Francesc Torralba: «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha d’inspirar per afrontar-la»

El filòsof i teòleg reflexiona sobre la creixent vulnerabilitat en el context actual de pandèmia

Aquesta setmana us portem una reflexió per aprofundir en l’eix de la pobresa que proposa el Pla Pastoral Diocesà de l’Església de Barcelona. L’última reflexió de l’eix en Quaresma l’ha dut a terme el filòsof i teòleg Francesc Torralba. En l’actualitat és catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull, i imparteix cursos i seminaris en altres universitats d’Espanya i d’Amèrica.

Durant aquesta reflexió ha parlat sobre la creixent vulnerabilitat en el context actual de pandèmia. «Un dels aprenentatges que estem fent a conseqüència d’aquesta pandèmia és la nostra condició vulnerable. La crisi sanitària, econòmica i social que estem vivint ha posat més evident que mai aquesta condició vulnerable» ha assegurat Torralba. «La paraula vulnerabilitat és una de les característiques més rellevants de la condició humana. La vulnerabilitat és aquesta exposició a la malaltia, aquesta exposició al mal, al patiment i finalment a la mort i aquesta és una condició pròpia de nosaltres els éssers humans. Amb la pandèmia ho hem vist d’una manera molt visible. Estem experimentant directament aquesta vulnerabilitat.»

La vulnerabilitat de la pobresa

El Dr. Francesc Torralba s’ha preguntat com afrontem aquesta vulnerabilitat des d’una fe cristiana. «La vulnerabilitat és universal, però la fe projecta una mirada nova que ens ha de ser inspiradora per afrontar-la». La vulnerabilitat en la qual s’ha focalitzat el teòleg i filòsof és la pobresa. «La pandèmia ha dilatat més les desigualtats entre les persones, no només en els països en via de desenvolupament sinó també en els països del primer món. S’ha engruixit el nombre de persones que estan ubicades a la pobresa i que, per tant, no tenen els elements bàsics per tenir una vida digna».

Trencar amb la indiferència

El fenomen de la pobresa ens pot deixar indiferents tal com diu el papa Francesc quan parla de la «globalització de la indiferència». Per contraposar-la el papa reclama una globalització de la solidaritat, de la misericòrdia, dels drets intrínsecs inherents de tot ésser humà. «La primera actitud que ens exigeix la nostra fe és trencar aquesta indiferència. L’actitud fonamental és parar-se i ser deferent. La primera actitud és respondre, moguts per la caritat, per l’amor de Crist, per aquesta compassió universal que trenca fronteres i que no fa diferències d’ètnia, d’estatus, de gènere, d’identitat, sinó que trenca aquestes fronteres i universalitza l’amor de benvolença» ha explicat el Dr. Torralba.

Un cop s’ha trencat aquesta indiferència Francesc Torralba indica que cal «visibilitzar-la i donar-la a conèixer». Assegura que en aquest món només sembla que existeixi allò visible, per això «cal visibilitzar aquesta vulnerabilitat, hem d’empoderar, potenciar i capacitar aquestes persones perquè desenvolupin tot el seu potencial humà».

Trobar l’esperança

L’última actitud que proposa Torralba és l’esperança. «Davant la vulnerabilitat molts es desesperen. La desesperació és molt callada, és molt secreta, però hi ha moltes persones que la pateixen. L’antídot no és l’optimisme ingenu sinó l’esperança que és llum. Els cristians fonamentem aquesta esperança amb el Crist. L’esperança com a fet teologal és el que ens empeny a sortir, a lluitar. Hem de ser capaços de comunicar aquest fenomen.»

Finalment el Dr. Francesc Torralba explica que «en moments de crisi és on demostrem quina és la nostra identitat més profunda. Quan tot cau a trossos és més imprescindible que mai l’esperança. Així doncs, davant la vulnerabilitat: resposta, visibilitat i compromís contra la indiferència que molt sovint ens sedueix i transmetre aquest missatge esperançat que pugui pacificar aquest món tan ferit».