Presentació de la ‘Memòria 2023’ de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya

«Aquest no és el futur que volem ni imaginem per al prop d’un quart de milió de persones a les quals Càritas ajuda arreu de Catalunya»

09 Jul, 2024
Església de Barcelona

Aquest matí, a la seu de Càritas Diocesana d’Urgell, ha tingut lloc la roda de premsa de presentació de la Memòria 2023 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. En aquesta han participat: Mn. Josep M. Mauri, vicari general del Bisbat d’Urgell, en representació de l’arquebisbe Mons. Joan-Enric Vives; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell; i Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell. Mn. Josep M. Mauri ha obert l’acte traslladant una salutació cordial de l’arquebisbe Vives i ha comentat que Càritas és un referent per a la nostra societat.

Hi és present perquè és Església, és l’Església incansable que ajuda els més vulnerables. El vicari general del Bisbat d’Urgell ha comentat que, “a través de la Memòria de Càritas Catalunya 2023, ens podem fer una idea de la gran feina que fem, gens fàcil però agraïda. Amb aquest acurat document volem retre comptes davant els nostres col·laboradors, les administracions públiques i altres agents socials, i, en definitiva, davant el conjunt de la ciutadania de Catalunya”. Per a mossèn Mauri, “tot i que algunes dades macroeconòmiques positives ens poden fer pensar que hem superat les dues darreres crisis (la sanitària i l’econòmica), ens hem de preguntar si ja som al final del túnel, si ja albirem la sortida, la llum. Potser aquestes dades són un miratge que reflecteixen una millora només per a una part de la societat, ja que més de dos milions de persones a Catalunya continuen vivint pràcticament en situació d’exclusió social.” Finalment, mossèn Mauri ha fet èmfasi en què, “davant d’aquest panorama, hi ha visions pessimistes i, fins i tot, apocalíptiques, però per als cristians és ara quan més hem de viure amb esperança. És més, estem cridats a ser portadors de l’esperança”.

Tot seguit, Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell, seguint les idees exposades per Mn. Josep M. Mauri, ha manifestat que “aquest no és el futur que volem ni imaginem per al prop d’un quart de milió de persones a les quals Càritas ajuda arreu de Catalunya. A més, hi ha corrents ideològics que pensen que «el mercat tot ho resoldrà», cosa que nega les evidències reals dels empobrits.” Segons Josep Casanova, “en aquest darrer any 2023 hem fet molt d’èmfasi en la inserció sociolaboral, fent una aposta clara per l’economia social. Així, des del Programa d’Inserció Sociolaboral s’han portat a terme 187 projectes per a la inserció sociolaboral i l’economia social, amb més de 12.740 participants i una inversió de 6,7 milions d’euros”. D’altra banda, Casanova ha explicat que Càritas a Catalunya disposa de deu empreses d’inserció sociolaboral (EIS) que han donat feina, el 2023, a 1.217 persones, amb un volum de gestió de 42,8 milions d’euros. Una d’aquestes deu empreses és precisament el Grup Grapats de Càritas Diocesana d’Urgell.

A continuació, ha pres la paraula Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya, que ha contextualitzat l’actuació de Càritas al territori català. Per a Marta Fortuny “l’any 2023 s’ha caracteritzat per una desigualtat persistent, greus problemes d’accés a l’habitatge, una elevada precarietat laboral i la transmissió intergeneracional de la pobresa, que afecta especialment els infants en llars vulnerables”. En aquest context de necessitats creixents, les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya han acompanyat 99.535 llars on viuen 245.665 persones, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior (-1 %). Pràcticament la totalitat de les llars ateses (94 %) es troben en situació de pobresa relativa, i el 79 % en situació de pobresa greu. En més de la meitat d’aquestes llars (54 %) hi ha infants i adolescents, i un 17 % del total de llars no tenen cap ingrés. Les dades de Càritas Catalunya mostren que la pobresa continua tenint rostre de dona i, cada cop més, d’infants. Segons Fortuny, “més de la meitat de les persones ateses són adultes (58 %), el 18 % són infants i adolescents, el 16 % són joves de 18 a 29 anys i el 8 % són persones de 65 anys o més. També es van dibuixant una pobresa i una exclusió amb un rostre cada cop més jove”.

Refermant les idees exposades per Josep Casanova, la coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya, ha comentat amb preocupació que “el 50 % de les llars ateses no viuen en habitatges dignes, incloent-hi el relloguer d’habitacions (21 %), amb un augment de tres punts percentuals”, fet aquest que es veu agreujat perquè “el 46 % de les persones ateses es troba en situació d’atur, cosa que reflecteix l’estreta relació entre atur i exclusió social. El 22 % de les persones ateses tenen una feina precària que no els permet cobrir les necessitats bàsiques”. La parcialitat involuntària, l’elevada temporalitat i les condicions abusives de treballar sense contracte són les principals fonts de precarietat laboral, i afecten especialment les dones, els joves i les persones en situació administrativa irregular, ha conclòs Marta Fortuny. “El futur és incert i preocupant” – ha expressat Fortuny – sobretot perquè “tenim un escut social que no protegeix, tal com ho demostra el fet que de les persones ateses per Càritas a Catalunya només el 9,8 % són perceptors o bé de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania”.

Finalment, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya ha fet èmfasi en què a Càritas ens preocupen tot un seguit de drets conculcats: el dret a la bona administració i a la protecció social; l’accés i el manteniment de l’habitatge digne; la dignificació de les persones sense llar i en situació d’exclusió residencial; l’actualització de la Cartera de Serveis de la Generalitat de Catalunya; la modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania (RGC) i el traspàs de l’ingrés mínim vital (IMV) del Govern central a la Generalitat; la disposició de plans d’ocupació flexibles i que permetin la regularització; l’agilitació de l’emissió de tots els informes d’estrangeria i la millora dels tràmits; la protecció efectiva de la infància en situació d’exclusió social, o la garantia del dret a l’alimentació, entre d’altres.

 

Font Càritas Catalunya

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)