El Vaticà dóna llum verda al nou Institut de Litúrgia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià

La Santa Seu ha volgut ratificar el gran servei que l’ISLB ha prestat a l’Església en el camp de l’estudi de la Litúrgia, sobretot en els països d’Amèrica Llatina i d’Àfrica

30 Juny, 2020
Església de Barcelona

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) comptarà a partir del curs acadèmic 2020-2021 amb un nou Institut amb rang de Facultat, que se sumarà a les ja existents de Teologia, de Filosofia i Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts cristianes. El cardenal Giuseppe Versaldi, Prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, va signar el passat 11 de juny els decrets corresponents a la constitució canònica de l’Institut de Litúrgia «ad instar Facultatis», que quedà integrat en l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Els decrets, adreçats al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’Ateneu, inclouen el document de constitució de la nova institució acadèmica, que té rang de Facultat, els seus Estatuts, l’elenc del seu claustre de professors i el nomenament del seu primer preside, el Dr. Gabriel Seguí i Trobat.

La nova institució acadèmica, que farà servir les sigles ILF, sorgeix de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB). L’ISLB havia estat erigit a partir de l’Institut de Litúrgia, pertanyent al Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1958), i havia estat incorporat a la Facultat de Teologia de Catalunya actuant com a Departament de Litúrgia de la Facultat. Ara, després d’una llarga experiència en el camp de la docència i de la investigació, la Santa Seu ha volgut ratificar el gran servei que l’ISLB ha prestat a l’Església en el camp de l’estudi de la Litúrgia, sobretot en els països d’Amèrica Llatina i d’Àfrica, i alhora ha volgut promoure el cultiu de la investigació pluridisciplinar dins el camp de la Litúrgia, proposant un diàleg fecund entre la recerca de les fonts litúrgiques, la teologia i la pastoral litúrgiques -aquesta darrera, recolzada pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. La nova institució, que impartirà les classes en llengua castellana, com ja feia l’ISLB, donarà títols de segon cicle (Llicenciat o Màster en Litúrgia) i de tercer cicle (Doctorat en Litúrgia).

El Dr. Gabriel Seguí, preside del nou ILF, afirma que aquest reconeixement «suposa la consolidació com a centre universitari d’abast internacional; i la potestat de donar títols de batxiller, llicenciat i doctor en litúrgia» –actualment, els títols eren en teologia amb especialitat en litúrgia-. Aquest ascens en la categoria acadèmica del fins ara ISLB significa «que l’Institut de Litúrgia té el rang de facultat, experimentalment, durant cinc anys», explica el Dr. Seguí.

Passats aquests cinc anys, l’ILF ja portarà el nom de «Facultat». I afegeix: «aquest és el camí habitual en l’ordenament acadèmic de l’Església catòlica». Per la seva banda, el rector de l’AUSP, Dr. Armand Puig i Tàrrech, ha manifestat que la nova institució representa «una consolidació de les facultats eclesiàstiques i, per tant, de l’Ateneu Universitari que les aplega». I alhora ha remarcat que la projecció internacional dels estudis litúrgics impartits a Barcelona constitueix «una realització pràctica de la comunió entre les esglésies de Barcelona i altres esglésies d’Amèrica i Àsia, necessitades de suport en el camp de la formació litúrgica superior».

L’alt reconeixement vaticà a les institucions docents amb seu a Barcelona culmina una llarga tradició litúrgica, que comença l’any 1915. Aquell any se celebrava a Montserrat el I Congrés Litúrgic, i Catalunya entrava de ple en el moviment litúrgic que prepararia el Concili Vaticà II. Amb el pas del temps, Barcelona s’ha convertit en una ciutat amb una àmplia oferta litúrgica. Així l’any 1958 es creava el Centre de Pastoral Litúrgica, i el 1969 es fundava la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, adscrita a la Secció Històric-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1986 era erigit l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona dins la Facultat de Teologia de Catalunya. La sòlida tradició litúrgica catalana ha donat un grapat d’estudiosos de relleu internacional, com el bisbe Dr. Pere Tena, el Dr.h.c. P. Alexandre Olivar, el Dr. P. Jordi Pinell, i els Drs. Pere Farnés, Joan Bellavista, José Aldazábal i Miquel dels Sants Gros, entre molts d’altres.

L’acte de presentació de la nova institució, que ja serà plenament operativa el proper any acadèmic 2020-2021, es durà a terme el dia 9 d’octubre durant l’acte d’inauguració de curs de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)