Els Salesians, un hospital de campanya per a Síria

Set anys i vuit mesos. És, pel moment, la durada de la guerra a Síria. Des de 2011 el país es dessagna en un conflicte que mai va ser una guerra civil. Sinó que s’ha desvetllat com una mena de guerra mundial en territori sirià. Més enllà de la geoestratègica o la política, els veritables protagonistes i víctimes han estat els sirians. Sofrint i vivint braç a braç amb aquesta martiritzada població han romàs els Salesians de Don Bosco.

Els Salesians, un lloc d’acollida

El P. Àngel Fernández Artime, Rector Major dels Salesians explica l’actitud dels germans de la congregació a Síria i també en altres països com Sierra Leone o Libèria. «Quan hi ha grans conflictes hi ha alguna cosa que jo tradueixo amb aquestes paraules. Volem tant a aquella gent que no som ni capaços de deixar-los en els moments de sofriment». Per al Rector Major dels Salesians és un motiu d’orgull que la Congregació hagi mantingut obertes les seves cases d’Alep i de Damasc, encara envoltats per la destrucció i la mort.

«Em sento content perquè la nostra casa salesiana ha estat un lloc on han cabut centenars i centenars de famílies, han pogut refugiar-se. Ha estat realment un hospital de campanya» explicava el sacerdot. Aquesta presència es fa real en el seu treball, especialment, amb els més joves. En un recent viatge, el Superior Major dels Salesians va poder comprovar que els joves expliquen amb les suficients forces per a seguir endavant.

Els joves, la força per continuar

«Nosaltres tenim una gran força que és personal, interior, i que ve també de la nostra fe. Reconstruirem la nostra ciutat, reconstruirem el nostre bell país, no s’acabarà, nosaltres seguim tenint ganes de viure i molta força». Així ho relataven els joves sirians, amb la fermesa de reconstruir tot el que la guerra ha derrocat.

L’oratori, el centre juvenil o els universitaris als quals acompanyen, són iniciatives, per a cristians i no cristians, que els Salesians han mantingut i mantenen enmig dels enderrocs, perquè la vida dels més joves a Síria sigui el més normal possible tot i les bombes d’aquesta guerra ja quasi oblidada.