostra condició vulnerable. La crisi sanitària, econòmica i social que estem vivint ha posat més evident que mai aquesta condició vulnerable» ha assegurat Torralba. «La paraula vulnerabilitat és una de les característiques més rellevants de la condició humana. La vulnerabilitat és aquesta exposició a la malaltia, aquesta exposició al mal, al patiment i finalment a la mort i aquesta és una condició pròpia de nosaltres els éssers humans. Amb la pandèmia ho hem vist d’una manera molt visible. Estem experimentant directament aquesta vulnerabilitat.»
La vulnerabilitat de la pobresa
El Dr. Francesc Torralba s’ha preguntat com afrontem aquesta vulnerabilitat des d’una fe cristiana. «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha de ser inspiradora per afrontar-la». La vulnerabilitat en la qual s’ha focalitzat el teòleg i filòsof és la pobresa. «La pandèmia ha dilatat més les desigualtats entre les persones, no només en els països en via de desenvolupament sinó també en els països del primer món. S’ha engruixit el nombre de persones que estan ubicades a la pobresa i que, per tant, no tenen els elements bàsics per tenir una vida digna».
Trencar amb la indiferència
El fenomen de la pobresa ens pot deixar indiferents tal com diu el papa Francesc quan parla de la «globalització de la indiferència». Per contraposar-la el papa reclama una globalització de la solidaritat, de la misericòrdia, dels drets intrínsecs inherents de tot ésser humà. «La primera actitud que ens exigeix la nostra fe és trencar aquesta indiferència. L’actitud fonamental és parar-se i ser deferent. La primera actitud és respondre, moguts per la caritat, per l’amor de Crist, per aquesta compassió universal que trenca fronteres i que no fa diferències d’ètnia, d’estatus, de gènere, d’identitat, sinó que trenca aquestes fronteres i universalitza l’amor de benvolença» ha explicat el Dr. Torralba.
Un cop s’ha trencat aquesta indiferència Francesc Torralba indica que cal «visibilitzar-la i donar-la a conèixer». Assegura que en aquest món només sembla que existeixi allò visible, per això «cal visibilitzar aquesta vulnerabilitat, hem d’empoderar, potenciar i capacitar aquestes persones perquè desenvolupin tot el seu potencial humà».
Trobar l’esperança
L’última actitud que proposa Torralba és l’esperança. «Davant la vulnerabilitat molts es desesperen. La desesperació és molt callada, és molt secreta, però hi ha moltes persones que la pateixen. L’antídot no és l’optimisme ingenu sinó l’esperança que és llum. Els cristians fonamentem aquesta esperança amb el Crist. L’esperança com a fet teologal és el que ens empeny a sortir, a lluitar. Hem de ser capaços de comunicar aquest fenomen.»
Finalment el Dr. Francesc Torralba explica que «en moments de crisi és on demostrem quina és la nostra identitat més profunda. Quan tot cau a trossos és més imprescindible que mai l’esperança. Així doncs, davant la vulnerabilitat: resposta, visibilitat i compromís contra la indiferència que molt sovint ens sedueix i transmetre aquest missatge esperançat que pugui pacificar aquest món tan ferit».
Més de cinquanta persones van assistir dimarts 3 de novembre, a les 19 h, a la presentació oficial del llibre «Dios entre líneas. De la aparente ausencia de Dios en las parábolas»,…
Aquest dimecres, 4 de novembre, oferim el tercer videopòdcast amb l’entrevista al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. La setmana passada, el dijous 29 d’octubre, es va donar a conèixer la…
«El Senyor és el refugi del pobre» és el títol del Missatge per a la X Jornada Mundial dels Pobres del papa Lleó XIV per a aquest mes de novembre. Així, el…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...