Fomentar camins de veïnatge

Entrevista a Jean Jacques Pérennès, pare dominic francès guardonat amb el VI Memorial Cassià Just

21 Abr, 2017
Església de Barcelona

El dominic francès Jean Jacques Pérennès ha estat guardonat amb el VI Memorial Cassià M. Just, concedit per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, per la seva trajectòria vital guiada pel foment de la trobada entre les tradicions cristiana i islàmica. “El meu únic mèrit no ha estat altre que viure la vida des de l’obstinació, la passió i l’entusiasme”, assegura fra Jean Jacques Pérennès, que és director de l’Escola Bíblica i Arqueològica de Jerusalem i membre de la Comissió Justícia i Pau de l’Església catòlica a Jerusalem.

Què representa aquest reconeixement?

El premi m’ha estat sorpresa i joia. Perquè el diàleg interreligiós és complicat -ascens del fonamentalisme musulmà, del populisme a Europa… Tot això ens porta a la reflexió i no a respostes simples. A Barcelona he pogut compartir experiències i conviccions amb els meus interlocutors.

Com viu l’acostament amb l’islam, a Jerusalem?

A Jerusalem, el diàleg és difícil per la història política dolorosa i pels sofriments de moltes comunitats i persones. Però és un horitzó, perquè és el lloc de les tres religions monoteistes. Ara bé, el camí serà llarg i exigirà molts sacrificis, patiments, pregària i bones voluntats.

Com a bon coneixedor del món àrab, què sent davant el patiment dels cristians d’Orient?

Després de la invasió de l’Iraq i de la guerra civil a Síria, amb l’èxode massiu de cristians, la situació s’ha degradat, també per als musulmans. Si no hi ha alteritat, estem condemnats al tancament i a l’empobriment cultural. Tots, nosaltres i els musulmans, hem de conèixer-nos millor. Fomentar les relacions de veïnatge i els moments d’amistat. El camí és llarg.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del proper 23 d’abril.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)