«El Papa ens va ensenyar que l’única manera de viure en pau amb tu mateix és tolerar a l’altre»

El musulmà Omar Mohammed és un historiador musulmà de Mossul que ha parlat de la visita del Papa en Rome Reports

31 Març, 2021
Església de Barcelona

Han passat diverses setmanes del viatge del Papa a l’Iraq i de la seva històrica visita a Mossul. I ja es veu la petjada que Francesc va deixar en aquesta ciutat. El musulmà Omar Mohammed ha explicat a Rome Reports que «És l’única vegada, la primera des que va ser destruïda, que malgrat tota la destrucció, vaig veure Mossul com la ciutat més bella del món. La vaig veure a través dels ulls del Sant Pare».

L’historiador musulmà vivia a Mossul quan la ciutat estava sota el domini de l’Isis, des del 2014 fins al 2017. Durant aquells anys, va llançar un blog anònim per desemmascarar les atrocitats que estaven perpetrant els terroristes. «Em ve al cap la pregunta que va fer el Papa: Qui va vendre armes als terroristes?, Qui està venent les armes als destructors? És una pregunta que ha fet en nom del poble de Mossul».

«L’odi no sols destrueix les coses que t’envolten, sinó que et destrueix a tu»

Per a Omar Mohammed, el Papa és la persona que millor ha entès el sofriment d’aquesta ciutat i per això va netejar el seu nom. I és que no va apuntar cap a les ruïnes sinó cap a com musulmans i cristians estan col·laborant en la reconstrucció. «Amb aquest viatge he descobert que l’única manera de viure en pau amb un mateix és tolerar a l’altre. Tractar de comprendre els motius pels quals actuen. I que l’odi no sols destrueix les coses que t’envolten, sinó que et destrueix a tu».

Com a iniciativa concreta, Omar Mohammed proposa revisar els programes educatius, per eliminar tot el que pugui induir a la sospita o a l’odi cap a persones d’una altra religió, o que tenen opinions diferents. És el que amb obres ja estan fent els musulmans sunnites que treballen amb musulmans xiïtes i amb cristians en la reconstrucció de mesquites i esglésies d’aquesta ciutat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)