Fra Òscar Bernaus: «Sant Francesc m’ensenya a viure desacomplexadament i amb senzillesa»

Dissabte 1 de juny el caputxí del convent d’Arenys rebrà l’ordenació sacerdotal de mans del bisbe de Girona, Octavi Vilà

30 Abr, 2024
Església de Barcelona

L’estada a l’hostatgeria del convent de caputxins d’Arenys de Mar, l’any 2014, en un moment de crisi personal, va marcar el futur d’Òscar Bernaus. Al cap d’un any va començar el seu itinerari entre els caputxins i el 12 de febrer de 2022 va fer la professió definitiva. «Vaig saber-m’hi esperat, volgut, cridat per Déu; l’acolliment dels frares i l’acompanyament espiritual que hi vaig rebre em va ajudar a confirmar la vocació». Dissabte 1 de juny fra Òscar rebrà l’ordenació sacerdotal de mans del bisbe de Girona, Octavi Vilà.

Què et va ajudar a fer el pas?

El descobriment de sant Francesc, sobretot amb la lectura de La saviesa d’un pobre d’Éloi Leclerq, va fer-ho esclatar tot. Vaig trobar el tresor amagat i no vaig voler deixar-lo escapar. Sant Francesc m’ensenya a viure desacomplexadament i amb senzillesa la fe en Crist, sense impostacions, amb alegria. M’ensenya a viure el do de la fraternitat, en una família que t’és donada per ser signe de la seva presència enmig del món.

Per què creus que pots fer un bon servei com a prevere?

Entenc aquest ministeri com una forma de servei, absolutament immerescuda, que em permetrà de col·laborar amb el Senyor com un canal de la seva gràcia i ajudar-lo en allò que de més essencial té la missió encomanada: ser ferment de comunió. Espero sobretot no obstaculitzar la seva obra salvadora, sinó ajudar-lo a fer-se present, viu com és, en la vida dels que el cerquen.

Què aporta la vida religiosa a la societat actual?

La vida religiosa té molt a oferir a la nostra societat: sobretot estem cridats a ser testimonis d’esperança en els nostres entorns. Coneixem molt bé els deserts existencials que nien en el cor de la gent, el despistament general que hi ha, les solucions narcotitzants en què la gent es refugia o la desesperació i el dolor en què molts viuen. Es tracta de caminar plegats per fer visible la bellesa del rostre de Crist en el món.

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)