Els diaques de l’Església de Barcelona acomiaden el curs 2023-24

El pròxim curs la Delegació diocesana de formació i acompanyament als diaques aprofundirà sobre el tema de l'esperança

09 Jul, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Agustí Codinach

Els diaques de l’Església de Barcelona han celebrat la trobada de final de curs. L’església de la Mare de Déu del Pilar ha estat el punt de trobada on es van reunir una vintena de diaques, la majoria acompanyats amb la seva dona. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa va presidir la trobada i la missa, acompanyat del rector de la parròquia, Mn. Àngel Jesús Navarro. També de la parròquia hi havia ajudant a l’altar el diaca Mn. Fernando Carlos Valdivia.

Homilia

En el moment de l’homilia, el bisbe Mons. Vilanova va aprofundir en el significat del diaconat, i com aquest s’ha de concebre com una «ofrena d’amor a l’Església». Va destacar clarament que «els diaques cal que estiguin molt inserits en el treball i la feina enmig la societat fent de pont entre els laics i els nostres pastors. Va destacar que podem ser millors o pitjors en el nostre servei diaconal, però que no va de resultats immediats sinó que l’important és com s’està present enmig dels més necessitats i en la societat.

Pròxim curs: l’esperança

El responsable de la Delegació diocesana de formació i acompanyament als diaques, Mn. Josep Vidal, va intervenir durant la trobada, alegre per la bona participació que hi ha hagut en les diferents trobades. Recordant els inicis del curs a Tortosa, en la presa de possessió del bisbe Mons. Sergi Gordo, va fer una valoració de les diferents activitats. Entre aquestes, va destacar les jornades de formació, així com, les trobades diocesanes de fraternitat convocades amb l’arquebisbe, i també, el recés de candidats que va tenir lloc a l’Església del Sagrat Cor del Tibidabo.

De cara al curs vinent, Mn. Vidal, va presentar el nou programa centrat a aprofundir en l’Esperança, a partir de quatre eixos: «néixer en l’esperança», «viure en l’esperança», «créixer en l’esperança» i «compartits per viure en la joia».

Testimonis

Després de l’Eucaristia, van intervenir alguns membres del diaconat. Entre aquests, el diaca recentment ordenat, Mn. Carles Rubio, que va compartir les primeres sensacions com a diaca, a les quals s’hi va referir com «un do que el Senyor li ha donat». Tot seguit, Mn. Ramon Ollé, delegat de l’oficina diocesana de Comunicació i Relacions Institucionals de l’Arquebisbat, va destacar la importància destacar que «el ministeri diaconal sigui explicat a la societat, des dels mitjans de comunicació i des d’altres àmbits», subratllant clarament que «els diaques no són ni capellans de segona ni escolanets». També va intervenir  El responsable del Secretariat de la Pastoral amb Marginats, M. Àngel Zambrana també va intervenir, fent una crida als diaques a sumar-se i col·laborar amb les diferents entitats i projectes socials de l’arxidiòcesi, recopilats en una llista.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)